diumenge, 4 de novembre de 2018

Safrània 2017: de vins amb en Carles Xuriguera

En Carles Xuriguera el coneix (gairebé) tothom. És un paio que des d'una aparent senzillesa o fins i tot tarannà "semenfotista" i irònic, cada cop que el el veig o l'escolto m'adono que va ben ple de sensibilitat, com a mínim cap als vins i, almenys amb la mateixa intensitat, cap a la gent que hi ha al darrera d'aquest món.  No només en va ple sinó sobretot, també molt important, ho sap transmetre de meravella.


Un món, aquest del vi, que és molt més que el d'un ofici qualsevol, o el d'un negoci: és matenir la tradició, posar en valor l'agrcicultura, és respectar i treballar la terra, és l'art d'acompanyar el cicle vital de la vinya, de tenir-ne cura, i alhora un component de creatiu d'autor i tècnic perquè el seu suc de raïm, la seva concentració de fruita, terra i clima, s'expressi a la copa i el puguem ensumar, tastar i pràcticament mastegar. I també recrear-nos-hi, per què no, compartir-ho, comentar-ho, en contacte amb d'altres persones amb qui també compartim aquetes inquietuds. Els vinyerons, els vins, ens fan gaudir a taula i més enllà, i estan sovint presents en moments importants de les nostres vides, de vegades sense fer soroll, de vegades amb més notorietat. Però acostumen a ser-hi.

Tot això ho sap explicar molt més be i transmetre-ho en Carles. I és per això que m'agrada tant, sempre que se'm presenta l'ocasió, d'escoltar-lo, de veure'l i, si és en viu i en directe, encara millor. En Carles és d'aquelles persones, "winelovers", que fan afició pel vi, que la generen o, si ja hi ha passió, la fan augmentar.

Doncs bé, el darrer cop  que vaig coincidir amb ell, va ser el 4 de novembre de 2017 al tast que ara fa un any va conduir en el marc de la darrera edició de la Fira Safrània que cada any es celebra a Montblanc i que val molt la pena de conèixer (aquí, el post del que pot donar de sí una jornada sencera de Safrània, que va culminar precisament amb el tast que ara descriuré breument en aquest post) (i aquí el post del dinar al Restaurant Mallol, un lloc d'absoluta referència).


El tast el va organitzar La Conca, i va aconseguir arreplegar els enòlegs que amb molt bon criteri va triar, per un o altre motiu, en Carles: Abadia de Poblet amb Ricard Rofes, Celler Carles Andreu amb Bernat Andreu, Celler Solà d’Ares amb Toni Sánchez-Ortiz, Celler Vins de Pedra amb Marta Pedra, Sicus Cellers amb Eduard Pié, Succés Vinícola amb Mariona Vendrell i Vins del Tros - Joan Bada. Mare meva, com ens van fer gaudir tots i cadascun!









- Bernat Andreu, Celler Carles Andreu. Va presentar el Cava Trepat rosat reserva brut fermentat en barrica i en contacte amb les mares de la primera fermentació durant tres mesos. Després, un mínim de 26 mesos de criança en ampolla després de la segona fermentació. Veritablement excel·lent, més estructurat del que ens pot fer suposar el seu color delicat. Notes de fruita i alhora de criança.


- Marta Pedra, Vins de Pedra. Ens porta el Trempat 2016. Lleugeresa i alhora intensitat balsàmica i un punt fumada. Interessant paral·lelisme amb la comarca, La Conca de Barberà: rodona, subtil, fresca. Ens encanta.


- Eduard Pie, Sicus Cellers. Genial el que ens porta, el Cartoixà Marí (Xarel·lo vermell). Elaborat en gerres, amb un raïm collit relativament verd. Fermentació durant 1 mes i mig amb les pells. Ni pigeage ni battonage. Llevats autòctons. De cadascuna de les 12 parcel·les, un sol vi: 12 vins!


- Joan Bada, Vins del Tros. Lo Morenillo 2015. Olor potent, com de tancat. Després es va obrint. Molt balsàmic. Tendència cap als vins monovarietals i de parcel·la també. Fan 10 vins, 4 o 5 dels quals estan fora de D.O, com aquest Morenillo, varietat encara no reconeguda. N'elabora unes 200 ampolles de cada vi.
La Morenillo és una parcel·la de 60 anys. Fermenta en inox amb llevat autòcton. La meitat anirà a gerres i, l'altra meitat, a botes velles de roure, on faran 12 mesos de criança. En surten només 953 ampolles d'aquest tresor, que no es presenta ni clarificat ni filtrat, va a pèl.


- Mariona Vendrell, Succès Vinícola. El Mentider. Un 100% Trepat d'una vinya d'uns 80-117 anys. Llevats autòctons. 9 mesos de bota. Està sensacional.


- Toni Sánchez Ortiz, Solà d'Ares. Vi Saurí Vinyes velles. Quina passada! Monovarietal de Samsó (Carinyena) fermentat den botes de roure de 600 litres, on després fa la criança durant 18 mesos. Aromes de vi molt madur, de capa ben fosca. Atac dolç, golós, tanins suaus. Ell mateix comenta que "per a mi representa les terrasses del Priorat". Es tracta d'una Carinyena que sembla sobremadurada fins la compota, que arriba gairebé als 17º, però la gran acidesa ho fa imperceptible. 


- Ricard Rofes, com diu Xuriguera, "el Messi del Priorat-Montsant". Ens presenta un vi de l'Abadia de Poblet. Ricard Rofes és "un intèrpret, un crador, és poesia".
L'Abadia de Poblet negre està fermentat en dipòsits de fusta grossos, rapa madura inclosa, per aportar estructura. Són vinyes de Trepat d'alçada, collit ben madur juntament amb la Garnatxa Negra, també collida tard, també amb la rapa.
El 40% és Trepat, el 20% és Garnatxa Negra. La resta, un 20% de Garrut i un altre 20% d'Ull de Llbre. Aquest i el Trepat van en fudres de 4000 litres durant un any. La Garnatxa i el Garrut, en dipòsits de ciment. 


Va ser un tast sensacional, de molta qualitat, molt ben conduït per en Carles Xuriguera, a qui vaig felicitar i el vaig encoratjar a seguir endavant amb la seva tasca de divulgació que trobo que tan bé connecta amb la gent, i també molt ben explicat gràcies als protagonistes dels cellers que aquell vespre s'hi van trobar a Montblanc i que tant ens van fer aprendre i gaudir.

Salut i fins el Safrània 2018 o, com ara se'n dirà, en canviar de format, Safrània 365. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada