dimecres, 9 de juliol de 2014

Restaurant El local del Masnou (El Masnou, Maresme)

En restauració m'agrada fer bona la dita "les aparences enganyen". En tinc un exemple recent concretament a El Masnou, on vam anar a parar després d'una interessant ruta (eno)turística per la bonica i vinícola vila d'Alella, la Denominació d'Origen més petita de Catalunya.



No tenia referències de cap lloc per dinar d'aquesta localitat maresmenca. Començava a fer-se tard, les cames ja anaven cansades després de voltar durant tot el matí, la calor era intensa... i la gana, encara ho era més. Havíem de menjar però en aquesta ocasió no podríem dedicar gaire estona a inspeccionar la zona.

És d'aquesta manera que vam endinsar-nos en El Local del Masnou, un petit bar restaurant ubicat a tocar de la N-II, en què només hi havia una taula ocupada. El lloc no convida precisament a entrar-hi amb gaire convenciment però ho vam fer. El menú ens va semblar d'allò més raonable per 12,5euros tot inclòs, i més encara en cap de setmana. 



Doncs bé, vam decidir provar, i la vam encertar força.

Per començar, a taula, un vi blanc de la casa, decent, i un bon pa amb un tomàquet en condicions, que valia tant per sucar com per acabar-lo a de rematar amb forquilla i ganivet.



Primers:

- Musclos a la marinera. Bona ració d'uns musclos frescos i ben condimentats.



- Coca d'escalivada. Senzilla, potser de mida justeta, però el producte es notava força bo.



Segons:

- Calamarcets encebats. Magnífics, molt gustosos i tendres!



- Sardines a la brasa. Un plat més que generós amb unes sardines fresques de campionat. Eren acabades de portar d'Arenys, segons el que em va comentar el cambrer. Encara les recordo a dia d'avui. Quina manera de gaudir amb un plat tan senzill però alhora tan substanciós!



I l'àpat no s'acabava aquí. Encara ens havien de portar les postres que, per cert, no eren casolanes però sí de pastisseria:

- Pastís de xocolata. Quin tall de pastís més gran, esponjós i bo.



- Pastís mousse de llimona. Bon tall també, delicat, refrescant, més lleuger que l'anterior. També un encert.


Doncs bé, per tot això, un lloc on dinar al Maresme per tenir en compte perquè permet sortir ben airós del pas per un preu força ajustat. El servei no és precisament ràpid (només un cambrer) però sí voluntaríós i atent.

Salut!

(Data de l'àpat: dissabte 28 de juny de 2014)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada