Restaurant Molí del Mallol (Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona): el gran àpat degustació de la #kedadamontblanc17

Aquest dinar segurament va ser, almenys per a mi, un punt culminant clau de la #kedadamontblanc17 (aquí, el post).

La cuina d'aquest restaurant fora muralles de la vila de Montblanc, després del recorregut gastronòmic intens del matí (i abans del que encara havia de venir a la tarda), ens va voler ajudar a carregar les piles a base de petits plats de degustació. Com a comú denominador, a banda del petit format: l'orginalitat, la presentació, la qualitat del producte i el bon gust. Una proposta, a més, molt encertada per al dia en què ens trobàvem, on no venia tant de gust un clàssic primer i segon plat sinó alguna cosa més divertida com la que vam tenir.

Repassem a continuació, cadascun dels plats que van anar desfilant per la nostra taula que, per cert, estava molt ben parada i servida dins d'un menjador reservat. Pitet a punt, que comencem:

- Gin Mallol. Per anar posant a tot les papiles, aquesta ginebra amb licor de mores, en versió tan líquida com sòlida. Bona manera d'obrir l'àpat, sens dubte.

- Trufes de foie. Mossegades altament plaents i sibarites.

- Piruleta de tres formatges. Cruixent i intensitat de gust a parts iguals. Divertit.

- Salmó carpier amb cítrics i vinagreta de safrà. Focs d'artifici en boca, amb aquesta conjunció d'un producte d'altíssima qualitat com el salmó amb aquest toc cítric, àcid i fresc que contraresta el greix del peix. La presentació, de nou, molt encertada.

- Gelat de tomàquet i pernil en dues textures. De nou, la cuina del Mallol jugant als contrastos, ara de temperatura i tàctils, molt bé!

- Patata brava Mallol. Estil "Arola" en la forma. Francament delicioses, amb un cruixent marcat, sense gota d'excés d'oli, i un farcit ben bo i equilibrat.

- Cruixent de llagostí amb kikos i mousselina de mostassa de Dijon. Divertit, per anar-hi sucant el llagostí com en gavardina, ben cruixent, i una bona salsa de base, més àcida.

- Risotto de bolets amb el seu cruixent. Potser a mi és la proposta que més fred em va deixar en quant a gust. Li vaig trobar a faltar més intensitat i més cremositat, alguna espurna més que sí tenien la resta de plats anteriors i els que vindrien després.

- Coca de llagostins amb tomàquet i ceba confitada. Senzillament, de traca i mocador, a partir de 4 ingredients, això sí, molt ben posats.

- Ou de guatlla amb tòfona i patata. Ex-qui-sit. Presentació molt original, a l'altura d'un gust de tòfona evident, i un punt de l'ou molt clavat. Què bo!

- Pop amb patata trufada i pebre vermell de la Vera. No sé si em va agradar més, el pop (en principi, el protagonista) o la patata: cruixent i fondant a l'hora. Crec que em quedo amb la patata, increïble.

- Vieira ibèrica amb flor de loto, caviar d'oli d'oliva (caviaroli) i nabius. Un mar i muntanya en miniatura d'escàndol. Quan a la vieira se li acompanya de pernil ibèric, agafa un puntch que a mi em va agradar molt. I aquest toc de l'acidesa de la fruita vermella acaba d'arrodonir el platet. És dels que més em va agradar.

- Garrinet amb patates al pebre de Prades. Tot el que esperes del garrinet: aquella crec de la mossegada amb la gran melositat que ve després.

- Bacallà, melmelada de tomàquet i favetes. Un clàssic que no falla amb un bacallà que es desllomava. Chapeau.

- Cargols en salsa.

- Cargols a la llauna. Per a mi, els dos cargols, van ser un vici. No n'hagués parat de menjar.

- Sorbet de mango amb sopa i coulís de fruites del bosc. Em va encantar: desrprés de tants platets, és molt bona idea tenir per postres una proposta dolça però gens empalagosa, que passa sola i que al mateix temps és deliciosa.

- Bunyol amb gelat d'avellana, mousse de xocolata i terra de carquinyoli. Però aquestes altres postres també van ser una meravella, i no sabria amb quin quedar-me. Com és habitual, molt pensat, al detall, molt ben fet.

- Microgintònic. Per rematar i, de nou, sorprenent: amb una esferificació del gintònic.

Per beure, vins de la comarca, de proximitat, ben bons: Clos Montblanc Castell Macabeu Chardonnay, Clos Montblanc Xipella i cava de Carles Andreu Brut Reserva, tot de la comarca.

En definitiva, un àpat degustació d'aquells de traca i mocador que es recordaran i que sens dubte afegeixen, per si en faltaven, més motius per acostar-nos a la Conca de Barberà i a Montblanc.

Salut!

Montblanc està per menjar-se'l: crònica de les visites gastronòmiques de la #kedadamontblanc17 #Montblancmedieval #Safrània2017

Després d'uns quants mesos sense haver-ho fet, finalment el 4 de novembre de 2017 una bona colla de blogaires de diferents bandes del país ens vam donar cita a Montblanc, on la Sandra Gallart des de feia temps ens havia preparat tot un seguit d'activitats, visites i àpats gastronòmics de primer nivell. Ho vam passar de conya a la capital de la Conca de Barberà, una comarca plena d'atractius i que a mi, com més hi vaig i més la vaig coneixent, més m'agrada.

Per començar, ben d'hora, vam visitar els camps florits de safrà d'Aromis. No és gaire conegut que cap al XVIII-XIX arriba aquesta preuada i apreciada espècie a la Conca de Barberà, on acaba fent-se autòctona.

L'objectiu i el que està fent aquesta petita empresa de Montblanc, Aromis, és continuar amb el conreu del safrà i posar-lo a l'abast de la cuina i la gastronomia. A banda de ser una planta molt elegant, maca i vistosa, té un potencial a la cuina immens pel gran poder colorant i aromàtic que atorga als plats, només amb una petita quantitat. 

Estem davant del safrà més car de la Península. De fet, a Catalunya, també hi ha plantacions al Pallars i a Les Garrigues. Tot i que pot arribar a valer 10-12 euros el gram, cal saber que amb 3-4 brins per persona, és suficient per exemple per cuinar una paaella. 1 gram de safrà és equivalent a 200 flors o, el que és el mateix, a 600 brins.

No és estrany que valgui tant, donada l'escassetat i sobretot a l'exigent treball que hi ha al darrera d'aquest conreu, sobretot a l'hora de collir-ne els brins, molt manual, bri a bri, amb molta cura.

Per acabar la visita a Aromis, tastem una exquisida gelea de poma amb safrà. I continuem camí, que la jornada havia de ser llarga...

Comencem una ruta a peu per Montblanc de la mà del personal de l'oficina de turisme de la vila. Parlem de la història de la vila, dels indrets més emblemàtics, de la importància del medi i les produccions agràries... i arribem al primer punt on ens aturem: el Forn Joan.

El forn Joan són ja 3 generacions de forners. D'entre les especialitats que ofereixen, una de molt interessant, boníssima i altament recomanable és la Coca de Montblanc: textura molt i molt aèria, sembla un núvol quan l'anem a menjar.

I un altre producte destacadíssim, que ens va encantar, és el Pa de mestral, fet a base de blats autòctons Berdún i Nogal, amb una mica d'oli i sal. Massa mare natural i 5 hores ben bones de fermentació que donaran al pa un aroma profund i una textura també deliciosa.

I no podem oblidar tampoc les tradicionals orelletes cruixents i fregides... molt vicioses!

A continaució, arribem a la Pastisseria Andreu, una botiga noucentista emblemàtica de Catalunya. Hi tastem els famosos Merlets de Montblanc (ametlla confitada amb una massa que la recobreix), carquinyolis, també coca de Montblanc... És un establiment tan bonic com exquisit.

Tercera parada: Confiteria Viñas: tan bon punt s'hi entra, t'amares d'un profund aroma de cacao, i els ulls se'n van disparats a contemplar mil i un tipus de xocolates diferents, així com peces de pastisseria i xocolateria fina, que són una meravella. En tastem uns quants, i no sabria amb quin quedar-me'n. Tot deliciós.

Quarta parada: anem cap al recinte de la Fira Safrània, a visitar productors i tastar productes, tant frescos com cuinats, així com showcookings. Formatges, vermuts, vins... va ser una meravella passejar-s'hi i anar-hi descobrint menges moltes de les quals no havia tastat mai encara, com els formatges de Sant Gil d'Albió, o tornar-ne a tastar d'altres ja coneguts com Formatges Camps, sobretot els blaus, coneguts i reconeguts.

Aquí veiem justament el showcooking de Matías Fernández, el xef del restaurant Quinoa (Falset), que va cuinar un extraordinari arròs (de molí de Rafelet) de (mar) i muntanya amb ànec, sípia i sobrassada. Estava deliciós.

D'aquí, cap al dinar, que va ser un moment realment estelar de la jornada: Molí del Mallol (aquí, el post).

Un cop dinats, molt i molt panxacontents, fem cap a un lloc que em feia molta il·lusió de descobrir: la Torre dels Tastos que allotja els Vins de Pedra, de la Marta Pedra. I és que un cop conegut el magnífic celler i els vins del seu marit, en Josep, a l'Empordà (la Vinyeta, aquí el post i aquí), em feia gràcia tancar aquest petit cercle tastant i coneixent de prop el projecte personal de la Marta, en aquest cas a la Conca. 

Es tracta d'una torre de la muralla de Montblanc, que rehabilitada en el seu interior, i decorada amb molt d'encant i encert per en Víctor Pedra, en cadascun dels nombrosos pisos que la conformen. Quin lloc més especial i acollidor! Allà, vam poder trepatejar de valent amb el tast del vi Trempat, per ser el més representatiu de la comarca, monovarietal de Trepat. Realment un vi que marca tipicitat d'aquesta varietat tan autòctona i tan complicada de vinificar. S'ha de ser molt curós per maximitzar l'obtenció de concentració de color i estructura en un vi que acaba donant aquells pebres i balsàmics, sempre des de la lleugeresa en boca. Boníssim.

I jo, d'aquí, ja vaig fer cap al Tast de vins organitzat per Conca 5.1 en el marc del Safrània, conduït magistralment pel gran Carles Xuriguera (properament, el post)

Va ser un plaer aprofundir en la història, la cultura i l'oferta gastronòmica d'aquesta preciosa vila capital de la Conca de Barberà.

Salut i gràcies a tothom per fer-ho possible, especialment a Sandra Gallart i a l'Oficina de Turisme de Montblanc.