diumenge, 25 de maig de 2014

Restaurant Fonda del Saumell (Vallbona d'Anoia, Anoia)

Després de la grata experiència amb el 2x1 de la Revista Cuina al Restaurant Mar Brava (aquí, el post corresponent), ens vam quedar amb ganes de seguir tastant noves propostes gastronòmiques. En aquesta ocasió, aprofitant que aquell dia ens quedava més o menys a la vora, i que ens venia de gust un lloc slow food i km 0, ens vam decidir per la Fonda del Saumell.
Es tracta d'un petit restaurant, senzill i acollidor, regentat per dos joves germans (un a la cuina, l'altra a la sala) que malden per oferir sempre productes de proximitat i de temporada com a base de la seva proposta culinària o, tal com ells mateixos proclamen al web del restaurant, "menjar sa, bo, net, just, ecològic i proper". I bé, a jutjar per la nostra visita, se'n surten prou bé.
Nosaltres vam dinar el menú de cap de setmana de 22 euros (iva, postres, pa i aigua inclosos):
Abans de començar amb els primers, a taula ja teníem pa elaborat per ells mateixos, força bo, i oli d'oliva verge extra d'Òdena, amb unes olivetes ben vicioses. Així mateix, també ens van portar un petit entrant salat de pa amb tomàquet sec i oli d'avellana, si no vaig errat, que ens va saber a poc ja que hauríem repetit de bon grat.



Primers:
- Arròs amb faves, pésols, vieira i canana. Ens vam deixar seduir per la imatge preconcebuda del plat i vam creure que l'havíem de demanar. Realment, en tenir-lo a taula, es va confirmar que la pinta era d'allò més suggerent donada la combinació de colors del mateix plat. Ara bé, a diferència del que acostuma a passar, a l'hora de menjar-lo no es van confirmar del tot els bons presagis: era bo, sí, però hi vam trobar a faltar un gust més pronunciat, en què es notés molt més cadascun dels elements que quedaven una mica desdibuixats dins del conjunt.
- Coca de calçots. Aquest plat, en canvi, del qual potser esperàvem menys, va ser la revelació del dinar. Era molt bona, tant la massa com sobretot els calçots, que estaven ben bé caramelitzats i al punt de socarrimats.
Segons:
- Conill en escabetx. Molt bo i tendre, amb un escabetx en versió lleugera, poc intensa, que ja ens va semblar adequada per a una carn com la del conill. Tal vegada, la ració pecava de justeta.
- Verat en escabetx. Aquest em va agradar més. L'escabetx estava un xic més pujadet de to i el verat el vaig trobar gustosíssim i en el punt òptim de cocció per al meu gust, és a dir, lleu. Ració correcta.
Postres:
- Mel i mató. Especialment bons tant el mató com la mel. Novament, la ració un xic escassa i l'emplatat tal vegada millorable.
- Flam. Senzillament bo.
En resum, hi vam dinar bé, a gust, tranquils, però potser n'esperàvem una mica més, especialment en relació amb l'arròs i amb el volum de les racions. Sense la promoció del 2x1, el menú el trobaria una pèl car donat el que acabem de comentar.
Salut!
(Data del dinar: dissabte, 10 de maig de 2014)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada