dilluns, 29 de juny del 2015

Primera edició de Cavanight Barcelona


Divendres passat, al vespre, vam tenir la sort de poder gaudir de la primera edició de la Cavanight Barcelona, celebrada al vespre-nit al One Ocean Club, situat al Moll de la Barceloneta. El dia, la llum, la posta de sol entre els velers, no podia ser un marc més idoni per a un esdeveniment en què l'autèntic protagonista eren els vins tranquils espumosos del país.




N'hi havia un total de 64 caves per tastar i 3 cocktails... Ja ens agraden, ja, les bombolles. De fet, en som tastaolletes però d'aquí a aconseguir tastar tot el que s'hi exposava, n'hi havia un tret, i dos, i tres. En devíem tastar uns 10 aproximadament, i dos cocktails. Uns més clàssics, d'altres més sorprenents,.. És la màgia del vins, que cada elaborador crea diferents propostes jugant amb diferents varietats i temps de criança, etc. Uns aporten més o menys fruita, acidesa, frescor, bombolles més o menys grans i concentrades, n'hi ha de rosats, n'hi ha blancs de més o menys to...

cocktail de cava pink&mint

I, és clar, amb tanta beguda de la bona, amb tant de cava presentat, entès i servit com a beguda gastronòmica, no podia arribar sinó acompanyat de deliciosos tastets de menjar que anaven desfilant per tot el One Ocean Club barceloní quan les darreres notes de claror al cel s'amagaven rere Montjuïc. A més, val a dir que calia fer una mica de coixí a l'estòmac per fer-lo capaç de rebre tanta bombolla.



Caves Can Descregut i Giró del Gorner (rosat)
Per començar, uns tastets freds de magret d'ànec. A continuació, diferents peces de sushi i també culleretes de cebiche, molt addictives. No n'havia menjat mai amb cava i la veritat és que es va revelar com a un maridatge força interessant.





Després va ser el torn dels tastets calents: uns minientrepans d'hamburguesa amb ceba i formatge i uns pintxos de vedella amb chimichurri que acabaven d'arrodonir la nit. També els vam saber maridar prou bé amb els diferents caves, per bé que em quedo especialment amb el matrimoni entre el cava i el sushi i el cebiche.





Ja estàvem plens de bombolles i de menjar però encara hauríem fet un petit espai a la panxa per a alguna proposta dolça que donàvem per fet que arribaria però no ho va acabar fent.

Deixo algunes fotografies més de l'event:




Cava gran reserva A. Vilamajó 2010. Per a mi, la troballa del Cavanight
cocktail de cava amb pinya







Detall de l'ampolla commemorativa del Cavanight

Salut i esperem que es repeteixi l'any vinent!

(19 de juny de 2015)












dissabte, 20 de juny del 2015

Restaurant Bitxarracu (Eixample, Barcelona)

Hi havia ganes de conèixer la proposta gastronòmica de l'estrellat pel Restaurant Lluerna, en Víctor Quintillà. i del xef i propietari Lluís Tomàs.




D'entre les diferents propostes que s'hi poden trobar els migdies laborables (un menú per uns 12 euros, una fórmula 15 i una fórmula 20), ens vam decidir per aquesta darrera, tot inclòs. El menú és tancat a excepció de les postres, on n'hi ha dos per escollir. Per tant, consta de 5 plats que arriben al mig de la taula per compartir, i unes postres, quantitat suficient per comprovar l'estil de cuina del Restaurant, per bé que la carta és lògicament més extensa, tot i que tampoc no gaire més.






El que vam menjar:

- Causa limenya de salmó i alvocat. M'encanta obrir els àpats (i en aquesta època de l'any, encara més) amb platets tant refrescants i punxants com aquests perquè fan salivar força. Estava força bo, molt ben condimentat, i de quantitat raonable tenint en compte que havien de venir al darrera 4 plats més i les postres.



- Croquetes de ceps i foie. Compte amb aquestes croquetes, són especialment bones. Els ceps i el foie no estan només escrits sinó que estan ben integrats en cadascuna de les dues mossegades que dura cada croqueta. Llàstima que eren petitones.



- Caneló de pollastre de pagès. Va ser el plat del dia, gustosíssim, melosíssim, delicat. Excel·lent. Ara bé, un xic justeta la ració per al nostre gust.



- Bacallà confitat amb pil-pil de romesco. Tocava a un petit tall de llom per cap però de força qualitat i amb el punt de sal pujadet, que a mi ja m'estava bé. El que potser a mi no em va acabar d'encaixar del tot va ser el pil-pil de romesco.



- Hamburguesa de magret d'ànec i festucs sobre parmentier de mostassa. Bona culminació dels plats principals del menú abans d'arribar a les postres. Carn poc feta, tendra, i molt bona parmentier per acompanyar-la, per sucar-hi pa.



El pa, per cert, inclòs en el menú, era de tipus coca, excel·lent.



Per acabar, les postres, el més fluix del menú:

- Escuma de coco i pinya. Agraït per la frescor que aporta. No em va aportar gaire més.



- Tiramisú. El vaig tastar i, com l'anterior, no em va acabar de convèncer.



La copa de vi, si no m'equivoco, era de Lo Virol, D.O. Costers del Segre, que ens va agradar bastant.

Fins aquí el menú fórmula 20 del Bitxarracu. Força bona qualitat de la gran majoria dels plats, varietat, servei ràpid. Alguna ració, tanmateix, justeta. En qualsevol cas, vam gaudir de l'àpat tot i que a un preu que potser es dispara una mica per ser un menú de migdia.



Salut!

(Data de l'àpat: 29 de maig de 2015)


dijous, 18 de juny del 2015

Magdalenes integrals

A continuació, una recepta que ha tingut molt bona acollida a casa i que, periòdicament, repeteixo bastants caps de setmana per fer-ne almenys una fornada en què surten 12 magdalenes o, més ben dit, magdalenotes.


Ingredients:

- 210g de farina integral de blat
- 175g sucre moreno
- 4 ous (M)
- 60g de llet
- 190g d'oli
- 8g d'impulsor (llevat químic)
- Mitja culleradeta de sal
- Ratlladura de mitja llimona

Elaboració:

En un bol, batem durant uns 6 minuts els ous amb les barilles elèctriques. Quan comencin a escumar, hi afegim el sucre en dos o tres vegades. Ens interessa complir com a mínim aquests 6 minuts per garantir que escumin i, per tant, que doblin de volum perquè això ens assegurarà que les magdalenes ens quedin esponjoses i amb la seva característica part interior alveolada.

A continuació, incorporem al bol tant la llet com l'oli, amb les barilles encara en marxa.

Finalment, hi afegim la barreja de la farina i el llevat tamissats, juntament amb la llimona i la sal.

Per acabar, és important deixar la massa en repòs fins al dia següent perquè els gustos s'integrin i, sobretot, perquè la massa es refredi i perquè l'impulsor vagi fent la seva feina per garantir, a l'hora d'enfornar, que les magdalenes pugin i es sobtin amb l'escalfor del forn.

Així doncs, al dia següent, treiem la massa de la nevera una mitja hora abans d'enfornar perquè perdi el fred intens i s'atemperi. Preescalfem el forn a 200º, introduïm les magdalenes encapsulades i dins de la safata de motlles i abaixem la temperatura a 185º. Escalfor dalt i baix, posició 2 de la reixeta començant per baix, i 30 minuts amb les magdalenes dins.



Comprovem punxant que són cuites (el color i la forma, de fet, ja ens ho anticipen), treiem del forn, les deixem 5 minuts dins del motlle i, finalment, les en treiem i les deixem refredar abans de deixar que les nostres mans i les de la resta s'abraonin sobre les magdalenes.



Un cop les tenim, les podem personalitzar tant com volguem: podem decorar-les o banyar-les amb xocolata per l'exterior, o bé buidar-les i farcir-les de melmelada o de crema pastissera... per bé que a mi, personaliment, m'agraden a pèl, sense més ingredients.

Salut!


dilluns, 15 de juny del 2015

Restaurant És Andorra de l'Hotel Park Andorra (Andorra la Vella, Andorra)

Vaig tenir la potra de guanyar un àpat en aquest restaurant en ocasió de les jornades Andorra a Taula, que promocionen el turisme gastronòmic del país veí dels Pirineus, així com els productes de proximitat. Enguany, el producte que havia de vertebrar cadascun dels menús dels diferents restaurants de les jornades, era la mel.





Vam anar al restaurant gastronòmic anomenat És Andora, i que se situa dins de l'hotel de cinc estrelles Andorra Park Hotel. Realment, un edifici i unes sales elegantíssimes, igual que el Restaurant, caracteritzat per ser força espaiós, i molt, molt ample, amb unes immenses taules rodones, sobretot quan només érem dos els que hi vam seure.







El servei de sala, bastant fred i distant, però correcte. Prefereixo més la discreció que no pas la presència i intervenció constant del cambrer.

Bé, anem al gra. Per la nostra taula van anar desfilant les següents delícies:



Per començar, ens van servir una copa que vam poder triar, gentilesa de la casa. Jo vaig anar de cap a un Pura Vida (D.O. Costers del Segre), de Cellers Underground. Em va semblar excel·lent per obrir l'àpat. És un D.O. Costers del Segre, de Cellers Underground, amb les varietats Chardonnay i Macabeu. És d'aquells blancs corpulents, ben aromàtics, complexos i greixosos, que ha estat macerant també sobre lies. Em va encantar!



- Aperitiu de la casa. Era una gamba roja amb reducció del seu suc i pa d'all. Mos petit però esclatant de frescor i de gust.




- Caneló de mel amb bonítol i tomàquet confitat. Sensacional el farcit i molt bona la presentació. És ben original que el caneló estigui fet amb la mel gràcies a algun element gelatinitzant però el gust de mel era pràcticament imperceptible.


- Amanida de cítrics amb escuma de mel. Bona, refrescant, amb producte de primera, que incloïa làmines d'algun peix, que crec que era sípia.


- Bacallà de favetes i aire de mel. Fantàstic tant el bacallà com les favetes, que s'acompanyaven molt bé l'un a l'altre. Ara bé, de nou, la presència de la mel, queda força en segon pla donat el seu gust massa poc accentuat.


- Costelles de porc amb "migas" de sobrassada i mel. Boníssimes i tendres, per bé que les "migas" quedaven una mica en segon pla més enllà de l'aportació cruixent.


- Recuit de Fonteta amb garrapinyats de mel i fruits vermells. Per acabar l'àpat, unes postres vistoses i lleugeres i amb un producte tradicional com el recuit, que estava prou bo. Aquí, la mel, sí era més present ja que estava sense manipular.



Ens van veure amb cara que ens sabia greu que allò s'acabés i ens van portar encara uns petit fours per acabar d'arrodonir aquell àpat. Eren unes petites galetes variades, sobretot a base de fruita seca. El cert és que tenien un punt addictiu...

Hi havia servei de pa de diferents tipus, tots artesans i força bons, per amanir un oli excel·lent com el que més: un verge extra Clos Mogador dels Germans Barbier. No cal que hi vam anar sucant-hi pa com si no hi hagués demà.



Per beure, davant de preus bastant pujats, vam optar per un vi rosat Aurora, de Juvé i Camps, que ens va agradar força i va acompanyar bastant bé tot l'àpat. De la D.O. Penedès, es tracta d'un vi jove i fresc, cupatge de Pinot Noir, Xarel·lo i Syrah.



Bé, un àpat que ens va encantar i que recordarem.

Salut!

(Data de l'àpat: dissabte, 30 de maig de 2015)