divendres, 11 de juliol de 2014

Restaurant Terra Ca la Nuri (Eixample, Barcelona)

L'altre dia vam tornar a provar un menú diari en ple eixample barceloní. En aquesta ocasió, fou el torn del Terra Ca la Nuri, on realment es pot dinar força bé per bé que el preu resulta més elevat que el de la mitjana de llocs de la zona i de característiques semblants.
Anem a pams. Vam realitzar la reserva a través de El Tenedor, tot escollint l'opció de menú a 16 euros. Ràpidament van localitzar la reserva, ens van acomodar en una de les taules d'una sala prou gran i lluminosa, tot i que l'espai entre taules és més aviat reduït. El servei va ser ràpid i eficient però l'episodi negatiu va arribar al final, a l'hora de pagar. L'encarregada ens va dir que el menú valia 17 i no pas 16 euros, que era una errada de la web de El Tenedor. Jo vaig fer valer que la meva reserva, tal com li vaig demostrar, era per un menú de 16 i no de 17. Però finalment vam haver de pagar els 17. Tampoc venia d'un euro amunt o avall, però com a mínim calia manifestar la discrepancia i el dubte si aquest "error" l'havia d'acabar pagant el client...
Deixant de banda aquesta anècdota, passem al capítol de la teca, molt més agradable. Un menú a triar entre quatre propostes de primer i cinc de segon, que si no vaig errat canvia setmanalment. En cada capítol, un dels plats amb suplement, tal com es pot veure a la fotografía.
Primers:
- Caneló d'ànec amb beixamel, tòfona d'estiu i parmesà. Un dels millors canelons que he tingut el plaer de tastar recentment. Bona mida, farcit generós , i la tòfona laminada per sobre que encara matisava i en potenciava més el gust rodó i complex del plat.
- Llenties estofades amb calamars. Molt bo també aquest platet de llegums, de regust mariner. Plat treballat amb un fondo o sofregit inicial de peix/marisc, i no una simple unió en l'emplatat dels calamars (tendres!) d'una banda i les llenties, de l'altra.
Segons:
- Paella de Ca la Nuri. Exqusit l'arròs, en tots els sentits. Cal tastar-lo i assaborir-lo lentament.
- Freginada de peix de llotja. Plat senzill, sí, però en destaca la frescor del producte, molt present per sobre del lleugeríssim fregit.
Fou un dinar de menú realment interessant i que les postres van acabar d'arrodonir:
- Pastís de formatge amb coulís de fruita vermella. Un clàssic, casolà, esponjós però per al meu gust, mancat de caràcter. És una de les postres que més m'agraden però que menys demano precisament perquè trobo molt a faltar, tot sovint, el gust del formatge.
- Jo em vaig decantar per la panna cotta de papaia amb pinya i gelatina de mango. Em va agradar moltíssim el contrast de dolçor i acidesa en les diferents textures. La vaig gaudir molt.
Fins i tot el café de rigor era bo, fet que en massa ocasions falla.
També cal destacar, com a valor afegit, el servei de pa, artesà, així com la copa de vi blanc que entra en el menú, que era DO però ara mateix no recordo quin fou exactament.

En definitiva, una bona opció per dinar entre setmana a l'Eixample però amb l'inconvenient que el preu es dispara una mica respecte a la majoria d'establiments de la mateixa gamma.


Salut!


(Data del dinar: dimecres, 2 de juliol de 2014)

5 comentaris:

  1. Coses com la del euro de diferència, tot i que no tenen importància, són ridícules per part del restaurant... si s'han equivocat ho han d'assumir ells, com tots assumim les nostres errades...

    En ocasions em meravello de la poca ma esquerra que tenen molta gent del món de la hoteleria...

    El local el conec de que abans hi havia la sucursal de Cal Xim a BCN amb la seva imponent barbacoa interior.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ricard,

      cert, per culpa d'aquest maleït euro, la imatge del restaurant o com a mínim la meva experiència fa que no sigui del tot rodona. El problema és que això em consta que ha tingut un efecte multiplicatiu perquè més gent s'hi ha trobat en les mateixes, amb resultat indèntic. Ara, però, m'ha semblat veure que ja ho han resolt.

      Salut!

      Elimina
  2. Havia anat un parell de cops al Ca la Nuri de la Barceloneta (encara no tenia el blog) i tinc un bon record del menjar. Havia escoltat que hi tenien un altre, que imagino que estarà al nivell culinari de la casa mare...

    I jo, no hauria pagat el euro de diferència ni de conya. Ja sé que és només un euro, però un té els seus principis...I si no hagués tingut els diners justos, hauria sortit a buscar canvi al carrer...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,

      sí, tenen el Terra (aquest de l'Eixample) i el Platja (el que tu dius de la Barceloneta). No sé si ofereixen el mateix però ja veus que he sortit content del Terra perquè he comprovat que no només és un lloc on menjar bon arròs, tal com erròniament imaginava (prejudicis no fonamentats). La qualitat de la resta de plats (de menú), és força bona també.

      I pel que fa al famós euro, si no l'arribem a pagar, ens quedem allà encallats i algú havia d'acabar donant el braç a tórcer, per bé que entenc que haurien d'haver estat ells! Com diu en Ricard, poca ma esquerra.

      Salut!

      Elimina
    2. Però és que més que tenir poca ma esquerra, són "mancos"... :)

      L'altre dia amb el Jordi vam anar a Ca l'Esteva... Diem que la cuina és bona i més elògis... Però ens queixem de que el cap de sala (i fill dels propietaris), fa soroll....

      Reacció "normal".... Disculpar-se
      Reacció del "geni cap de sala".... fer-me unfollow a Twitter...

      Quina manera de ser burro, perdre clients i guanyar-se antipaties....

      Elimina