De la mà del mestre de cerimònies, en Jordi Beumala, una bona pila blogaires vam ser convocats per assistir a aquesta fira a què jo encara no hi havia anat mai. Crec que era l'únic que s'hi estrenava d'entre els assistents, als quals amb prou feines tampoc coneixia en persona, però sí a través de les xarxes socials.
Aviam si no me'n deixo cap:
- Tot és bo el que l'olla cou
- decuina.net
- Femcuinetes
- El taller de cuina
- Flavorcook
- Retalls de Cuina
- Baco y Boca
- Llepadits
- Divinos Sabores
- Cuinar és generós
- Cuina diari
- Tiritinyam
- @soyquintana77
Aviam si no me'n deixo cap:
- Tot és bo el que l'olla cou
- decuina.net
- Femcuinetes
- El taller de cuina
- Flavorcook
- Retalls de Cuina
- Baco y Boca
- Llepadits
- Divinos Sabores
- Cuinar és generós
- Cuina diari
- Tiritinyam
- @soyquintana77
El programa era molt i molt complet, des de bon matí fins ben entrat el vespre. Després de les primeres salutacions desvirtualitzadores amb una bona colla de companys gastrobloggers, començava una ben interessant introducció històrica de la gastronomia catalana i vicentina a càrrec del Vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. Demostrant una capacitat didàctica excepcional, va fer un recorregut per l'evolució de les terres de conreu catalanes en general, vicentines en particular: del blat a l'horta, que dóna lloc, fet i fet, al toponímic del poble on ell fou alcalde amb totes les de la llei. Història de Catalunya i local que agafa com a fil conductor les matèries primeres i, molt lligat a això, l'alimentació i la gastronomia. És una perspectiva historicista poc habitual i però realment interessant.
A continuació, conferència del mestre cuiner erudit Josep Lladonosa. També em va semblar molt didàctica i ben recolzada documentalment la seva intervenció: els orígens de la gastronomia catalana ens els situava ben bé a inicis del segle XIV, amb Eiximenis. Tenim una història gastronòmica tan antiga com la francesa o la italiana, més que l'espanyola, a jutjar per la datació dels primers llibres de cuina que van aparèixer en aquests països. Com a anècdota, va situar també la forqueta (una "protoforquilla", per entendre'ns), com a instrument del parament de taula usat habitualment a Catalunya abans que a d'altres territoris propers. Els catalans: els primers en menjar amb broquetes? Estava associada a la figura del "mestre trinxant", encarregat de l'especejament de les carns a taula un cop cuinades.
La gana començava a apretar. El següent punt de interès va ser a l'espai de demostració de cuina. El primer taller va ser el de l'elaboració d'un arròs parellada, sense feina, mari i muntanya, guiat i comentat pel mateix Lladonosa. Estava ben bo.
A continuació, va arribar el torn de l'Ada Parellada, xef del Semproniana i també blogaire. Amb el seu estil divertit, espontani, molt genuí, es va marcar tres receptes amb tres diferents arrossos: un arròs cremós de porc sense problemes; un arròs venere amb salsa de sobrassada (un clàssic del seu Semproniana), coronat amb uns granets d'arròs salvatge, que donaven la nota cruixent (fregits); i uns llagostins arrebossats amb arròs verd. Tot plegat, força bo. Però el més interessant, més que el tast, va ser veure-la en acció als fogos: molt i molt canyera! A més, ens va regalar un truc a tenir en compte: combinar arròs rodó, bomba i vaporitzat (brillante) per assegurar-nos un equilibri perfecte entre gust i textura. Si ho diu l'Ada, caldrà provar-ho!
Evidentment, la gana estava desfermada. Per corregir aquesta situació, el foodtruck dels Carambola ens van preparar un bon menú. Van ser destacables els seus entrepans Gorgoburger, Cubanito i, molt especialment, per a mi, el Garrinet: un pulled-pork que vaig trobar de traca i mocador.
No podíem cloure l'àpat sense l'apartat dolç: som-hi cap a un gran lloc de referència al poble: la Pastisseria Muñoz, del crak Eugeni Muñoz. Tots vam gaudir (i molt!) d'unes postres-berenar de traca i mocador. A més, l'Eugeni va tenir el detall d'ensenyar-nos l'obrador i tot l'espai de treball de la seva pastisseria. D'allà no surten sinó exquisideses.
Entre mos i mos, vam parar atenció a les intervencions de dos joves que aposten pel producte de qualitat. Va parlar primer en Joan Casals, que ens va donar a conèixer de primera mà el projecte Tommaliers, que lluita per recuperar varietats de tomàquet que ara per ara amb prou feines arriben al mercat (per moltes raons que vam discutir) amb uns valors socials afegits. Han creat un banc de llavors i ens ho va presentar com a sommeliers del tomàquet, per entendre'ns. Quants cops no hem comentat allò de "aquests tomàquets no tenen gust de res"!?. Ells lluiten i s'encarreguen d'oferir alternatives: estudi, conreu i adaptació de llavors al sòl de Sant Vicenç, difusió... són aspectes bàsics per aconseguir-ho.
Després va intervenir l'Albert Zambrano, un altre militant del bon producte, en aquest cas, de l'oli. Va venir com a representant de l'oli Molí Fariner, de qualitat, amb parcel·les situades a l'Alacant.
Finalment, amb les piles carregades, vam fer un passeig pel mercat dels productors on molts es van firar uns tomàquets o unes carxofes, i vam acabar el dia amb una nova demo culinària, en aquest cas de la mà de l'Eugeni Muñoz. Allà va desplegar notes del seu saber fer a l'hora de treballar la xocolata i el pa de pessic, per donar lloc a uns gotets molt ben resolts, força bons, i elaborats en temps rècord, de ganache de xocolata amb llet, mousse de xocolata blanca, i pa de pessic al te verd. Un mestre, molt didàctic i entendor, amb força ofici. Els gotets, per cert, un pecat llaminer en tota regla.
Encara hi havia d'haver una altra demo però es feia tard i no m'hi vaig poder quedar.
Gràcies especialment a en Jordi Beumala i Expogestió per organitzar i convidar-me a participar en aquesta gastrojuerga, que va estar molt ben parida. Xerrades i demostracions interessants, molt ben atesos per l'Anna d'organització, que ens va facilitar la "feina", i sobretot també molt bona companyia amb la resta de blogaires. Ja espero la propera: la Candelera!
Ho vam passar bé, vam aprendre, i vam compartir la passió pel producte, la cuina i les bones menges: d'això es tractava.
Salut i fins la propera!
(Dissabte, 23 de gener de 2016)