dilluns, 30 de març del 2020

Pintxo de papada de porc amb albergínia, carxofa i formatge Gouda. Vi Novell 2019 (Celler Masroig, DO Montsan)

Anem de pintxos, sí, és clar, sense sortir de casa... de moment.



Aquest, molt senzillet: sobre unes llesques primes de pa torrat, hi posem mitja rodanxa prima d'albergínia fregida (millor en abundant oli ben calent, perquè n'absorbeixi el mínim), papada confitada, formatge que fongui bé (gouda) i dos talls de carxofa tallada ben prima, també tot just fregida.




La combinació dels ingredients és molt guanyadora.


I per beure, seguim amb al Vi Novell del Celler Masroig, bon aliat en aquestes ocasions informals.


Salut!

diumenge, 29 de març del 2020

Orecchiette amb salistixa i bròcoli. Vi Novell 2019 (Celler Masroig, DO Montsant)

Anem amb una proposta completa, ràpida, facileta, molt gustosa i molt ben acompanyada.


Si bé el plat, i sobretot la pasta - "Orecchiette" és tradicional de la Puglia (Itàlia), el vi que hi hem posat és molt més de proximitat, del Montsant. En concret, el tradicional Vi Novell, 2019, del Celler Masroig, cupatge de Garnatxa Carinyena. L'esplendor de la fruita fresca vermella, que ens ha combinat molt bé amb el plat de pasta amb verdures i carn de porc.

No hem tingut sort al rasca i guanya

Ingredients:

- 1/2kg carn picada/salsitxa amb pebre
- 1 bròcoli (500g)
- 350g orecchiette
- 2 grans d'all
- Sal
- Pebre
- Oli
- Raig de conyac

Elaboració:

En una paella ampla esmicolem la carn i la fregim amb una petita base d'oli amb els alls picats. Un cop cuita, s'afegeix el raig de conya i es reserva.

D'altra banda, posem abundant aigua a bullir en una cassola i coem el bròcoli tallat menut. Pocs minuts, que no perdi la verdor ni el cruixent! Un cop cuit, amb un girapeix, el posem a la paella on teníem la salsitxa.

Fem bullir aquesta aigua novament per bullir la pasta. Un cop cuita al dente, l'afegim escorreguda a la paella, al foc, incloent-hi una cullerada del mateix brou de cocció.

En dos o tres minuts, hi haurà prou per integrar-ho tot.


Servim i acabem amb una mica de pebre acabat de moldre sobre el plat.




I encara es més bo acompanyat per l'alegria del Vi Novell del Masroig: bandarra, popular, i amic de la gresca i la tradició.





Salut!

Magdalena al plat amb crema de festucs - mascarpone i maduixes

Per què no convertir una humil magdalena en la protagonista d'un plat de postres? Som-hi.



Ingredients:

- Per a unes 15 magdalenes:

210g farina comuna (o fluixa)
175 sucre
190g oli girasol
60ml llet
3 ous M
10g impulsor químic
Ratlladura de llimona
Pessic canyella
Pessic sal

- Per a la crema de festucs - mascarpone: aquí, la recepta

- Maduixes

Elaboració:

En un bol prou gran, blanquegem ous i sucre durant uns 10 minuts, fins que escumi bé.

Hi afegim la llet, l'oli i la sal i continuem amb les barilles durant un minut més.

Finalment, hi afegim la farina amb la ratlladura, la canyella i l'impulsor. Integrem amb cura, amb la llengua pastissera.

Ara, el més recomanable és deixar reposar d'un dia a l'altre, en nevera, tornar a batre i omplir les càpsules per a magdalenes. Si no podem deixar aquesta estona de repòs, enfornem immediatament en un forn preescalfat a 210º, durant uns 15 minuts.

Deixem refredar. 

Evidentment, tal qual ja són bones, però aquest cop hem decidit convertir-les en protagonistes d'algunes postres, al plat. O bé per esmorzar, per què no.

En aquest cas, tenim diferents maneres de fer-ho, a partir de la crema de festucs-mascarpone, que sempre l'haurem de tenir ja freda i en màniga.

Podem optar per fer un forat a la base per on farcir de maduixa tallada ben petita i crema.

Si no, també podem coronar amb crema i unes maduixes tallades al llarg.

O bé, també podem emplatar-la tal qual, i que la crema i les maduixes estiguin al plat, o a sobre. També queda força bé.

Maduixa pintada amb la seva melmelada perquè s'hi enganxi ametlla crocanti o "sal de taronja"

Segurament, el que més m'ha agradat és la segona i tercera opció, més que la possibilitat de farcir-les, perquè no hi cap gaire volum.


Salut!

dissabte, 28 de març del 2020

Bunyols de bacallà. Creveta blanc (La Botera, DO Terra Alta)

Estem en plena de temporada i estan de mort: bunyols de bacallà.



Acompanyem amb un vi de la Terra Alta, que encara no havíem tastat mai: Creveta, del Celler La Botera, un 100% Garnatxa Blanca, de molt bona relació plaer-preu.


Ingredients:

- 350g bacallà dessalat
- 1 ou
- 3 grans d'all
- 1 got de llet
- 150g farina
- 1/2 sobre impulsor (8g aprox.)ç
- Julivert
- Sal
- Oli
- Salsa garnició d'acompanyament (opc.): chutney de maduixa (aquí, la recepta)

Elaboració:

Amb la mà de morter, piquem l'all amb el julivert. Quan sigui una pasta, hi afegim el bacallà esqueixat amb les mans. En fem una pasta perquè s'integri tot i el passem a un bol més gran.

Hi afegim l'ou. Integrem.

Hi afegim la llet. Integrar amb barilles.

Hi afegim la barreja de farina i impulsor. Rectifiquem de sal.


Només resta fer petites boles amb 2 culleres, i fregim a alta temperatura, per immersió.


Fet, i servit, sobretot!





Acompanyem amb Creveta blanc, prou bo!



Salut!

dijous, 26 de març del 2020

Arròs de galtes de porc

Res com utilitzar la salsa d'una cassola com la de les galtes a la jardinera (aquí, la recepta) per iniciar un arròs. 


Opcionalment, com en aquest cas, es pot fer primer una marca. Per a l'ocasió, simplement una mica d'all i carxofes, res més.

Després, marquem l'arròs, hi incorporem la salsa, mullem amb brou (de pollastre, en aquest cas) i coem durant uns 14 minuts, aproximadament. 

Servim i en un moment haurem obtingut un arròs de traca i mocador. 

Cuina d'aprofitament, total!

Salut!

dimecres, 25 de març del 2020

Galtes de porc a la jardinera. Vi Sommos Merlot 2014 (Sommos, DO Somontano)

Aquests dies, les cassoles, tornen a venir de gust, i molt! I si són com aquestes, de galtes, fetes a la jardinera, són un veritable plaer.



I per beure, un vi que també escalfa, que ens agrada força: el Merlot, de Sommos.



Ingredients:
- 4 galtes desossades
- 1 ceba grossa
- 2 grans d'all
- 3 cullerades tomàquet triturat
- 3 pastanagues
- 200g pèsols
- Oli
- Sal
- Pebre
- 1 fulla llorer
- Raig de conyac
- Brou de pollastre
- 3 patates mitjanes

Elaboració:

En una cassola amb una base d'oli, marquem galtes salpebrades i enfarinades. Reservem.

A la mateixa cassola, alls i ceba tallats ben menuts. Enrossim. Hi afegim la fulla de llorer.

Hi afegim les cullerades de tomàquet. Coem i reduïm. Hi afegim també les pastanagues, tallades a rodanxes, no gaire primes, no fos cas que es desfacin en la cocció.

Aleshores, hi afegim el raig de conyac

Un cop reduït el conyac, reincorporem les galtes a la cassola i cobrim amb brou.

Deixem coure amb un xup-xup suau.


Passada una hora, hi afegim les patates, maltallades. Coem.

Quan faltin 5 minuts, hi afegim els pèsols.


Només resta emplatar i pensar en el vi: en aquest cas, seguim buidant celler de casa, cada cop en estat més precari. Triem el Sommos Merlot 2014. Sensacional. Encara viu, amb cos, d'aromes profundes de maduresa, espècies i tabac.


Emplatem...


Ens queda una carn extremadament tendra, una salsa gustosíssima.

Salut!

dilluns, 23 de març del 2020

Sedanini rigati a la sorrentina

Una recepta de pasta que es fa en un pimpam i que dóna com a resultat un plat en què el tomàquet, aromatitzat amb all i herbes, i el formatge (tant filat com sec), seran els protagonistes.


Ingredients:

- 300g pasta (en el meu cas, sedanini rigatti: com uns macarrons estriats)
- 125g mozzarella
- 450g tomàquet triturat
- 1 gra d'all
- Formatge parmigiano reggiano DOP

Elaboració:

D'una banda, bullim la pasta en abundant aigua amb sal i aturem cocció al dente. En reservem part de l'aigua de cocció.

D'altra banda, en una paella sofregim un all i de seguida hi afegim el tomàquet, per fregir-lo. 

Un cop el tomàquet cuit i una mica reduït, hi afegim la pasta, on s'acabarà de coure durant un parell de minuts més.

Per al muntatge en una safata de forn, estenem tota una base de pasta amb tomàquet. Per sobre, ratllem formatge i hi posem trossos de mozzarella. Cobrim amb l'altra meitat de pasta i, finalment, tapem amb més formatges (dels dos).

Gratinem fins que fongui i dauri mínimament.




I servim. Rematem, ja al plat, amb una mica d'alfàbrega seca mòlta.


Salut!


diumenge, 22 de març del 2020

Mongetes amb cloïsses. Ermita del Conde 2013 (Bodega Ermita del Conde

Recepta de cullera, d'aquelles que fan diumenge, fan festa, fan afició per la bona cuina i per la millor taula, per compartir, i per fer durar l'àpat. En castellà, diríem "fabes com almejas".


I, per a l'ocasio, un vi a l'alçada de les circumstàncies: Ermita del Conde blanc, que ens vam endur de la visita al celler (aquí, el post de la visita #escapadariberaduero), per poc fora del límit nord de la DO Ribera del Duero, i que surt amb l'etiqueta de Vino de la Tierra de Castilla y León.



Ingredients:

- 300g mongetes seques
- 2 cebes grosses
- 1 tros porro blanc
- 1/2 pastanaga
- Tros petit pebrot vermell
- 3 grans d'all
- 500g cloïsses
- 1 got vi blanc
- 350ml got fumet peix

Elaboració:

Remull mongetes tota la nit amb aigua.

Escorrem i bullem amb aigua nova i fulla de llorer, des de sec, durant una hora aproximadament, a foc baixet. Salem al final.

Per al sofregit, posem en oli totes les verdures alhora amb una mica de sal i pebre al gust.

Quan tot està ben potxat (no rostit, amb només una mica de color, sense daurar gaire), ho passem pel túrmix i ho tornem a posar a la cassola on ho teníem coent. Hi afegim vi blanc i una mica de brou. Deixem reduir una mica.

A banda, haurem obert les cloïsses amb un raig de vi blanc. Prèviament, les hem tingut mitja hora en aigua i sal perquè treguin la sorra.

El fumet de les cloïsses, prèviament colat, l'afegim també a la cassola.



Ara afegim ja les mongetes a la cassola amb la salsa que tindrem, així com les cloïsses. Deixem que tot plegat s'integri durant uns 10 minuts, escalfant mínimament. Corregim de sal, pebre i de textura.




Finalment, una mica de julivert picat per sobre, i ja ho tindrem com per servir.

Per beure, obrim Ermita del Conde 2013. És sorprenent la força i la noblesa d'aquest vi. Està equilibradíssim i és un plaer des que li busques les aromes fins que el deixes ballar sobre la llengua. Un vinasso!


I quin gaudi… per cordar-se el pitet.





Salut,

Cake "marmolado" de xocolata

Unes postres clàssiques i senzilles la recepta de les quals va bé tenir ben a mà. En un moment es resolen i queden d'allò més bé i són més saludables que bona part de la resta d'opcions comercials industrials.



Ingredients:

- 220g farina fluixa
- 3 cullerades cacau amarg
- 160g sucre llustre
- 3 ous
- 220ml nata
- 80ml oli de llavors
- 1 sobre d'impulsor químic (Royal)
- Essència de vainilla
- 50g gotes de xocolata

Elaboració: 

Muntem els ous amb el sucre fins que dobli volum, amb les barilles elèctriques.

Hi afegim loli, la nata i la vainilla. Ho fem delicadament per no perdre tot l'aire que havíem introduït als ous.

Hi afegim també la farina amb el llevat, integrant-ho amb moviments envolvents.

Dividim aquesta massa ens dos bols, en un dels quals hi afegirem el cacau, fins incorporar-lo com havíem fet amb la farina. També hi podríem afegir aquí els 50g de gotes de xocolata

Ja el podem vessar en el motlle de plumcake prèviament engreixat amb oli o mantega. Primer la capa blanca i, per sobre, la capa fosca de la xocolata, que es barrejarà sola amb l'altra, de forma bastant uniforme. Si no, també podem dibuixar nosaltres mateixos formes amb l'ajuda d'un escuradents, per exemple.

Coem a 180º durant uns 50 minuts. Segurament faci una esquerda a la part central superior. És un bon senyal, és normal.




Un cop fred, desmotllem i ja el tenim preparat per a l'esmorzar. A mi m'agrada per acompanyar el primer cafè del dia.









Salut!

dissabte, 21 de març del 2020

(Fals) Saint Honoré de bunyols de vent amb crema

Per postres, proposo recepta d'aprofitament de tres elaboracions que tenia sobreres per separats i que, juntes, trobo que encaixen bé. El nom, (fals) saint honoré, és per la forma d'integrar les tres peces en una de sola, em recorda el del tradicional pastís francés Saint Honoré. No l'he fet mai, però el tinc més que pendent, el de debò.



Ingredients de partida:

- Bescuit succès (de clares): aquí, la recepta
- Crema diplomàtica al rom-canyella: aquí, la recepta.
- Bunyols de vent: aquí, la recepta

Elaboració:

Tan simple com agafar la base rodona del bescuit rodó. Per sobre, hi posem els bunyols que ens hi càpiguen.

Els espais buits entre cada bunyol, els omplim de crema.


Espolvorem una mica de canyella en pols.


I a gaudir, de valent!



Salut!