diumenge, 25 de març del 2018

Celler Rubió de Sòls (Foradada, Rubió de Baix, La Noguera, Lleida)

Feia un parell d'anys aproximadament que per primer cop vaig sentir a parlar d'un celler de recent creació que cap al Montsec havia començat a plantar i vinificar Xarel·lo, fet que em va cridar força l'atenció.


Mesos més tard, vaig veure a La Cava de Tàrrega l'ampolla de Xarel·15, el vi que elaborava aquest celler, però que no vaig tenir ocasió aleshores de tastar. A més, no fa gaire, també vaig sentir una entrevista que feia en Carles Xuriguera a la Judit Sogas, viticultora i enòloga del celler. Això em va confirmar les ganes de conèixer tant a ella com al celler, així com trepitjar les vinyes.


Doncs bé, finalment, aquest mes de març, encara a l'hivern però en un dia que permetia ensumar ja la primavera, per fi hem pogut conèixer el Celler Rubió de Sòls i, el més important, la seva viticultora i enòloga, la Judit Sogas, que ens va rebre de meravella al "jardí de casa seva". Aquest jardí no és ni més ni menys que la Vall del Montsec, concretament al Montsec de Rúbies, sota les carenes amables d'aquesta serra, i a tocar del riu Segre.


A més, es tracta d'un àmbit geogràfic qualificat com a Starlignt (privilegiada per a l'observació astronòmica) i de protecció ambiental, a més de ser una reserva de protecció d'aus com la cuabarrada o el trencalòs. La riquesa del lloc, alhora envoltat de bosc, és molt remarcable. 

El celler rep el nom de l'antic poblat Rubió de Sòls, que es veu des de les vinyes, juntament amb la façana de la capella de Sant Eudald i les runes del castell. En aquest sentit, cal recordar que fou una terra de frontera àrabo-cristiana i, per tant, de guerra entre les dues civilitzacions, en temps del conegut personatge Arnau Mir de Tost, conqueridor d'aquesta i d'altres terres per als cristians.


El primer de cal dir és que ens trobem en un lloc de gran bellesa natural protegida i que atrapa tan bon punt es visita. De fet, la mateixa Judit, vallenca, se'n va enamorar ara fa 8 anys. Després d'haver treballat al Penedès i posteriorment a Balaguer, decideix construir en aquest indret tan especial el seu propi projecte de celler juntament amb la seva parella. Compren aquesta finca anomenada Vinyesdalt amb la seva corresponent casa pairal, amb l'objectiu de treballar sempre amb vinya pròpia, bàsicament Xarel·lo, que es va començar a veremar el 2012, com a primera collita.



La Judit confessa que, a banda de motivacions més o menys romàntiques cap a aquesta varietat tan associada al Penedès on va treballar, el cadastre acredita que el lloc on som ja havia vist créixer vinyes, fins a finals del segle XIX i la fil·loxera. Però, encara més important i rellevant, ja hi havia hagut Xarel·lo, varietat que havia estat coneguda com a "Pansa".



Per tant, en unes terres abandonades i en desús, en un àmbit d'influència del Montsec, que al Mesozoic havia estat zona de platja (restes fòssils), en unes terres en part aluvials, minerals i molt profundes, la Judit va tenir la valentia de recuperar i replantar Xarel·lo els anys 2010 i 2011, en concret 5 tipus de Xarel·lo provinents de 5 llocs diferents, com ara Tarragona o el Penedès (Pardas, per exemple), que inclou també el Xarel·lo Vermell.


Són un total de 5ha. plantades, en ecològic, distribuïdes en diferents parcel·les, unes més baixes com "La Casa" (al voltant de la casa-celler), a uns 340 metres d'alçada, o la Serra, les Ribes, o la Solana. Són terres riques que li permeten plantar amb força densitat unes 5.000 plantes per hectàrea, fet que també provoca la competència entre cada cep. Veiem ceps en vas i conduccions amb pals de fusta d'acàcia. La verema és manual. La producció, per cert, no arriba a 1kg de raïm per planta.


L'objectiu és acabar elaborant micovinificacions de cadascuna de les varietats que, de fet, ja vinifica per separat per bé que donen lloc, de moment, i per pocs mesos, a només una referència (SolsXarel, abans Xarel·15). La nostra amfitriona ens el descriu com a varietat vigorosa però poc productiva i, molt important, de pell gruixuda, la qual cosa ens podrà aportar més potencial aromàtic als vins.


Després de recórrer tranquilament, en un matí excepcional, bona part de les vinyes de Rubió de Sòls, tornem a la casa pairal origen del celler i a l'entorn de la qual segueix ampliant-se actualment el projecte que ara per ara està produint unes 5.000 ampolles annuals.


La Judit ens comença a parlar del procés de vinificació. Primerament, es tria el raïm a la vinya i es fa una selecció gra a gra. El raïm va sencer sense derrapar a la premsa, molt suau. El most flor resultant va cap als dipòsits d'inox on es decantarà. Un cop net, fa la FAL i, a mitja fermentació, cap a la bota, on tindrà en procés de criança en botes de roure francès de 300 litres, amb battonage periòdic, durant 6 mesos amb les mares. Finalment, criança mínima de 6 mesos mes en ampolla.


El primer vi que va treure al mercat va ser el Xarel·15 (és el que vaig veure que tenien al Restaurant La Cava de Tàrreg), que fa referència als 15 mesos totals de criança (entre fusta i ampolla). Ara, des de 2015, ha canviat el nom, i es diu SòlsXarel. I, per fi, tenim el plaer de dur-nos a la boca el paisatge i el suc que són capaços de produir els ceps que hem estat recorrent: SòlsXarel 2016.

El primer que em ve al cap quan el recordo és la sensació d'elegància, de nas moderat i agradable, d'alguna herba semblant al fonoll, fruita blanca, algun cítric fins i tot. El vaig trobar equilibradíssim entre acidesa i volum. És un vi dens, omple la boca i el pas per fusta en cap moment distorsiona el Xarel·lo sinó que es limita a pulir-lo i a fer-lo encara més embriagador. Em va encantar i me'l vaig imaginar amb un mar i muntanya o amb un ànec amb peres... és d'aquells blancs que aniran més enllà del peix i agraïran algun plat més contundent i greixós.




Abans assenyalàvem que de moment només hi havia una sola referència al mercat. Però cap al novembre neixerà una nova criatura a Rubió de Sòls. Ja té nom, es dirà Rubiòls i gràcies a la seva "progenitora" vam tenir el privilegi de tastar-lo en primícia. La filosofia és la mateixa que la dels SòlsXarel, és a dir, monovarietal de Xarel·lo però doblant el temps de criança, és a dir, un any de barrica i un any més d'ampolla. La primera anyada serà 2016. A més, l'origen de Rubiòls és una selecció de barriques, cupatge de Xarel·lo i Xarel·lo Vermell de dues finques principalment.


Ens va encantar comprovar com pujava el color groc del vi, amb aquell punt més de criança, amb més volum, més aroma evolucionat, més compota. Segueix destacant una gran elegància i mantenint la identitat del Xarel·lo. Ens va encantar també.


Fins aquí tot el que va donar de sí la visita a Rubió de Sòls, una d'aquelles que ens van deixar bona empremta gràcies, en primer lloc, a la bona estona que vam estar xerrant amb la Judit Sogas, a la bellesa de l'entorn que ens abraçava i, és aclar, als dos vins que vam acabar descobrint. 


Ja tenim un parell d'ampolles de SòlsXarel esperant a què els cuinem algun plat. Cadascuna d'aquestes ampolles conté el bon record del matí que vam passar amb la Judit i no deixa de ser el compendi de la terra, de les vinyes que hi neixen, del Montsec que observa i del bosc que envolta i de la Judit que sap conjuminar tots aquests elements per oferir-nos-els en forma de glops ben bons.


Salut!








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada