divendres, 26 de setembre del 2014

Conill al vi negre

Aquesta recepta ha agradat força a casa. El conill és una de les carns més saludables nutricionalment ja que aporta proteïnes sense incorporar pas gaire greix i, per acabar-ho d'adobar, té un preu ben raonable i, el més important, és boníssim. A més, la forma de cuinar-lo que avui presentem necessita molt poc oli i, en canvi, sí força verdura. Per tant, dóna com a resultat un plat interessant des d'un punt de vista dietètic.

La recepta és d'allò més assequible de fer perquè demana uns ingredients força comuns al rebost i perquè no suposa cap complicació tècnica.

Ingredients:

- 1 conill sencer trossejat
- 2 pastanagues
- 4 dents d'all
- 2 tomàquets madurs
- 1 pebrot vermell
- 2 cullerades d'oli
- polsim de farina
- polsim de sal
- polsim de pebre negre
- polsim de comí mòlt
- polsim de clau mòlt
- 1 got de vi negre

Elaboració:

- Primerament, salpebrem i daurem el nostre conill en una paella amb una mica d'oli. Reservem.



- Pelem, piquem i daurem l'all en el mateix oli. A continuació, hi afegim la ceba picada, salem el conjunt, i deixem potxar a foc baix fins que la ceba sigui transparent.

- Hi incorporem el pebrot i les pastanagues, també picats, i tot plegat ho mantenim al foc fins que aquests ingredients siguin cuits.



- Un cop ho tenim, hi posem un singer de farina, un pensament de comí, i encara un altre de clau mòlt. Removem una mica i hi afegim el parell de tomàquets picats.

- Quan l'aigua de vegetació del tomàquet haurà reduït, hi tornem a posar el conill i reguem amb el got de vi, que no caldrà que arribi a cobrir. Tapem i deixem coure lentament la carn durant aproximadament una mitja hora, durant la qual girarem un cop els trossos de carn perquè es coguin uniformement.





- Finalment, tornem a retirar el conill passem la salsa per un xinès per tal que ens quedi sense entrebancs. Un cop la tenim, la reincorporem a la paella juntament amb el conill, la deixem a foc suau 5 minuts més i ja tindrem el nostre conill preparat per emplatar.



Només resta gaudir-lo acompanyat d'un magnífic vi negre, en aquest cas, el que ens restava del Psi 2011, del Dominio de Pingus, DO Ribera de Duero. Un vi excel·lent, rodó, molt equilibrat, amb poca presència en boca de la fusta i llarg. Quina llàstima que se'ns acabés aquesta joia que havíem obert el dia abans... I pel que fa al conill, quedà tendre i ben gustós, una mica banyat en la salseta de viperò en la seva justa mesura.




Salut!



dimecres, 24 de setembre del 2014

Mostra de vins i caves de Catalunya 2014 i Van Van Market

Aquestes dues propostes enogastronòmiques de les Festes de la Mercè d'enguany mariden bé. Avui ens hi hem atansat i, aprofitant que la beguda i la teca estaven a escassos metres l'un de l'altra, hem aprofitat per gaudir tot d'una d'ambdues propostes.

Primer, com cada any, hem anat cap als vins i els caves. Ens ha costat escollir els tastos ja que l'oferta és d'allò més àmplia. Finalment, ens hem decantat per les següents copes, cap de les quals teníem el plaer encara de conèixer però que, des de ja, incorporem al nostre particular llistat de vins i caves que valen la pena:

- Cava Oriol Rossell Brut Nature Reserva (Cava Oriol Rossell, DO Cava). Ens ha agradat bastant començar el recorregut amb una copa d'aquest cava d'acidesa molt controlada i més presència de fruita blanca.



- Vi blanc Barranc dels Closos 2012 (Mas Igneus, DOQ Priorat). Ens ha agradat molt aquest blanc elaborat principalment de Macabeu i Garnatxa Blanca, que ha estat tot just tres mesos en fusta. En destaca una certa complexitat que dóna bastant persistència en boca.



- Vi Rosat Trepat 2013 (DO Conca de Barberà). Encara no coneixíem aquesta varietat autòctona i el cert és que ha estat una sorpresa molt agradable. Un vi rosat ben personal i diferent, tant pel color cirera pujat com per la cremositat que nosaltres li hem trobat.


- Vi negre Petit Saó 2010 (Mas Blanch i Jové, DO Costers del Segre). També teníem ganes de tastar un vi d'aquesta denominació que generalment no acostumem a tenir ocasió de tastar. I val a dir que ha estat un encert fer l'última copa en companyia d'aquest vi elaborat a partir de les varietats Ull de Llebre, Garnatxa Negra i Cabernet Sauvignon. Ens ha semblat deliciós, robust, però gens agressiu sinó equilibrat i amb certa presència de fusta.



Després de tanta beguda, era hora d'omplir el pap amb alguna menja perquè hi havia gana i perquè calia. Ho hem tingut fàcil perquè al costat hi havia la Van Van Market, que no ens volíem perdre. D'entrada, ens espantaven una mica les possibles cues o el possible caos organitzatiu perquè n'havíem llegit comentaris. Però no hi hem tingut cap problema i hem menjat bé i a un preu que a nosaltres ens ham semblat entre just i moderadament car. Hem menjat el següent:

- Assortiment de croquetes de Reina Croqueta: de pollastre, de vedella amb curry, de foie amb ceps, d'espinacs i pinyons... Totes molt bones, cremoses, gustoses i ben fregides, acompanyades d'unes patatones i servides en una paperina.



- Jo m'he decantat per un Ginger Pork 2.0 de Caravan Made. Estava boníssim per bé que he trobat a faltar més presència tant del gingebre com de la pruna. 




Tot plegat, un bon migdia, diferent, farcit de noves coneixences i troballes enogastronòmiques.

Salut!

(Data: dimecres, 24 de setembre de 2014: dia de la Mercè)





dissabte, 20 de setembre del 2014

Restaurant Semproniana (Eixample, Barcelona)



Teníem ganes d’anar al Semproniana, sobretot perquè m’agrada la personalitat i la manera de fer que té la seva xef, l’Ada Perellada, que fins aleshores coneixia tan sols virtualment a través de les xarxes socials i també de la ràdio i la televisió. Acostuma a desbordar rauxa, no amaga la passió per la cuina i pel producte, per les receptes tradicionals però amb tocs i introducció d'ingredients que no ho són tant, i per donar com a resultat uns menús força equilibrats nutricionalment a banda de bons i interessants, és clar.


La sala és força original. Disposa de diferents espais, amb diferents ambients i motius decoratius. En aquest sentit, està força recarregada però sense arribar a atabalar. L'espai entre les taules és suficient i l'ambient que s'hi respirava posava les bases per poder gaudir d'un sopar tranquil i agradable ja que, tot i que hi havia força gent, en cap cas hi havia excés de soroll.

Doncs bé, hi vam anar a sopar fent ús de la T-Semproniana, és a dir, una targeta bescanviable per 10 sopars de dimarts a dijous, valorada en 100 euros. Em sembla una excel·lent opció perquè no és personal ni nominal sinó que es pot compartir i té una durada d’un any des de la primera validació. Està tot inclòs, a triar entre dos plats de primer i de segon, tres de postres, una copa de vi i pa.



Vam sopar d’allò més bé:



Primers:

-   - Coca de recapte amb formatge i verduretes. Estava molt bona. Massa casolana i producte que s'endevinava ben fresc i cuit al punt.


-       - Brioix salat amb salsa de ceps. Em va semblar tot un encert treure el brioix del seu hàbitat natural de les postres i rescatar-lo per a un entrant salat, molt ben acompanyat per la salseta i els pinyons.


Segons:

-       - Peix blanc (no recordo exactament quin era!?) amb salsa de gambes. Boníssim, confitadet. No coneixíem encara el peix en qüestió i, si més no, en tastar-ho en aquest plat, ja ha passat a la nostra nòmina de peixos a tenir en compte. Estava com confitada, fet que li aportava aquella textura laminada que acostumem a buscar en el bacallà.


-        - Confit d’ànec amb mango i salsa de cireres. L'ànec es desfeia, el gust era pronunciat i estava molt ben matisat amb la salsa i amb el contrapunt dolç del mango.


I per postres:
-          
      - Pastís de pastanaga amb mango i maracuià. Amb un toc refrescant deliciós.



-       - Pastís de xocolata. Intens. Un bon punt i final a aquest sopar que, per a nosaltres, a més, va ser especial perquè celebràvem haver culminat, tan sols quatre dies abans, un cop de timó important en la nostra vida, que ara ens duia de retorn a la ciutat.


Per cert, tant el pa com el vi, també foren ben bons. En vam fer una copa de blanc i una de rosat, Ca n'Estruc, DO Catalunya. Era senzill però ben correcte per acompanyar tots aquests plats.


Encara ens en queden quatre viatges a la T-Semproniana i de ben segur que els utilitzarem, no trigant pas gaire. Per tant, ens hem quedat amb ganes de seguir tastant la cuina que elabora l'Ada, qui en persona vam comprovar, després de xerrar 5 minuts amb ella en acabar el sopar, que és ben bé com es mostra virtualment: la mateixa alegria, energia i, encara més, passió per allò que fa.

(Data de l'àpat: dimecres, 30 de juliol de 2014)



dilluns, 8 de setembre del 2014

Restaurant Casa Marisa (San Asensio, La Rioja)

Viatjar a La Rioja sempre és un plaer per als sentits, sobretot el del gust. Allà ens hi trobem com a casa i, com més la coneixem, més ens agrada, no tenim aturador! Cada any mirem de fer-hi almenys una escapadeta, si no en són dues...



Enguany, un dels restaurants que hem conegut és Casa Marisa, situat a San Asensio, petit poble de la Rioja Alta, dins del radi d'influència d'Haro, a uns 30 km de Logroño.

Com que n'havíem llegit bones crítiques, vam pensar que podria ser bona idea treure-hi el nas el mateix divendres que vam arribar per aquella zona.





La mestressa, tan enraonadora com amable i servicial, ens va cantar un menú prou variat, del qual vam triar els següents plats.

Primers:

- Potaje de alubias blancas. Fantàstica i contundent cassola de fang per presentar uns llegums extraordinaris i molt ben cuinats, acompanyats d'algun tall de xarcuteria i, és clar, unes piperres.





- Per rebaixar una mica la potència de les mongetes, també ens va agradar demanar la clàssica Minestra de verdures, amb un producte excel·lent, de temporada, i amb la cocció correcta. Molt, molt bo.



Segons:

- Cogote de merluza (cap de lluç?). Sensacional, de debò. Trobo que és de les parts del peix amb més potència gustativa. El vaig gaudir d'allò més i no va quedar res al plat més enllà del milió d'espines. Aquesta peça ofereix més tall del que sembla per bé que cal tenir paciència i dedicar tot el temps i la traça que es mereix.


- Costelletes de cabrit a la brasa. Bon producte, senzilla elaboració. Per gaudir-ne d'allò més escurant els ossos.



Postres:

- Una mena de sopa de iogurt amb un cert toc crocant. Bo i prou.



- Milfulls de crema. Quin gaudi per rematar el dinar!



Vi: un San Cebrín clarete, DO Rioja, clàssic d'aquella zona, que ens va semblar força correcte.



Tot plegat, vam sortir a 16 euros per cap, un preu força raonable atesa la qualitat (i quantitat) i el servei del dinar. Començàvem bé la nostra escapada enogastronòmica per La Rioja...



(Data del dinar: juliol de 2014)

dijous, 4 de setembre del 2014

Restaurant La Fornal dels Ferrers (Terrades, Alt Empordà)



N'esperàvem més, d'aquest restaurant situat al petit poble de Terrades. La meva dona em va regalar un diar aquí amb un d'aquests bonus de descomptes que habitualment circulen per internet. És un establiment recomanat per la Guia Michelin 2014 i anys anteriors.



La sala era molt maca i acollidora, amb un predomini evident de la fusta. Molt còmode i a més, com que tan sols hi havia una altra taula més ocupada, es pot dir que teníem tot el restaurant per a nosaltres, de conya. Tot i així, el servei no va brillar sinó més aviat al contrari. El cambrer amb prou feines coneixia el nom dels plats que ens anava servint!



L'oferta va consistir en un petit menú degustació que constava dels següents plats:

- Platet amb una mini croqueta, una petita tassa de cafè (literal) amb un raig de gaspatxo (van dir que de síndria però em fa l'efecte que el color delatava l'absència d'aquesta fruita), i una minúscul cruixent farcit de bacó. Els fregits, amb massa oli, servits directament sobre el tovalló, juntament amb la tasseta de cafè amb gaspatxo malanomenat de síndria.



- Milfulls de carxofa amb foie gas mi-cuit i reducció de garnatxa. Trist milfulls en què hi havia més massa brick (de nou amb excés d'oli) que no pas carxofa. El foie gras no el vaig percebre i la reducció de garnatxa, amb prou feines.



- Gambes. Bé, aquest platet sí que va estar en condicions. Molt bon producte, al qual no li calia gaire elaboració per poder expressar tot el que ens pot oferir.



- Magret d'ànec embolicat amb pasta de full. Podia haver estat molt bo si el farcit (el magret) no hagués estat extracuit i, per tant, eixarreït. Llàstima.



- Galta de vedella a baixa cocció. Tenia poc de melós i per tant aquesta baixa cocció, o bé no hi era, o bé no havia donat bons resultats. La carn estava una mica estellosa i, tal com es pot apreciar en la fotografia, banyada en una salsa sense lligar pas gaire. 



- Copeta de iogurt amb melmelada de fruita vermella. Era iogurt amb gelat, una barreja que a mi francament no em va acabar d'agradar. Fluixet.



Vam acompanyar el malaguanyat àpat amb un Viña Herdad rosé 2013 de Segura Viudas (DO Catalunya) que ens va agradar bastant.


I fins aquí l'àpat un xic decebedor. Esperem que la propera vegada tinguem més sort, com acostuma a ser.

(Data del dinar: dissabte, 12 de juliol de 2014)