dimarts, 20 de maig del 2014

Restaurant Ristol (Viladecavalls, Vallès Occidental)

Tenia ganes d'anar per segona vegada (la primera fou el restaurant El Cingle)  a un restaurant del col·lectiu Cuina Vallès (Occidental) i justament ho vaig fer l'altre dia amb ma mare, a qui vaig convidar a dinar com a regal del dia de la mare de la setmana anterior.





El lloc el vam triar entre els dos per bé que ella tingué la darrera paraula (al capdavall, era el seu regal!) i realment la va clavar escollint el Restaurant Ristol. Hi vam gaudir d'un servei atent i eficient, d'unes instal·lacions molt còmodes i àmplies, amb cuina a la vista, d'una sala bastant silenciosa tot i estar plena i, és clar, d'un àpat molt bo de principi a final.



La taula parada ja inclou un pa de pagès especialment reeixit (em pregunto si era de la casa o de quin forn el duen?), de molla compacta i crosta cruixent, ideal per regalar-li un bany d'oli d'oliva verge extra del Molí d'Ullastrell, així com uns tomacons vermells en òptimes condicions per fregar-los sobre el pa. També ens van servir una gerra d'aigua natural per acompanyar tot l'àpat, per bé que no en vam fer gaire ús.



Tot i que teníem in mente triar uns plats de la carta que ja ens havien cridat l'atenció a la prèvia, en conèixer la proposta del menú de cap de setmana (30 euros tot inclòs), ens hi vam decantar. Així, l'àpat va consistir en el següent:



Primers:

- Ma mare es va demanar un pica pica que incloïa daus de salmó marinats i arrebossats amb sèsam, coca d'escalivada amb anxoves, pa amb tomàquet i pernil de jabugo, i bunyols de bacallà. Tot plegat, senzill però amb producte de primera. Val a dir que el pica pica havia de ser més ampli però com a conseqüència d'un malentès a l'hora de demanar que ara no ve al cas, van tenir la deferència de canviar-nos dos o tres components d'aquest pica pica pel plat que jo prèviament havia escollit:





- el Cremós de patata amb coulant d'ou i daus de foie. Sensacional. Segurament, un dels plats o plats del dinar. Visualment atractiu, sobretot a l'hora de clavar el ganivet i deixar que el rovell regalimés sobre el vellut de patata i esquitxès els daus de foie. Molt bona combinació de gustos en boca. Memorable.





Segons:

- Bacallà a la llauna amb mongetes del Ganxet. Quin morro de bacallà més gros, més ben cuinat (suposo que confitat per la manera com es desfeia en làmines) i més ben acompanyat per unes mongetes ben saboroses.



- Jo vaig triar els peus de porc sense feina amb crosta de pa i cremós de pastanaga. Tal com es pot veure, venia acompanyat de verdura. També va ser un encert. Els peus estaven gelatinosos, tal com els pertoca, i alhora cruixents gràcies a l'arrebossat. L'acompanyament correcte, lleuger, cosa que ja s'agraïa.



Postres:

- Flam de xocolata amb nata. Correcte, sense res especial a destacar.


- Milfulls de mató. Més que correcte, sensacional, sorprenent. Gran. Acompanyat d'una crema amb un petit toc àcid que donava encara més empenta al conjunt del plat. Molt bona manera de cloure un àpat que serà per recordar amb un somriure a la panxa.




Vi: ens vam decantar per un vi rosat. Ens van portar un Viña Visiega (D.O. Catalunya), que no coneixíem però ens va semblar prou correcte.



Finalment, cafè acompanyat d'un petit snack dolç cruixent. Bé.



En fi, grata experiència al Ristol de Viladecavalls, d'on vam sortir amb el Passaport gastronòmic que mirarem d'utilitzar per conèixer de mica en mica les propostes de la resta de restaurants de Cuina Vallès, cosa que promet. Quin serà el següent...? S'accepten suggeriments...



Salut!

(Data de l'àpat: diumenge, 11 de maig de 2014)

1 comentari: