Mostra de Vins i Caves de Catalunya 2015: Juvé & Camps, grans caves, grans reserves

En el marc de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya 2015, en l'espai de la sala de tast, vaig tenir oportunitat d'assistir a aquesta sessió, molt interessant per comprovar les diferències organolèptiques entre els diferents caves presentats per en Toni Cantos, enòleg de Juvé & Camps.

Vam tastar el següent:

1) Juvé & Camps Reserva de la Família 2010. Brut Nature. És el cava més clàssic i conegut del celler, amb un cupatge també clàssic de Macabeu, Xarel·lo i Parellada. La primera d'aquestes varietats és la que dóna capacitat per envellir i aporta cos i estructura. La Parellada, en canvi, és molt productiva però pobre en grau i acidesa. D'alguna manera, compensa al Xarel·lo.

Color groc palla, irisació grisenca. En nas tenim mel i fins i tot ametlles, així com el cítric i l'acidesa.

Maridatge: és un tot terreny, per exemple amb formatges secs, peixos grassos i a la brasa, o vedella guisada.

Preu aproximat: 16 euros.

2) Gran Juvé & Camps. Gran Reserva. Brut. Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay. S'utilitzen els millors vins base de cada verema. Té més color, més criança, més complexitat. Aromes de préssec més madur i confitat, fruita blanca, fruita seca.

Concebut per a un àpat de principi a fi: des del marisc de closca a les sardines, el llobarro, l'ànec o la caça de ploma.

Preu aproximat: 28 euros.

3) Xarel·lo Essencial Reserva. És una novetat de fa aproximadament un any. Juvenil i alegre, concebut per prendre'l a copes, en aperitiu, per acostar sobretot el púbic jove al mòn del cava. 

Li aniria bé un formatge cremòs, no gaire curat, així com els encurtits, anxoves, seitons i ostres. Té cert volum en boca.

Preu aproximat: 13-15 euros.

4) Gran Juvé La Capella. Gran Reserva. Vi de la finca La Capella, monovarietal de Xarel·lo, d'una sola finca.

Els 9 anys de criança li donen aromes de pastisseria i brioxeria. Però en boca és sorprenentment més àcid i fresc del que esperàvem. Notes de bolelria, pa torrat, poma tatin... 

Es recomana beure'l en cpa de vi i a temperatura més alta de l'habitual per a un cava (10-12º).

Preu aproximat: 60-70 euros.

Salut!

(Data del tast: dimecres, 24 de setembre de 2015)

Mostra de Vins i Caves de Catalunya 2015: les sensacions del vi i les xocolates amb el Celler Marco Abella

Aquest celler és de Porrera i pertany a la DOQ Priorat. Existeix des del 2005 però són de tradició vitivinícola des del segle XV. Practiquen agricultura ecològica.

El taller va ser molt sensorial i complex ja que vam tastar tres vins seus amb tres xocolates de la casa Sampaka ben diferents també.

1) Loidana 2012. 15 mesos de criança. Garnatxa, Samsó i Cabernet Sauvignon. Fresc, potent, balsàmic. Fonoll, romaní, farigola. Sotabosc. Punts especiats de pebre. Mineralitat i salinitat. Vinyes joves de 10 anys en parcel·la humida que provoca un cert estrès hídric.

L'acompanyem amb una xocolata del 71% que amaga en el seu interior un praliné d'ametlla i formatge cabrales. Això fa potenciar la mineralitat del Loidana i la salinitat.

Loidana marida bé amb formatge, caça i embotits. També com a aperitiu a copes.

Preu aproximat: 12 euros.

2) Mas Mallola 2011. 20 mesos de criança en fusta. Cupatge de Garnatxa i Samsó d'una parcel·la a 700 metres i orientada al sud.

Aromes de fruita vermella compotada. Complexe i gastronòmic.

En boca és fresc i amb molta pissarra i llicorella. Espècies com el clau i el cardamom.

Maridatge: carn blanca, carn crua, verdures a la brasa.

L'acompanyem amb la xocolata de Camerun, del 71% també. Impregna la boca amb tocs de cafè i fumat, com de tabac. Molt intens.

Preu aproximat: 20 euros.

3) Clos Abella 2010 (Premi Vinari d'Or al millor negre de guarda). 70% de Samsó i 30% de Garnatxa. 2 anys de fusta i 2 més d'ampolla.

Molt presents els torrats, els toffees, Fins i tot hi podem trobar certa pell de taronja.

Vi de sobretaula.

L'acompanyem amb un bombó amb yuzu, una fruita japonesa semblant a la llimona, és àcida. Es realça la nota de taronja del Clos Abella.

Molt bon taller i sorprenent perquè jo no havia maridat mai la xocolata amb el vi, i no havia tastat mai tampoc una xocolata amb formatge blau.

Data del tast: dijous, 24 de setembre de 2015.

Mostra de vins i caves de Catalunya 2015: els onze primers tastos

Engunay, la Mostra l'he espremuda més de l'habitual. Durant tres dies consecutius, de dimarts a dijous, he creuat l'Arc de Triomf i he anat tastant d'aquí i d'allà, he anat a alguns tallers ben interessants, i he conegut força vins i caves per a mi encara desconeguts.

També he conegut i desvirtualitzat alguns companys bloguers, o winebloguers com diu algú, allà citats per iniciativa de la Revista Cuina. El mateix Josep Sucarrats ens va rebre molt amablement i amb ell vam anar recorrent unes set paradetes de set elaboradors diferents, que ens van oferir el seu producte més destacat o més preuat. Va ser fantàstic.

A continuació, la ruta enològica que vam seguir durant aquesta primera tarda per la Mostra:

Primera parada. Vam començar pel Celler Carles Andreu, amb un cava fermentat i envellit en fusta: el Rosat Reserva Barrica Brut, de 24 mesos de criança. 100% Trepat. Com més la conec, més m'agrada la varietat. Cava molt gastronòmic, ideal tant per a formatges com per a carns. Va agradar molt, dels que més.

Segona parada. Covides. Covides 50 aniversari Brut Reserva. Cupatge Xarel·lo i Chardonnay. Cava carnós, també el vaig trobar força gastronòmic.

Tercera parada. Oriol Rossell: vi blanc Les Cerveres 2013, D.O. Sensacional estructura la d'aquest 100% xarel·lo, vi de finca que fermenta directament en bota, on té també la criança durant 6 mesos. Fruita madura i notes de criança (vainilla).

Quarta parada. Mas Bertran. Ens van presentar un nou escumós dolç, l'Ancestral, 100% xarel·lo. Una delícia per a aperitius o per a postres, amb la doble fermentació amb els sucres propis del raïm, en inox i després en fusta.

Cinquena parada. Jean Leon. Ens van donar a tastar El Senat del Montsant (Garnatxa negra, Samsó i Syrah). Parcialment envellit en fusta (només el Syrah), tenim força fruita vermella, acidesa i tanins agradables.

Sisena parada. Mas dels Clavers - Finca Can Gallego. De les valls de l'Anoia, al nord del Penedès. Ens van presentar un molt bon Clàssic Penedès, Brut Nature Reserva 2013, de cupatge tradicional de Macabeu, Xarel·lo i Parellada.

Setena parada. Torelló. Ens van presentar l'espectacular cava Torelló By Etsuro Sotoo Brut Gran Reserva 2010. L'escultor en cap de la Sagrada Família ha dissenyat aquesta ampolla, que ret homenatge al món del raïm i del vi. Es tracta d'un cupatge de Chardonnay, Macabeu, Xarel·lo, Parellada i té 50 mesos de criança amb les mares. El resultat ja us podeu imaginar que és un cava molt profund i untuós, sense oblidar la fruita, que pot recordar la pinya madura.

Vuitena (i darrera parada): Espai Selecció. Aquí, en una sala especialment acondicionada per al tast,  ens va rebre en Jordi Bort, director general de l'Incavi, i ens va presentar els principals vins i caves de la Mostra, i en especial els quatre (ara ja en són cinc) vins de finca catalans, que vaig tenir l'ocasió i plaer de tastar per primer cop:

- Vinya Gigi, de Jean Leon. Chardonnay elegant i corpulent, afruitat i amb notes especiades.

- Teixar 2011, de Vinyes Domènech (D.O. Montsant). Garnatxa. Vi de força cos i de llarg recorregut. El que més em va agradar dels negres de finca.

- Clos Mogador 2013. Garnatxa negra (50%), Samsó, Cabernet Sauvignon i Syrah. Tot i els gairebé dos anys de pas per fusta, el vi manté la frescor de la fruita, tot i que evidentment es deixen sentir les espècies com vainilles i al fons tabac derivades de la bota. Quin tros de vi!

- Vall-llach Mas de la Rosa 2012. Samsó (90%) i 10% de Cabernet Sauvignon. El vaig notar robust i bastant concentrat. També cal dir que amb el recorregut que dúiem durant tota la tarda, fregava ja la saturació de nas i boca. El recordo força persistent i amb notes torrades.

Fins aquí, el resum d'una excel·lent primera jornada a la Mostra. L'endemà, després de pair tot plegat, n'hi va haver més (pròximament al blog).

Moltes gràcies als organitzadors per l'acollida i enhorabona per l'èxit cada cop més evident any rere any d'aquesta Mostra.

En properes entrades, publicaré els tallers de les sales de tast als quals vaig assistir: caves, maridatge de vi i xocolta, xarel·los...

Salut i bon vi!

Data: dimarts 22 de setembre de 2015

Tast maridat de Caves Berdié amb formatges de Xerigots

De la mà de la Muntsa (Berdié) i de Jordi Bertran (Xerigots) vam passar una estona molt divertida a Jovani & Vins realitzant aquest tast que gairebé, en ocasions, semblava plantejar una lluita cos a cos entre els caves i els formatges: delicadesa vs sofisticació, o subtilesa vs fortor, o frescor i acidesa vs cremositat... Les característiques de cada cava i de cada formatge es veuen potenciades o matisades per la interelació d'un i altre producte que lluiten pel protagonisme en el paladar.

Va anar així:

1. Berdié Rupestre Extra Brut (Macabeu, Xarel·lo, Parellada). És un cava reserva. Fruita, potser sobretot poma i pinya, fruita blanca. Cítrics 

L'acompanyem el formatge Bouchon, un brie de llet pasteuritzada però afinat, amb tap de suro perquè es formi més escorça i així se'n potenciï el gust.

2. Berdié Gran Rupestre Extra Brut (Macabeu, Xarel·lo, Parellada). Cava gran reserva on es manifesta més complexitat aromàtica que l'anterior. La fruita és més acompotada, com de poma al forn, mantega. Maridaria bé amb un pollastre a la catalana, o un foie... Quin tros de cava!

Nosaltres l'acompanyem amb el formatge català de cabra Garrotxa de Mas Garet. És de llet pasteuritzada ecològica, i té 4 mesos de maduració. Escorça grisa natural oli perquè torni a créixer l'escorça i es fixi al formatge. Aquesta pell dóna més potència de gust i amargor.

3. Berdié Amor (Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Garnatxa). Rosat. Extra Brut reserva. Aromes de gerds i cítrics ataronjats. Espècies. Té força cos. Segons la Muntsa, notes de pebre de Jamaica tot i que la majoria dels que allà érem no vam saber arribar a aquells nivells de concreció olfactiva. 

El vam acompanyar amb un Saint Marcellin, un formatge de pasta tova fet a partir de llet crua de vaca. Cremosíssim però de gust amb potència controlada per no eclipsar la finor de l'Amor.

4. Berdié Fetish (60% Garnatxa, 40% Monastrell). Rosat. Gran Reserva. Un cava de producció limitada a 3.000 ampolles a l'any. Força canyero i diferent de l'habitual. A mi és el que més em va agradar. Molt voluminós. Vol un plat greixós al costat. També aniria bé amb formatges blaus. Per a mi va ser un d'aquells caves que s'acosten una mica al vi per la seva profunditat i cos, i que trobo que demana beure's a temperatura inferior a l'habitual en cava.

El vam acompanyar d'un deliciós i pudent Munster, cremós d'escorça rentada vermellosa. Gran combinació amb el Fetish.

En fi, un vam passar de conya amb aquests tastos en què destacaven la gran qualitat tant dels caves com dels formatges, que van lluitar pel protagonisme però el resultat va ser d'empat tècnic, és a dir, que es complementaven força bé l'un amb l'altre, en especial el segon i sobretot el quart.

Gràcies Jovani Vins, Muntsa i Jordi, per aquesta estona deliciosa!

(Data: 6 d'octubre de 2015)

Restaurant Petit Pau (Sants, Barcelona)

Portava massa temps a la llista de pendents que tots tenim. Eren ja tants els posts i els comentaris llegits (Gula Gastronòmica, Cuina de Mindundi, Els meus restaurants, Tiritinyam...) sobre les excel·lències d'aquest petit restaurant, que no volíem trigar més a tastar-lo, per la qual cosa vam haver de reservar aproximadament amb un mes d'anticipació. Ho vam fer, en concret, per celebrar el nostre setè aniversari...

Ja ho puc avançar sense cap dubte: va estar a l'alçada, i molt, en tots els sentits.

La sala és ben petita però les taules prou ben separades com per asseure-s'hi tranquil i passar una molt bona estona (amb la dona, en el meu cas): conversa relaxada enmig d'un clima d'absència de sorolls, la presència justa del cambrer, un ritme entre plat i plat perfecte, bones menges, bon vi...

Per començar, ens van oferir una copa de cava, que vam acceptar sense dubtar-ho ja que ens agrada bastant obrir així els àpats. A més, va venir acompanyada d'un pa especialment bo i d'un parell de salses addictives on anar-lo sucant: olivada i romesco. Cal dir, a més, que al final això no té cap mena de repercussió en el compte final, fet que en d'altres llocs, sí que en té.

La carta és ben curta, va canviant periòdicament per temporades, per bé que n'hi ha algun plat que mai no canvia, tal com ens va comentar el cambrer: és el cas del xai, que nosaltres no vam demanar, i que sens dubte deixem pendent per a la propera. Segons ell mateix, és el plat que més feina porta al cuiner i, a jutjar per l'aparença i per la forma de cuinar-lo, ha de ser per llepar-se els dits.

En el nostre cas, ens vam confegir un particular menú degustació, és a dir, que vam compartir els dos primers, els dos segons i les dues postres, fet que sovint és complicat perquè no tenim ben bé els mateixos gustos.

Aquella nit vam bellugar el bigoti amb el següent:

- Cloïsses amb ceps. Fantàstic i generós mar i muntanya ben potent de gust.

- Coca de brioix am foie micuit. Delicadament deliciós, amb producte elaborat per ells mateixos, amb una mica de poma al forn.

- Corball reig a la planxa amb essència de musclos. Més delicat i clàssic que el plat de rap però no per això menys atractiu en boca.

- Tronc de rap amb brou de carn i pebrots. Tal com ens ho va presentar el cambrer, la "gamberrada" de la carta en forma de sorprenent mar i muntanya que es menja amb ganivet de carn i no de peix, per poder tallar més bé la fibrosa carn del rap. Exquisit.

No teníem ja cap foradet per a les postres però quan ens van presentar davant la taula el carretó amb aquelles temptacions tant en forma dolça i artesanal com en forma de formatge del país... no vam saber dir que no:

- Aquest, si no recordo malament, és un cheesecake en format individual amb cireres per dins i dolç de llet. Excel·lent!

- Xocolata banyada de xocolata sobre sopa d'avellanes. Sensacional forma de posar la cirereta a un sopar meravellós.

Tot plegat ho vam anar regant amb un vi Intramurs blanc (D.O. Conca de Barberà). Monovarital Chardonnay però amb dolçor força continguda, va resultar prou bona opció tant per als primers com sobretot per als peixos dels segons.

Tot plegat, vam sumar poc més de 74 euros, un preu molt raonable tenint en compte la qualitat del sopa i la bona estona que ens va fer passar el Petit Pau.

Un restaurant per recomanar sense cap mena de risc i on tornar sense cap mena de dubte.

Salut!

(Data de l'àpat: dimarts, 26 de maig de 2015)