dijous, 30 de novembre de 2017

Montblanc està per menjar-se'l: crònica de les visites gastronòmiques de la #kedadamontblanc17 #Montblancmedieval #Safrània2017

Després d'uns quants mesos sense haver-ho fet, finalment el 4 de novembre de 2017 una bona colla de blogaires de diferents bandes del país ens vam donar cita a Montblanc, on la Sandra Gallart des de feia temps ens havia preparat tot un seguit d'activitats, visites i àpats gastronòmics de primer nivell. Ho vam passar de conya a la capital de la Conca de Barberà, una comarca plena d'atractius i que a mi, com més hi vaig i més la vaig coneixent, més m'agrada.


Per començar, ben d'hora, vam visitar els camps florits de safrà d'Aromis. No és gaire conegut que cap al XVIII-XIX arriba aquesta preuada i apreciada espècie a la Conca de Barberà, on acaba fent-se autòctona.


L'objectiu i el que està fent aquesta petita empresa de Montblanc, Aromis, és continuar amb el conreu del safrà i posar-lo a l'abast de la cuina i la gastronomia. A banda de ser una planta molt elegant, maca i vistosa, té un potencial a la cuina immens pel gran poder colorant i aromàtic que atorga als plats, només amb una petita quantitat. 



Estem davant del safrà més car de la Península. De fet, a Catalunya, també hi ha plantacions al Pallars i a Les Garrigues. Tot i que pot arribar a valer 10-12 euros el gram, cal saber que amb 3-4 brins per persona, és suficient per exemple per cuinar una paaella. 1 gram de safrà és equivalent a 200 flors o, el que és el mateix, a 600 brins.

No és estrany que valgui tant, donada l'escassetat i sobretot a l'exigent treball que hi ha al darrera d'aquest conreu, sobretot a l'hora de collir-ne els brins, molt manual, bri a bri, amb molta cura.

Per acabar la visita a Aromis, tastem una exquisida gelea de poma amb safrà. I continuem camí, que la jornada havia de ser llarga...





Comencem una ruta a peu per Montblanc de la mà del personal de l'oficina de turisme de la vila. Parlem de la història de la vila, dels indrets més emblemàtics, de la importància del medi i les produccions agràries... i arribem al primer punt on ens aturem: el Forn Joan.


El forn Joan són ja 3 generacions de forners. D'entre les especialitats que ofereixen, una de molt interessant, boníssima i altament recomanable és la Coca de Montblanc: textura molt i molt aèria, sembla un núvol quan l'anem a menjar.


I un altre producte destacadíssim, que ens va encantar, és el Pa de mestral, fet a base de blats autòctons Berdún i Nogal, amb una mica d'oli i sal. Massa mare natural i 5 hores ben bones de fermentació que donaran al pa un aroma profund i una textura també deliciosa.




I no podem oblidar tampoc les tradicionals orelletes cruixents i fregides... molt vicioses!


A continaució, arribem a la Pastisseria Andreu, una botiga noucentista emblemàtica de Catalunya. Hi tastem els famosos Merlets de Montblanc (ametlla confitada amb una massa que la recobreix), carquinyolis, també coca de Montblanc... És un establiment tan bonic com exquisit.






Tercera parada: Confiteria Viñas: tan bon punt s'hi entra, t'amares d'un profund aroma de cacao, i els ulls se'n van disparats a contemplar mil i un tipus de xocolates diferents, així com peces de pastisseria i xocolateria fina, que són una meravella. En tastem uns quants, i no sabria amb quin quedar-me'n. Tot deliciós.







Quarta parada: anem cap al recinte de la Fira Safrània, a visitar productors i tastar productes, tant frescos com cuinats, així com showcookings. Formatges, vermuts, vins... va ser una meravella passejar-s'hi i anar-hi descobrint menges moltes de les quals no havia tastat mai encara, com els formatges de Sant Gil d'Albió, o tornar-ne a tastar d'altres ja coneguts com Formatges Camps, sobretot els blaus, coneguts i reconeguts.

Aquí veiem justament el showcooking de Matías Fernández, el xef del restaurant Quinoa (Falset), que va cuinar un extraordinari arròs (de molí de Rafelet) de (mar) i muntanya amb ànec, sípia i sobrassada. Estava deliciós.







D'aquí, cap al dinar, que va ser un moment realment estelar de la jornada: Molí del Mallol (aquí, el post).

Un cop dinats, molt i molt panxacontents, fem cap a un lloc que em feia molta il·lusió de descobrir: la Torre dels Tastos que allotja els Vins de Pedra, de la Marta Pedra. I és que un cop conegut el magnífic celler i els vins del seu marit, en Josep, a l'Empordà (la Vinyeta, aquí el post i aquí), em feia gràcia tancar aquest petit cercle tastant i coneixent de prop el projecte personal de la Marta, en aquest cas a la Conca. 


Es tracta d'una torre de la muralla de Montblanc, que rehabilitada en el seu interior, i decorada amb molt d'encant i encert per en Víctor Pedra, en cadascun dels nombrosos pisos que la conformen. Quin lloc més especial i acollidor! Allà, vam poder trepatejar de valent amb el tast del vi Trempat, per ser el més representatiu de la comarca, monovarietal de Trepat. Realment un vi que marca tipicitat d'aquesta varietat tan autòctona i tan complicada de vinificar. S'ha de ser molt curós per maximitzar l'obtenció de concentració de color i estructura en un vi que acaba donant aquells pebres i balsàmics, sempre des de la lleugeresa en boca. Boníssim.


I jo, d'aquí, ja vaig fer cap al Tast de vins organitzat per Conca 5.1 en el marc del Safrània, conduït magistralment pel gran Carles Xuriguera (properament, el post)


Va ser un plaer aprofundir en la història, la cultura i l'oferta gastronòmica d'aquesta preciosa vila capital de la Conca de Barberà.

Salut i gràcies a tothom per fer-ho possible, especialment a Sandra Gallart i a l'Oficina de Turisme de Montblanc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada