Havíem d'aprofitar que teníem unes carxofes confitades (de les carxofes amb pernil i pinyons: aquí, la recepta). Com? Amb uns cigrons. Què calia: un sofregit. Amb què arrodonir: operació descongelat: una papada de porc.
Evidentment, també calia obrir un vi per a l'ocasió: estem tirant ja de rebost. Excel·lent elecció, d'un vi que no coneixíem ni varietat, ni denominació, ni celler... i que ens ha agradat força: Viñas del Cámbrico.
La papada de porc l'hem fet coure amb un confitat, perfumat amb herbes.
El sofregit, senzill: ceba brunoise i tomàquet. Aroma: conyac i vi blanc. I una mica d'aigua per deixatar.
Després, cigrons cap dins (de pot, bo).
Un cop confitada la papada, la tallem com més ens agradi. I la daurem en una paella (sense oli, és clar).
I la incorporem als cigrons.
Finalment, la carxofa.
I el vi? Quina descoberta: no havíem tastat mai ni Viñas del Cámbrico, ni res d'aquesta DO, ni la varietat principal del cupatge que portava aquesta ampolla: 64% de Rufete i 36% de Tempranillo. Després de deixar-lo airejar, ens ha sorprès molt i molt gratament com de viu estava encara, la profunditat de gust i aromes...
I anem fent... fins que passi tot, a seguir cuinant, més que mai.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada