dimecres, 28 de març del 2018

Mona de Pasqua tradicional (de brioix) trenada i sense trenar. Avus dolç de Cal Menescal.

L'any passat, per primer cop, vam cuinar a casa la nostra Mona, això sí, la tradicional. Fins aleshores només n'havíem fet la versió moderna, és a dir, amb una base de pa de pessic i coberta o farcida, bàsicament, de xocolata. A més, la vam fer servir com a pastís d'aniversari, com deixen entreveure aquestes espelmes acabades de bufar.


Va agradar força i per això publico la recepta, per tenir-la ben a mà per a l'any vinent, o abans, perquè no cal esperar que sigui Pasqua per menjar-la. Per què no un tall de Mona per esmorzar? Sucada en el cafè, o amb una mica de melmelada, o amb xocolata... segur que és ben bona també.

Ingredients:


Preferment:

- 175g farina força
- 90ml aigua
- 10g llevat fresc

Massa final:

- Preferment
- 250g farina força
- 2 ous (M)
- 65g sucre
- 40ml aigua
- Ratlladura de llimona (o essència)
- 25g oli
- 2 ous

Per a la cobertura: ou batut amb un raig de llet

Elaboració:

Per al preferment, barregem lleugerament tots els ingredients i deixem fermentar com a mínim durant dues hores a temperatura ambient o bé, encara millor, d'una nit per l'altra en fred, a la nevera, on guanyarà potència aromàtica.



Per a la massa final, amassem tot excepte l'oli. Quan estiguin tots els ingredients ben integrats i el gluten desenvolupat, hi afegim l'oli i seguim amassant.



Rescatem la massa, que serà molt fina, agradable al tacte i bon enganxosa, i la posem en un bol una mica engreixat. Deixem llevar 1 hora i mitja o fins que dobli volum.



A continuacíó, l'estirem sobre la superfície de treball i li donem forma de rectangle. Dividem en dos, per fer dos mones:

1) El primer rectancle, el subdividim en dos. Amb aquestes dues peces, els donem forma cilíndrica fent-los rodar sobre ells mateixos i estirant-los. Els posem en paral·lel, el unin per un cantó (amb ajuda d'una mica d'aigua), els trenem, i tornem a unir per l'altre extrem, deixant un forat al bell mig, on posarem l'ou dur. Posem en una safata amb paper de forn. Pinzellem amb ou batut i llet. Deixem que llevi 1 hora i 15 minuts o fins que hauran doblat el volum.





2) El segon rectangle, el bolegem, el posem a la mateixa safata amb paper de forn, i allà l'aixafem una mica amb la palma de la mà. Al bell mig, hi posem l'ou. Pinzellem amb ou batut i llet. Deixem que faci la segona fermentació, de la mateixa manera, durant 1 hora i 15 minuts o fins que hagi doblat volum.


Tornem a pinzellar i posem una mica de sucre humit per sobre. Enfornem a 180º durant 20-30 minuts, fins que tinguin un bon color torrat.




Decorem com ens plagui abans d'enfornar

I a gaudir... Aprofiteu per servir-vos un gotet de vi dolç, com aquest Avus Dolç del Celler Cal Menescal, de Bot (Terra Alta), una garnatxa negra sobremadurada amb què a casa ens agrada rematar àpats.






Nota: hi hauria moltes variants, com ara farcir-la on cop sortida del forn, o bé en el moment de formar-la, per exemple amb massapà.

Salut!


diumenge, 25 de març del 2018

Celler Rubió de Sòls (Foradada, Rubió de Baix, La Noguera, Lleida)

Feia un parell d'anys aproximadament que per primer cop vaig sentir a parlar d'un celler de recent creació que cap al Montsec havia començat a plantar i vinificar Xarel·lo, fet que em va cridar força l'atenció.


Mesos més tard, vaig veure a La Cava de Tàrrega l'ampolla de Xarel·15, el vi que elaborava aquest celler, però que no vaig tenir ocasió aleshores de tastar. A més, no fa gaire, també vaig sentir una entrevista que feia en Carles Xuriguera a la Judit Sogas, viticultora i enòloga del celler. Això em va confirmar les ganes de conèixer tant a ella com al celler, així com trepitjar les vinyes.


Doncs bé, finalment, aquest mes de març, encara a l'hivern però en un dia que permetia ensumar ja la primavera, per fi hem pogut conèixer el Celler Rubió de Sòls i, el més important, la seva viticultora i enòloga, la Judit Sogas, que ens va rebre de meravella al "jardí de casa seva". Aquest jardí no és ni més ni menys que la Vall del Montsec, concretament al Montsec de Rúbies, sota les carenes amables d'aquesta serra, i a tocar del riu Segre.


A més, es tracta d'un àmbit geogràfic qualificat com a Starlignt (privilegiada per a l'observació astronòmica) i de protecció ambiental, a més de ser una reserva de protecció d'aus com la cuabarrada o el trencalòs. La riquesa del lloc, alhora envoltat de bosc, és molt remarcable. 

El celler rep el nom de l'antic poblat Rubió de Sòls, que es veu des de les vinyes, juntament amb la façana de la capella de Sant Eudald i les runes del castell. En aquest sentit, cal recordar que fou una terra de frontera àrabo-cristiana i, per tant, de guerra entre les dues civilitzacions, en temps del conegut personatge Arnau Mir de Tost, conqueridor d'aquesta i d'altres terres per als cristians.


El primer de cal dir és que ens trobem en un lloc de gran bellesa natural protegida i que atrapa tan bon punt es visita. De fet, la mateixa Judit, vallenca, se'n va enamorar ara fa 8 anys. Després d'haver treballat al Penedès i posteriorment a Balaguer, decideix construir en aquest indret tan especial el seu propi projecte de celler juntament amb la seva parella. Compren aquesta finca anomenada Vinyesdalt amb la seva corresponent casa pairal, amb l'objectiu de treballar sempre amb vinya pròpia, bàsicament Xarel·lo, que es va començar a veremar el 2012, com a primera collita.



La Judit confessa que, a banda de motivacions més o menys romàntiques cap a aquesta varietat tan associada al Penedès on va treballar, el cadastre acredita que el lloc on som ja havia vist créixer vinyes, fins a finals del segle XIX i la fil·loxera. Però, encara més important i rellevant, ja hi havia hagut Xarel·lo, varietat que havia estat coneguda com a "Pansa".



Per tant, en unes terres abandonades i en desús, en un àmbit d'influència del Montsec, que al Mesozoic havia estat zona de platja (restes fòssils), en unes terres en part aluvials, minerals i molt profundes, la Judit va tenir la valentia de recuperar i replantar Xarel·lo els anys 2010 i 2011, en concret 5 tipus de Xarel·lo provinents de 5 llocs diferents, com ara Tarragona o el Penedès (Pardas, per exemple), que inclou també el Xarel·lo Vermell.


Són un total de 5ha. plantades, en ecològic, distribuïdes en diferents parcel·les, unes més baixes com "La Casa" (al voltant de la casa-celler), a uns 340 metres d'alçada, o la Serra, les Ribes, o la Solana. Són terres riques que li permeten plantar amb força densitat unes 5.000 plantes per hectàrea, fet que també provoca la competència entre cada cep. Veiem ceps en vas i conduccions amb pals de fusta d'acàcia. La verema és manual. La producció, per cert, no arriba a 1kg de raïm per planta.


L'objectiu és acabar elaborant micovinificacions de cadascuna de les varietats que, de fet, ja vinifica per separat per bé que donen lloc, de moment, i per pocs mesos, a només una referència (SolsXarel, abans Xarel·15). La nostra amfitriona ens el descriu com a varietat vigorosa però poc productiva i, molt important, de pell gruixuda, la qual cosa ens podrà aportar més potencial aromàtic als vins.


Després de recórrer tranquilament, en un matí excepcional, bona part de les vinyes de Rubió de Sòls, tornem a la casa pairal origen del celler i a l'entorn de la qual segueix ampliant-se actualment el projecte que ara per ara està produint unes 5.000 ampolles annuals.


La Judit ens comença a parlar del procés de vinificació. Primerament, es tria el raïm a la vinya i es fa una selecció gra a gra. El raïm va sencer sense derrapar a la premsa, molt suau. El most flor resultant va cap als dipòsits d'inox on es decantarà. Un cop net, fa la FAL i, a mitja fermentació, cap a la bota, on tindrà en procés de criança en botes de roure francès de 300 litres, amb battonage periòdic, durant 6 mesos amb les mares. Finalment, criança mínima de 6 mesos mes en ampolla.


El primer vi que va treure al mercat va ser el Xarel·15 (és el que vaig veure que tenien al Restaurant La Cava de Tàrreg), que fa referència als 15 mesos totals de criança (entre fusta i ampolla). Ara, des de 2015, ha canviat el nom, i es diu SòlsXarel. I, per fi, tenim el plaer de dur-nos a la boca el paisatge i el suc que són capaços de produir els ceps que hem estat recorrent: SòlsXarel 2016.

El primer que em ve al cap quan el recordo és la sensació d'elegància, de nas moderat i agradable, d'alguna herba semblant al fonoll, fruita blanca, algun cítric fins i tot. El vaig trobar equilibradíssim entre acidesa i volum. És un vi dens, omple la boca i el pas per fusta en cap moment distorsiona el Xarel·lo sinó que es limita a pulir-lo i a fer-lo encara més embriagador. Em va encantar i me'l vaig imaginar amb un mar i muntanya o amb un ànec amb peres... és d'aquells blancs que aniran més enllà del peix i agraïran algun plat més contundent i greixós.




Abans assenyalàvem que de moment només hi havia una sola referència al mercat. Però cap al novembre neixerà una nova criatura a Rubió de Sòls. Ja té nom, es dirà Rubiòls i gràcies a la seva "progenitora" vam tenir el privilegi de tastar-lo en primícia. La filosofia és la mateixa que la dels SòlsXarel, és a dir, monovarietal de Xarel·lo però doblant el temps de criança, és a dir, un any de barrica i un any més d'ampolla. La primera anyada serà 2016. A més, l'origen de Rubiòls és una selecció de barriques, cupatge de Xarel·lo i Xarel·lo Vermell de dues finques principalment.


Ens va encantar comprovar com pujava el color groc del vi, amb aquell punt més de criança, amb més volum, més aroma evolucionat, més compota. Segueix destacant una gran elegància i mantenint la identitat del Xarel·lo. Ens va encantar també.


Fins aquí tot el que va donar de sí la visita a Rubió de Sòls, una d'aquelles que ens van deixar bona empremta gràcies, en primer lloc, a la bona estona que vam estar xerrant amb la Judit Sogas, a la bellesa de l'entorn que ens abraçava i, és aclar, als dos vins que vam acabar descobrint. 


Ja tenim un parell d'ampolles de SòlsXarel esperant a què els cuinem algun plat. Cadascuna d'aquestes ampolles conté el bon record del matí que vam passar amb la Judit i no deixa de ser el compendi de la terra, de les vinyes que hi neixen, del Montsec que observa i del bosc que envolta i de la Judit que sap conjuminar tots aquests elements per oferir-nos-els en forma de glops ben bons.


Salut!








diumenge, 18 de març del 2018

Arròs a a la cassola de carn de vedella i carxofes. Cava Ses Vernes Brut Nature Reserva (Pansa Blanca i Malvasia de Blanes)

De vegades les receptes improvisades triomfen, com ara aquest arrosset que hem fet a la cassola aprofitant uns talls de vedella per estofar i unes carxofes que havia comprat a principis de setmana a Sant Boi.


Després d'algun dubte, hem acabat triant maridar aquest arròs amb el cava que teníem a la nevera i que ja era hora que obríssim. Ens ha encantat el Ses Vernes Brut Nature, a base de Pansa Blanca i Malvasia de Blanes. Ha resultat ser un maridatge extraordinari.

Ingredients:

- 280g arròs marisma de Molí de Rafelet
- 1'5 litres aprox. de brou de carxofes
- 400g de vedella
- 5 carxofes
- 2 pastanagues
- 1 tomàquet
- 1 dent d'all
- 70ml fino de Jerez
- 2 cebes

Elaboració:

Salpebrem la carn, la marquem i la reservem.


A la mateixa cassola, hi posem la ceba tallada ben menuda. Primer, a foc fort, perquè aixequi els sucres caramel·litzats de la base de la cassola. Després, abaixem el foc i que vagi potxant. 


Quan la ceba la tinguem ja ben cuita, hi afegim la dent d'all tallada també ben petita.

A continuació, hi afegim el tomàquet ratllat. El deixem que vagi evaporant tota l'aigua i que caramel·litzi també. 


Finalment, per acabar el sofregir, el mullem amb el fino de Jerez i deixem que n'evapori l'alcohol. Hem triat un fino perquè trobo que té unes característiques que li fan anar bé amb la personalitat complicada de la carxofa. En el meu cas, he optat per triturar el sofregit, per tenir un resultat plat d'arròs més "net" al plat.


A la mateixa cassola, amb un raig d'oli, hi saltegem les rodanxes de pastanata i els trossets de carxofa. 


Després hi reintroduïm també la carn, que havíem marcat i reservat a l'inici de la recepta.


Un cop saltejats, hi posem el sofregit ja triturat. Mullem amb el brou d'haver bullit carxofes un parell de dies abans i deixem durant uns 45 minuts, amb la cassola tapada, fins que la verdura sigui cuita i la carn tendre. Al llarg de tot el procés, haurem d'anar corregint de sal.





Aleshores, ja hi podrem posar l'arròs, en forma de pluja. El deixarem bullir durant aproximadament uns 12 o 13 minuts i li donarem uns minuts més fora del foc per reposar, si cal, perquè acabi de coure al seu punt òptim. Realment, si utilitzem un bon gra com el Marisma de Molí de Rafelet, tenim una mica de marge pequè ens aguanti bé la cocció sense que se'ns passi però igualment sempre cal anar amb compte.



Durant la cocció, potser caldrà que hi anem afegint brou, també en funció de fins a quin punt volem l'arròs caldós, o no.


I ja podem emplatar. Tindrem un arròs tan gustós com recomfortant i potent. La carn de vedella ben marcada a l'inici, així com les carxofes i el seu mateix brou, faran que quedi fosquet i d'un gust extraordinari.



Finalment, remarquem l'encert a l'hora de maridar-lo: el Brut Nature Ses Vernes, un cupatge de Pansa Blanca i Malvasia de Blanes, amb vinyes d'una sola finca de Blanes. Equilibri de joventut, frescor i criança (té alguna nota de torrat, d'ametlla i de brioixeria) que el fan deliciós. Ideal per al nostre arròs, francament potent, que calia acompanyar amb una beguda que l'alleugerís però que alhora no restés protagonisme en aquest cas al cava. Ha ant molt bé. Sens dubte caves com aquest són excel·lent sortida per ells mateixos, i moltes vegades són una opció molt vàlida per a plats que fan dubtar molt, i més encara si hi ha carxofes pel mig.



Salut!