dimecres, 27 de gener del 2016

32a Mostra comercial i agrícola de Sant Vicenç dels Horts #MostraSVH

De la mà del mestre de cerimònies, en Jordi Beumala, una bona pila blogaires vam ser convocats per assistir a aquesta fira a què jo encara no hi havia anat mai. Crec que era l'únic que s'hi estrenava d'entre els assistents, als quals amb prou feines tampoc coneixia en persona, però sí a través de les xarxes socials.




Aviam si no me'n deixo cap:
Tot és bo el que l'olla cou
- decuina.net
- Femcuinetes
- El taller de cuina
- Flavorcook
- Retalls de Cuina
- Baco y Boca
- Llepadits
- Divinos Sabores
- Cuinar és generós
- Cuina diari
- Tiritinyam
- @soyquintana77

El programa era molt i molt complet, des de bon matí fins ben entrat el vespre. Després de les primeres salutacions desvirtualitzadores amb una bona colla de companys gastrobloggers, començava una ben interessant introducció històrica de la gastronomia catalana i vicentina a càrrec del Vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. Demostrant una capacitat didàctica excepcional, va fer un recorregut per l'evolució de les terres de conreu catalanes en general, vicentines en particular: del blat a l'horta, que dóna lloc, fet i fet, al toponímic del poble on ell fou alcalde amb totes les de la llei. Història de Catalunya i local que agafa com a fil conductor les matèries primeres i, molt lligat a això, l'alimentació i la gastronomia. És una perspectiva historicista poc habitual i però realment interessant.



A continuació, conferència del mestre cuiner erudit Josep Lladonosa. També em va semblar molt didàctica i ben recolzada documentalment la seva intervenció: els orígens de la gastronomia catalana ens els situava ben bé a inicis del segle XIV, amb Eiximenis. Tenim una història gastronòmica tan antiga com la francesa o la italiana, més que l'espanyola, a jutjar per la datació dels primers llibres de cuina que van aparèixer en aquests països. Com a anècdota, va situar també la forqueta (una "protoforquilla", per entendre'ns), com a instrument del parament de taula usat habitualment a Catalunya abans que a d'altres territoris propers. Els catalans: els primers en menjar amb broquetes? Estava associada a la figura del "mestre trinxant", encarregat de l'especejament de les carns a taula un cop cuinades.

La gana començava a apretar. El següent punt de interès va ser a l'espai de demostració de cuina. El primer taller va ser el de l'elaboració d'un arròs parellada, sense feina, mari i muntanya, guiat i comentat pel mateix Lladonosa. Estava ben bo.




A continuació, va arribar el torn de l'Ada Parellada, xef del Semproniana i també blogaire. Amb el seu estil divertit, espontani, molt genuí, es va marcar tres receptes amb tres diferents arrossos: un arròs cremós de porc sense problemes; un arròs venere amb salsa de sobrassada (un clàssic del seu Semproniana), coronat amb uns granets d'arròs salvatge, que donaven la nota cruixent (fregits); i uns llagostins arrebossats amb arròs verd. Tot plegat, força bo. Però el més interessant, més que el tast, va ser veure-la en acció als fogos: molt i molt canyera! A més, ens va regalar un truc a tenir en compte: combinar arròs rodó, bomba i vaporitzat (brillante) per assegurar-nos un equilibri perfecte entre gust i textura. Si ho diu l'Ada, caldrà provar-ho!






Evidentment, la gana estava desfermada. Per corregir aquesta situació, el foodtruck dels Carambola ens van preparar un bon menú. Van ser destacables els seus entrepans Gorgoburger, Cubanito i, molt especialment, per a mi, el Garrinet: un pulled-pork que vaig trobar de traca i mocador.






No podíem cloure l'àpat sense l'apartat dolç: som-hi cap a un gran lloc de referència al poble: la Pastisseria Muñoz, del crak Eugeni Muñoz. Tots vam gaudir (i molt!) d'unes postres-berenar de traca i mocador. A més, l'Eugeni va tenir el detall d'ensenyar-nos l'obrador i tot l'espai de treball de la seva pastisseria. D'allà no surten sinó exquisideses.









Entre mos i mos, vam parar atenció a les intervencions de dos joves que aposten pel producte de qualitat. Va parlar primer en Joan Casals, que ens va donar a conèixer de primera mà el projecte Tommaliers, que lluita per recuperar varietats de tomàquet que ara per ara amb prou feines arriben al mercat (per moltes raons que vam discutir) amb uns valors socials afegits. Han creat un banc de llavors i ens ho va presentar com  a sommeliers del tomàquet, per entendre'ns. Quants cops no hem comentat allò de "aquests tomàquets no tenen gust de res"!?. Ells lluiten i s'encarreguen d'oferir alternatives: estudi, conreu i adaptació de llavors al sòl de Sant Vicenç, difusió... són aspectes bàsics per aconseguir-ho.



Després va intervenir l'Albert Zambrano, un altre militant del bon producte, en aquest cas, de l'oli. Va venir com a representant de l'oli Molí Fariner, de qualitat, amb parcel·les situades a l'Alacant.

Finalment, amb les piles carregades, vam fer un passeig pel mercat dels productors on molts es van firar uns tomàquets o unes carxofes, i vam acabar el dia amb una nova demo culinària, en aquest cas de la mà de l'Eugeni Muñoz. Allà va desplegar notes del seu saber fer a l'hora de treballar la xocolata i el pa de pessic, per donar lloc a uns gotets molt ben resolts, força bons, i elaborats en temps rècord, de ganache de xocolata amb llet, mousse de xocolata blanca, i pa de pessic al te verd. Un mestre, molt didàctic i entendor, amb força ofici. Els gotets, per cert, un pecat llaminer en tota regla.






Encara hi havia d'haver una altra demo però es feia tard i no m'hi vaig poder quedar.

Gràcies especialment a en Jordi Beumala i Expogestió per organitzar i convidar-me a participar en aquesta gastrojuerga, que va estar molt ben parida. Xerrades i demostracions interessants, molt ben atesos per l'Anna d'organització, que ens va facilitar la "feina", i sobretot també molt bona companyia amb la resta de blogaires. Ja espero la propera: la Candelera!

Ho vam passar bé, vam aprendre, i vam compartir la passió pel producte, la cuina i les bones menges: d'això es tractava.

Salut i fins la propera!

(Dissabte, 23 de gener de 2016)

dimarts, 19 de gener del 2016

Restaurant Ceviche 103 (Eixample, Barcelona)

Vam dinar absolutament de conya, de traca i mocador, en aquest restaurant peruà de l'Eixample barceloní.



De fet, ja ens ho esperàvem perquè tot el que n'havíem llegit eren opinions rotundament a favor d'aquesta cuina que dirigeix Roberto Sihuay.

També cal destacar el bon servei de sala, treballada per més cambrers de l'habitual, tots molt atents, eficients i de tracta ben agradable. Decoració força colorista però no estrafolària, s'hi està bé, i amb pintures i fotografies de motius peruans.



Tenen menú diari a uns 15 euros tot inclòs, del que es parla força bé en relació qualitat preu. Nosaltres, diumenge, podíem optar per carta o bé per un menú degustació de 40 euros, amb pisco sour de beguda inclòs.





Hem anat de carta i hem menjat el següent (agafeu pitet):

- Pisco sour de maracuià. Es noten les notes alcohòliques però són matisades per la fruita i la textura tan particular d'aquest cocktail que ens va agradar força.



- Per picar, com a entreteniments gentilesa de la casa, una copeta de cancha, és a dir, blat de moro com si estigués garapinyat. Bo i cruixent.



- Ceviche mixto, amb daus de corball salvatge, llagostins, pop, sípia i vieira marinats amb llet de tigre. Sensacional, de debò, un plat contingudament intens, rodó, fantàstic. Per al meu gust, el punt de marinat, tènue, va ser òptim.




- Pop en tempura a l'olivera, en dues coccions, en salsa d'olivera. Impressionantment tendre i gustós. De deu també.




- Arròs amb cuixa d'ànec estofat amb ajís i cilantre amb cervesa negra. Gustosíssim, com la resta de plats, i una cuixa d'ànec tendra i ben bona.




- Presa ibèrica amb tagliatelle a l'ají groc. Plat molt contundent, amb molta quantitat de pasta fresca molt ben cuita, ben bona, i una sorprenent presa ibèrica sensacional, tendre, i amb una salsa reduïda amb un punt dolcenc que l'acomanyava. 




- Per postres, un pastís de tres llets (em costa no demanar-lo en restaurants llatins!) amb gelat de coco. Molt bo, diferent a la resta dels que he menjat perquè aquest no és pas tan humit sinó un punt més sec, suposo que el suficient per poder aguantar el pes de la bola de gelat, que de mca en mica es va desfent per sobre i va humitejant encara més el tros de pastís.



Per beure, dues copes de vi: un Bohigas blanc, xarel·lo D.O. Catalunya, que estava prou bé, i un negre de L'Inconscient, carinyena i garnatxa, D.O. Q. Priorat, que encara no havia tastat i que també em va agradar bastant, tot i que no va ser la millor opció per jugar amb els sabors tradicionals del Perú, que potser m'encaixen més amb un blanc.

En resum, producte d'alta qualitat, molt ben treballat, cuinat i servit, amb racions força contundents. El preu orientatiu per persona és d'uns 40 euros.

Salut!

(Data de l'àpat: diumenge, 23 d'agost de 2015)

dijous, 14 de gener del 2016

Espatlla i cuixa de conill a baixa temperatura amb salsa espanyola sobre llit de cigrons

Tenia ganes de provar de cuinar el conill amb una cocció lenta a baixa temperatura però sense disposar dels electrodomèstics clàssics per cuinar-lo així (sousvide, roner, etc.).


L'he fet amb un fals buit a partir d'una bossa de cocció que he bridat, dins la qual havia posat les espatlles i les cuixes, salpebrades, amb una mica d'all i julivert. Després d'haver estat així durant un parell d'hores en nevera, les he enfornat al forn de vapor 100% per espai de 2 hores a 80º.

Un cop passat aquesta estona, la temperatura a cor de producte havia pujat a 75º i per tant ja podia aturar aquí la cocció. Abaixo ràpidament la temperatura i reservo en nevera fins l'endemà, juntament amb els sucs despresos.

Al dia següent, abans de menjar-los, només faltava d'una banda, marcar les peces per caramel·litzar-les externament (tomba i tomba ràpid en una paella roent) i, d'altra banda, amb el cap, esquelet i retalls del conill, elaborar-ne un brou fosc.

Per al brou, a banda de les parts comentades del mateix animal, he utilitzat un parell de cebes, una pastanaga gran i mig tomàquet. Després de daurar la carn, he introduït les verdures mal tallades fins que també s'han daurat. Després hi he abocat el tomàquet i l'he deixat cuinar i reduir a sec. He desglassat el fons de la cassola amb 20 ml de brandy i, en reduir, hi he afegit uns 50ml. de vi negre. Quan l'he tingut reduït, he mullat fins a cobrir amb aigua (3/4 de litre aproximadament), primer a foc fort fins que ha arrencat el bull. Aleshores he desescumat i he baixat el foc i l'he mantingut amb un xup-xup lleuger durant només 1 hora.








Un cop en aquest punt, he lligat part del brou amb un xic de maizena disolta en una mica d'aigua freda. Així, n'he obtingut un fondo fosc lligat que he acabat d'arrodonir amb una nou de mantega per donar-li lluentor. Rectifiquem de sal i pebre.

Per emplatar: llit de cigrons de qualitat com són els de Can Rot - Xardà, per sobre hi estenem una cuixa i una espatlla de conill i salsegem amb el nostre brou fosc de conill, lligat.



Maridatge recomanat: vi blanc Sisquerra (DO Terra Alta), garnatxa blanca. Cellers Tarroné
Salut!

dilluns, 11 de gener del 2016

Fonda Miralles (Horta de Sant Joan, Terra Alta, Tarragona)

Per segon any consecutiu ens hem allotjat a la Fonda Miralles en l'escapada de cap de setmana que fem coincidir amb la Festa del Vi de Gandesa (aquí l'enllaç al post).

I enguany n'hem quedat encara més contents que l'any passat. La reforma de les habitacions d'una de les ales de la Fonda ha donat molta calidesa, modernitat i sobretot comfort a l'estada. A més, per acabar-ho d'adobar, hi hem dinat i sopat també més bé que l'altra vegada.

El restaurant ofereix servei a la carta i menú de cap de setmana. Nosaltres, com que ens hi allotjàvem en règim de pensió completa, vam dinar i sopar de menú, que ofereix alguna variació entre el migdia i la nit.



Té un menjador bastant gran on s'hi està força bé. Acostuma a estar bastant ple però el servei funciona de primera.



La cuina, tal com es pot endevinar, és ben bé casolana i tradicional, amb bon producte, d'on sobresurt el famós crestó escabetxat que encara no hem tingut ocasió de tastar.

El nostre dinar va ser el següent:

- Paté casolà amb torrades i amanida. Sensacional el paté, que per textura semblava més una mousse. Molt fi i delicat, saborós. Em va semblar de traca i mocador. Ració més que generosa.



- Faves a la catalana. Sensacionals també, gustosíssimes, i molt ben cuites. Ració, també, més que suficient.



- Llonganissa de bou a la brasa. Sorprenia que fos de bou i no de porc, fet que la feia resultar més eixuta i compacte però bastant bona de gust.



- Peus de porc guisats. Menció a part mereix aquest clàssic plat de fona. Estaven impressionants, de llagrimeta, per agafar i escurar cadascun dels ossos i ossets dels peus. Salseta de les que s'arrapen als llavis.




- Per postres, un rotllet fet amb pasta de full farcit de crema pastissera, que estava també força bo.



Per beure, vam fer el vi negre Crestó, de la casa. Per al meu gust, és el més fluixet de l'àpat, no està ben bé a l'altura del que vam dinar.



El mateix dia, després d'haver passat per la Festa del Vi i per la presentació de l'Abrisa't (aquí, el post), hi vam tornar, a sopar, i vam poder gaudir del següent:

- Sopa de lluç. Evidentment, no és el plat més cridaner del món però després del que dúiem al llarg del dia, convenia que com a mínim el primer fos lleuger i fàcil de pair. Va ser bona i recomfortant.



- Croquetes de pernil. Déu n'hi dó la qualitat de les croquetes. Les coneixíem de l'any passat i van tornar a convèncer, i de quina manera!



- Punta de pit de corder en escabetx. Sort que havia fet una sopa de primer perquè aquest segon era més potent i tan bo que no vaig saber deixar-me'n res al plat. Sensacional i escabetx al punt!



- Corder a la brasa. Bon producte, també per escurar tots els ossos.



Per postres:

- Gelat de torró de xixona. Boníssim!



- Flam. Boníssim també.



I com que estàvem de castanyada, ens van oferir també unes castanyes i uns panellets. Tot un detall per acabar d'arrodonir el sopar, el dia i el cap de setmana, i per tornar a pensar que l'any vinent, per a les mateixes dates, ens agradarà tornar-hi.



Salut!

(Dissabte, 31 d'octubre de 2015)