Cavatast (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès)

Mai no hi havíem anat al Cavatast. Enguany ha estat la primera vegada i mirarem que sigui la primera d'una bona tirallonga perquè ens ha agradat prou.

Teníem la munició carregada amb 4 tiquets de cava i 4 més de menjar, suficient per satisfer els propòsits de tastar nous caves i per dur-nos a la panxa algun que altre mos per esmorteir possibles efectes de bombolles trapelles.

Doncs bé, d'entre la munió d'expositors i d'oferta, ens vam anar movent pels pocs metres quadrats amarats de gent en què es concentrava la fira del cava per excel·lència de la capital penedesenca, i vam decidir omplir la copa amb el següent:

- Celler Carol Vallès: Parellada i Faura Millenium Brut Nature. Tot i ser el primer glop del migdia, va entrar neta i subtilment. Amb 24 mesos de criança, ens va resultar lleuger i alhora saborós, amb presència encara de fruita.

- Castelo de Pedregosa: Viticultura ecològica 2010. Ens l'havia recomanat un company de feina però per a nosaltres, com a mínim aquest que vam tastar, ens va semblar molt poc substanciós. Amb prou feines en vam percebre el carbònic i ens va recordar massa a un vi blanc. Va ser el més fluix de la jornada.

- Mont Marçal: Brut Rosat. Teníem ganes d'un rosat 100% trepat, i aquest ho era. Jove, fresc, dinàmic, que convida a anar fent justament per acompanyar aperitius, i amb les particularitats d'aquesta varietat que vam tastar per primer cop a la passada edició de la mostra de vins i caves però en format vi rosat de la Conca de Barberà. Doncs si aquell ens agradà, aquest cava no es va quedar enrere.

- Fontpinet: Brut Nature Reserva Etiqueta Negra, que vam trobar suggerent i diferent ja que està elaborat sobretot a base de Pinot Noir. El glop és llarg i deixa sensació sedosa en boca. 

De la mateixa Cava, vam tastar també el Brut Nature Gran Reserva, que potser és el que més ens va agradar de tots els que van passar per la nostra copa. Intens, amb menys presència de fruita. Rodó. Molt bo.

- Jaume Giró i Giró: Elaboració Artesana Reserva Brut Nature. Un altre cava fantàstic, robust, amb una acidesa notable. Tot un plaer per rematar el nostre primer Cavatast.

En l'apartat gastronòmic, dues consumicions per acompanyar els caves:

- Del Restaurant Cal Blay: McBlay al cava amb ceba caramel·litzada al cava. Una hamburguesa gourmet realment bona, melosa per dins i molt gustosa. Un bon coixí a la panxa per al cava.

- Del Restaurant Mirador de les Caves: les croquetes de foie i ceps i les de gall del Penedès. Totes bones, al punt de cremositat, però menció especial al gust de les primeres.

Fins aquí la repassada. L'any vinent, repetim. I potser el proper diumenge tornem cap a Sant Sadurní, aprofitant que, com cada 12 d'octubre, hi ha portes obertes a les Caves...

(Data: 4 d'octubre de 2014)

Celler Empordàlia (Pau i Vilaluïga, Alt Empordà)

Arran de la Mostra de Vins de l'Empordà que cada principis es celebra a Figueres i, per extensió, a diferents cellers de la DO Empordà, vam anar a visitar un dels molts que encara no coneixíem: Empordàlia, que s'ubica tant a Pau com a la veïna Vilajuïga.

Va ser una visita molt completa tant des d'un punt de vista explicatiu com gustatiu. Fent un recorregut per les instal·lacions de la mà d'una magnífica guia, se'ns va explicar tant l'organització del sistema cooperatiu com el procés de producció de l'oli, d'una banda, i dels vins, de l'altra. 

Els criteris de qualitat a l'hora de produir són evidents, en detriment de la quantitat. I el cert és que això es palesa a l'hora de tastar el producte, tot ben acompanyat d'una generosa safata d'embotits de proximitat, exquisits.

Vam tenir ocasió de tastar el Sinols blanc jove 2013 (Garnatxa blanca i Macabeu), afruitat; el Sinols negre criança 2011 (Garnatxa, Carinyena i Cabernet Sauvignon i Merlot), ben tànic, i, per rematar la jugada, el Sinols garnatxa, un vi dolç que ens va encantar i que ens vam endur cap a casa, gentilesa d'Empordàlia, i que ja espera jugar el seu paper destacat a l'hora de menjar unes bones postres o, per què no, uns formatges o una mica de foie a mode d'entrant: pur caramel...

A la botiga, sobretot la de Vilajuïga, tenen de tot, i no només el que produeixen ells sinó també productes de proximitat així com venda de vi a doll. 

En definitiva, vam aprendre, vam gaudir a taula de productes que desconeixíem, ho vam passar bé i tot plegat en un entorn magnífic com és el de l'Alt Empordà.

(Data de la visita: dissabte, 6 de setembre de 2014)

Conill al vi negre

Aquesta recepta ha agradat força a casa. El conill és una de les carns més saludables nutricionalment ja que aporta proteïnes sense incorporar pas gaire greix i, per acabar-ho d'adobar, té un preu ben raonable i, el més important, és boníssim. A més, la forma de cuinar-lo que avui presentem necessita molt poc oli i, en canvi, sí força verdura. Per tant, dóna com a resultat un plat interessant des d'un punt de vista dietètic.

La recepta és d'allò més assequible de fer perquè demana uns ingredients força comuns al rebost i perquè no suposa cap complicació tècnica.

Ingredients:

- 1 conill sencer trossejat

- 2 pastanagues

- 4 dents d'all

- 2 tomàquets madurs

- 1 pebrot vermell

- 2 cullerades d'oli

- polsim de farina

- polsim de sal

- polsim de pebre negre

- polsim de comí mòlt

- polsim de clau mòlt

- 1 got de vi negre

Elaboració:

- Primerament, salpebrem i daurem el nostre conill en una paella amb una mica d'oli. Reservem.

- Pelem, piquem i daurem l'all en el mateix oli. A continuació, hi afegim la ceba picada, salem el conjunt, i deixem potxar a foc baix fins que la ceba sigui transparent.

- Hi incorporem el pebrot i les pastanagues, també picats, i tot plegat ho mantenim al foc fins que aquests ingredients siguin cuits.

- Un cop ho tenim, hi posem un singer de farina, un pensament de comí, i encara un altre de clau mòlt. Removem una mica i hi afegim el parell de tomàquets picats.

- Quan l'aigua de vegetació del tomàquet haurà reduït, hi tornem a posar el conill i reguem amb el got de vi, que no caldrà que arribi a cobrir. Tapem i deixem coure lentament la carn durant aproximadament una mitja hora, durant la qual girarem un cop els trossos de carn perquè es coguin uniformement.

- Finalment, tornem a retirar el conill passem la salsa per un xinès per tal que ens quedi sense entrebancs. Un cop la tenim, la reincorporem a la paella juntament amb el conill, la deixem a foc suau 5 minuts més i ja tindrem el nostre conill preparat per emplatar.

Només resta gaudir-lo acompanyat d'un magnífic vi negre, en aquest cas, el que ens restava del Psi 2011, del Dominio de Pingus, DO Ribera de Duero. Un vi excel·lent, rodó, molt equilibrat, amb poca presència en boca de la fusta i llarg. Quina llàstima que se'ns acabés aquesta joia que havíem obert el dia abans... I pel que fa al conill, quedà tendre i ben gustós, una mica banyat en la salseta de viperò en la seva justa mesura.

Salut!

Mostra de vins i caves de Catalunya 2014 i Van Van Market

Aquestes dues propostes enogastronòmiques de les Festes de la Mercè d'enguany mariden bé. Avui ens hi hem atansat i, aprofitant que la beguda i la teca estaven a escassos metres l'un de l'altra, hem aprofitat per gaudir tot d'una d'ambdues propostes.

Primer, com cada any, hem anat cap als vins i els caves. Ens ha costat escollir els tastos ja que l'oferta és d'allò més àmplia. Finalment, ens hem decantat per les següents copes, cap de les quals teníem el plaer encara de conèixer però que, des de ja, incorporem al nostre particular llistat de vins i caves que valen la pena:

- Cava Oriol Rossell Brut Nature Reserva (Cava Oriol Rossell, DO Cava). Ens ha agradat bastant començar el recorregut amb una copa d'aquest cava d'acidesa molt controlada i més presència de fruita blanca.

- Vi blanc Barranc dels Closos 2012 (Mas Igneus, DOQ Priorat). Ens ha agradat molt aquest blanc elaborat principalment de Macabeu i Garnatxa Blanca, que ha estat tot just tres mesos en fusta. En destaca una certa complexitat que dóna bastant persistència en boca.

- Vi Rosat Trepat 2013 (DO Conca de Barberà). Encara no coneixíem aquesta varietat autòctona i el cert és que ha estat una sorpresa molt agradable. Un vi rosat ben personal i diferent, tant pel color cirera pujat com per la cremositat que nosaltres li hem trobat.

- Vi negre Petit Saó 2010 (Mas Blanch i Jové, DO Costers del Segre). També teníem ganes de tastar un vi d'aquesta denominació que generalment no acostumem a tenir ocasió de tastar. I val a dir que ha estat un encert fer l'última copa en companyia d'aquest vi elaborat a partir de les varietats Ull de Llebre, Garnatxa Negra i Cabernet Sauvignon. Ens ha semblat deliciós, robust, però gens agressiu sinó equilibrat i amb certa presència de fusta.

Després de tanta beguda, era hora d'omplir el pap amb alguna menja perquè hi havia gana i perquè calia. Ho hem tingut fàcil perquè al costat hi havia la Van Van Market, que no ens volíem perdre. D'entrada, ens espantaven una mica les possibles cues o el possible caos organitzatiu perquè n'havíem llegit comentaris. Però no hi hem tingut cap problema i hem menjat bé i a un preu que a nosaltres ens ham semblat entre just i moderadament car. Hem menjat el següent:

- Assortiment de croquetes de Reina Croqueta: de pollastre, de vedella amb curry, de foie amb ceps, d'espinacs i pinyons... Totes molt bones, cremoses, gustoses i ben fregides, acompanyades d'unes patatones i servides en una paperina.

- Jo m'he decantat per un Ginger Pork 2.0 de Caravan Made. Estava boníssim per bé que he trobat a faltar més presència tant del gingebre com de la pruna. 

Tot plegat, un bon migdia, diferent, farcit de noves coneixences i troballes enogastronòmiques.

Salut!

(Data: dimecres, 24 de setembre de 2014: dia de la Mercè)

Restaurant Semproniana (Eixample, Barcelona)

Teníem ganes d’anar al Semproniana, sobretot perquè m’agrada la personalitat i la manera de fer que té la seva xef, l’Ada Perellada, que fins aleshores coneixia tan sols virtualment a través de les xarxes socials i també de la ràdio i la televisió. Acostuma a desbordar rauxa, no amaga la passió per la cuina i pel producte, per les receptes tradicionals però amb tocs i introducció d'ingredients que no ho són tant, i per donar com a resultat uns menús força equilibrats nutricionalment a banda de bons i interessants, és clar.

La sala és força original. Disposa de diferents espais, amb diferents ambients i motius decoratius. En aquest sentit, està força recarregada però sense arribar a atabalar. L'espai entre les taules és suficient i l'ambient que s'hi respirava posava les bases per poder gaudir d'un sopar tranquil i agradable ja que, tot i que hi havia força gent, en cap cas hi havia excés de soroll.

Doncs bé, hi vam anar a sopar fent ús de la T-Semproniana, és a dir, una targeta bescanviable per 10 sopars de dimarts a dijous, valorada en 100 euros. Em sembla una excel·lent opció perquè no és personal ni nominal sinó que es pot compartir i té una durada d’un any des de la primera validació. Està tot inclòs, a triar entre dos plats de primer i de segon, tres de postres, una copa de vi i pa.

Vam sopar d’allò més bé:

Primers:

-   - Coca de recapte amb formatge i verduretes. Estava molt bona. Massa casolana i producte que s'endevinava ben fresc i cuit al punt.

-       - Brioix salat amb salsa de ceps. Em va semblar tot un encert treure el brioix del seu hàbitat natural de les postres i rescatar-lo per a un entrant salat, molt ben acompanyat per la salseta i els pinyons.

Segons:

-       - Peix blanc (no recordo exactament quin era!?) amb salsa de gambes. Boníssim, confitadet. No coneixíem encara el peix en qüestió i, si més no, en tastar-ho en aquest plat, ja ha passat a la nostra nòmina de peixos a tenir en compte. Estava com confitada, fet que li aportava aquella textura laminada que acostumem a buscar en el bacallà.

-        - Confit d’ànec amb mango i salsa de cireres. L'ànec es desfeia, el gust era pronunciat i estava molt ben matisat amb la salsa i amb el contrapunt dolç del mango.

I per postres:

-          

      - Pastís de pastanaga amb mango i maracuià. Amb un toc refrescant deliciós.

-       - Pastís de xocolata. Intens. Un bon punt i final a aquest sopar que, per a nosaltres, a més, va ser especial perquè celebràvem haver culminat, tan sols quatre dies abans, un cop de timó important en la nostra vida, que ara ens duia de retorn a la ciutat.

Per cert, tant el pa com el vi, també foren ben bons. En vam fer una copa de blanc i una de rosat, Ca n'Estruc, DO Catalunya. Era senzill però ben correcte per acompanyar tots aquests plats.

Encara ens en queden quatre viatges a la T-Semproniana i de ben segur que els utilitzarem, no trigant pas gaire. Per tant, ens hem quedat amb ganes de seguir tastant la cuina que elabora l'Ada, qui en persona vam comprovar, després de xerrar 5 minuts amb ella en acabar el sopar, que és ben bé com es mostra virtualment: la mateixa alegria, energia i, encara més, passió per allò que fa.

(Data de l'àpat: dimecres, 30 de juliol de 2014)