Restaurant Semproniana (Eixample, Barcelona)

Teníem ganes d’anar al Semproniana, sobretot perquè m’agrada la personalitat i la manera de fer que té la seva xef, l’Ada Perellada, que fins aleshores coneixia tan sols virtualment a través de les xarxes socials i també de la ràdio i la televisió. Acostuma a desbordar rauxa, no amaga la passió per la cuina i pel producte, per les receptes tradicionals però amb tocs i introducció d'ingredients que no ho són tant, i per donar com a resultat uns menús força equilibrats nutricionalment a banda de bons i interessants, és clar.

La sala és força original. Disposa de diferents espais, amb diferents ambients i motius decoratius. En aquest sentit, està força recarregada però sense arribar a atabalar. L'espai entre les taules és suficient i l'ambient que s'hi respirava posava les bases per poder gaudir d'un sopar tranquil i agradable ja que, tot i que hi havia força gent, en cap cas hi havia excés de soroll.

Doncs bé, hi vam anar a sopar fent ús de la T-Semproniana, és a dir, una targeta bescanviable per 10 sopars de dimarts a dijous, valorada en 100 euros. Em sembla una excel·lent opció perquè no és personal ni nominal sinó que es pot compartir i té una durada d’un any des de la primera validació. Està tot inclòs, a triar entre dos plats de primer i de segon, tres de postres, una copa de vi i pa.

Vam sopar d’allò més bé:

Primers:

-   - Coca de recapte amb formatge i verduretes. Estava molt bona. Massa casolana i producte que s'endevinava ben fresc i cuit al punt.

-       - Brioix salat amb salsa de ceps. Em va semblar tot un encert treure el brioix del seu hàbitat natural de les postres i rescatar-lo per a un entrant salat, molt ben acompanyat per la salseta i els pinyons.

Segons:

-       - Peix blanc (no recordo exactament quin era!?) amb salsa de gambes. Boníssim, confitadet. No coneixíem encara el peix en qüestió i, si més no, en tastar-ho en aquest plat, ja ha passat a la nostra nòmina de peixos a tenir en compte. Estava com confitada, fet que li aportava aquella textura laminada que acostumem a buscar en el bacallà.

-        - Confit d’ànec amb mango i salsa de cireres. L'ànec es desfeia, el gust era pronunciat i estava molt ben matisat amb la salsa i amb el contrapunt dolç del mango.

I per postres:

-          

      - Pastís de pastanaga amb mango i maracuià. Amb un toc refrescant deliciós.

-       - Pastís de xocolata. Intens. Un bon punt i final a aquest sopar que, per a nosaltres, a més, va ser especial perquè celebràvem haver culminat, tan sols quatre dies abans, un cop de timó important en la nostra vida, que ara ens duia de retorn a la ciutat.

Per cert, tant el pa com el vi, també foren ben bons. En vam fer una copa de blanc i una de rosat, Ca n'Estruc, DO Catalunya. Era senzill però ben correcte per acompanyar tots aquests plats.

Encara ens en queden quatre viatges a la T-Semproniana i de ben segur que els utilitzarem, no trigant pas gaire. Per tant, ens hem quedat amb ganes de seguir tastant la cuina que elabora l'Ada, qui en persona vam comprovar, després de xerrar 5 minuts amb ella en acabar el sopar, que és ben bé com es mostra virtualment: la mateixa alegria, energia i, encara més, passió per allò que fa.

(Data de l'àpat: dimecres, 30 de juliol de 2014)