dimarts, 22 de juliol de 2014

Restaurant Topik (Eixample, Barcelona). Segona visita.

Novament hem tornat a caure de quatre grapes en sortir de la feina: després de llegir una mica a corre-cuita (la gana apretava...) quatre o sis propostes de menús per la zona, hem acabat trucant a la porta del Topik per segon cop en poc temps (aquí, el post corresponent a la primera visita). Jo no sóc gaire amic de les repeticions perquè, panxainquiet de mena, m'agrada anar tastant olletes d'aquí i d'allà. Però la proposta del Topik fou la que més ens va agradar i bé, no va defraudar pas, ans al contrari.


En aquesta ocasió, els trets anaren per aquí:

Primers:

- Caneló d'ànec i ceps. Gros, ben ple, consistent, saborós. Molt bo, vaja.



- Patata plena de bacallà amb sobrassada. Atractiu visualment i també en boca, per bé que esperava, com el nom del plat indica, una patata plena, és a dir, farcida. No ho era. El bacallà i la sobrassada eren la salsa que banyava els "blocs" de patata. Gust suau tot i la presència del clàssic embotit de porc mallorquí, que deixava l'espai necessari al bacallà.



Segons:

- Guisat de xipirons amb botifarra i patata. Caram quin plat de cullera com a segon. Potent i boníssim, per entretenir-s'hi cullerada rere cullerada.



- Sant Pere salvatge al forn. Quan se'm posa a l'abast aquest peix, no puc deixar de demanar-lo. I em va agradar d'allò més. Per a mi, fou el plat estrella de l'àpat sobretot perquè reunia el que més valoro de tots els plats, i en especial en el peix: la cocció òptima que permet captar la frescor en aquest cas del Sant Pere. Una delicia.



I no ens oblidem de les postres, que aquí estem comprovant que juguen un paper important per acabar d'arrodonir els àpats:

- Coulant de xocolata amb gelat de vainilla. Prova de la cullera superada i avall. Molt bo. La meva dona n'és addicta!



- Jo vaig decantar-me per la meva addicció més làctica: assortiment de formatges. Me'n van portar tres de diferents, amb una mica de pa i de melmelada de figues. Els vaig assaborir a poc a poc, tal com es mereixien, de més suau fins al blau, tots més aviat cremosos, de pasta tova. Però no vaig demanar quins eren exactament. La propera vegada ho faré perquè m'agradaria tenir-ne les referències. Quin plaer acabar de dinar amb formatge!


En resum, dinar al Tòpik, s'està demostrant que és apostar a cavall guanyador, és un valor segur.

Salut!

(Data del dinar: divendres, 6 de juny de 2014)





2 comentaris:

  1. En el cas de Topik, puc afirmar que a pocs llocs menjo tant a gust. Suposo que l'explicació deu anar en que el que ells fan, coincideix amb el que a mi m'agrada...

    Actualment els migdies, rarament estic per BCN, però el dia que estic, ja m'organitzo per anar a dinar allà... I com en general vaig amb presses i sol, ja m'instal·lo a la barra directament.

    No publico cada vegada per no repetir-me, però realment gaudeixo molt... I les 3 darreres vegades, de segon he demanat el mateix... Les cocotxes de bacallà amb el suplement... I he sortit més content que de molts àpats a la carta que em costen 3 vegades més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ricard,
      veig que tenim gustos coincidents perquè aquí és on trobo el tipus de cuina on més m'agrada bellugar-m'hi.
      He tingut en el punt de mira les kokotxes que em comentes i encara no han caigut pas. Aviam si ho fan a la propera visita. Si mai et veig a la barra ja et saludaré.
      Salut!

      Elimina