Presentem nova recepta de massa panarra, en aquesta ocasió no fermentada, que en aquest cas courem en una paella al foc, seguint una elaboració clàssica italiana, del sud. Era la primera vegada que la preparàvem i ens ha agradat força, sobretot com a sopar o entrant informal.
I ja que cuinem una especialitat italiana, què millor que acompanyar-la d'un vi italocatalà en el sentit que el Ventuno és un dels vins que elabora Bernaví, un celler que podríem definir com a català amb accent italià, i que ja fa uns anyets que anem gaudint dels vins que fan des de la Terra Alta.
Ingredients:
Per a la massa:
- 300g farina
- 20g oli d'oliva
- raig de llet
- pessic de sal
Per al farcit:
- Mitja albergínia
- 6 rodanxes d'scamorza affumicata (o similar)
- 4 làmines de cansalada
- Parmesà ratllat (o similar)
Elaboració:
Comencem elaborant la massa, posant tots els ingredients dins d'un bol i treballant-la. La humitat de la llet l'anirem incorporant de mica en mica, fins que notem que en tenim prou. Ha de quedar una massa que no s'enganxi als dits però que sigui suficientment elàstica i no trencadissa perquè després la poguem formar i coure. En fem una bola i deixem reposar.
Per al farcit, tallem l'albergínia a rodanxes més aviat primes i les coem en una paella amb una mica d'oli. Podem fer el mateix amb la cansalada.
Un cop reposada la massa mitja hora, la partim per la meitat i estirem cadascuna ben fina, amb un diàmetre superior al de la paella (grossa) on la courem.
Estirem la primera làmina de massa sobre la paella untada amb una mica d'oli. Hi disposem tot el farcit.
Tapem amb l'altra metitat de massa. Amb els dits, pessiguem per unir tot el cercle de les dues masses i així no se'ns sortirà en cap moment el farcit. Punxem amb el ganivet la massa que està en la part de dalt, perquè respiri l'interior i no s'ens deformi.
Engegem el foc, mig fort, i deixem que cogui fins daurar. Un cop ho estigui, fem el mateix per l'altra banda, que també haurem pintat amb una mica d'oli per facilitar que ens agafi color.
I ja podem servir i tallar triangles, cruixents per fora i molt cremosos i gustosos per dins gràcies sobretot a l'albergínia i al formatge.
El Ventuno és molt bona opció per acompanyar. A banda que és primavera i els rosats, en general, s'entenen bé amb aquesta estació, aquesta mena de plats els trobo ideals per rosats de qualitat com aquest, que a més té un color i un tast d'allò més elegant.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada