dimarts, 29 de novembre del 2016

Marimuntanya de gall negre del Penedès amb escamarlans, acompanyat del Cava Agustí Torelló Mata Gran Reserva Barrica 2009

Els marimuntanya, a mi, em tenen la panxa robada. Aquest, que era el primer cop que el preparava, ho va acabar de confirmar. A més, va ser el plat amb què vam inaugurar el Nadal de 2015-2016.




Es tracta del clàssic, conegut i deliciós pollastre amb escamarlans, però pujant-lo de categoria amb la utilització d'un aviram molt més gran, de carn més ferma i gustosa, amb un greix i unes propietats nutricionals que el fan més saludable. En fi, i en qualsevol cas, un plat dels que fan festa.

La preparació és senzilla. Com en molts d'altres casos, el principal és comptar amb un bon producte. En aquest cas, destaca el gall negre penedesenc, que vaig conèixer recentment a la Fira del Gall (aquí, el post) celebrada a Vilafranca del Pendès. Té més gust i textura que el pollastre convencional. A més, és més sa atesa l'aportació d'antioxidants i de greixos poliinsaturats.




Ingredients:

- Mig gall negre (1'5kg, aprox.). Substituïble per pollastre de pagès o comú.
- 1 ceba grossa
- 1/2 cabeça d'alls
- 5 cullerades petites de tomàquet fregit casolà
- Brou de pollastre
- 90ml de brandi
- 1 cullerada petita de sucre
- 1 cullerada petita de pebre vermell dolç
- Oli
- Sal
- Pebre
- Per a la picada:
    - 4 avellanes
    - 3 trossos d'alls (de la cabeça anterior)
    - 6 ametlles
    - Mitja mini llesqueta de pa torrat
    - 3 preses de xocolata

Elaboració:

Primerament, daurem el pollastre en una cassola amb oli, a foc fortet, per tal de segellar-ne la carn prèviament salpebrada. Reservem.




En la mateixa cassola, aprofitant el greix que n'ha quedat, també mig fregim mig saltegem el marisc, és a dir, les gambes i els escamarlans. Reservem.




A continuació, sempre dins la mateixa cassola, comencem a sofregir la ceba, tallada ben petita, a foc mig baix. Quan comenci a caure, hi incorporem la cabeça d'alls partida per la meitat horitzontalment, i sense pelar.




Quan tinguem la ceba ben sofregida i n'hagi perdut tota la seva aigua de vegetació, hi incorporem el tomàquet fregit casolà. Remenem. Hi posem tamé el pebre vermell i removem perquè no se'ns cremi. Seguidament, ja podem reincorporar-hi la carn que havíem reservat i mullem, gairebé a cobrir, amb el brou també casolà (en aquest cas, d'escudella).






Ara es tracta de coure la carn. Jo la vaig tenir coent a foc suau, amb un xup-xup ben lent, durant 1 hora i 10 minuts. Mentrestant, aprofitem per per la picada, que ens ajudarà a arrodonir la salsa final: hi posem tots els ingredints dins d'un got i triturem amb el braç, ajudant-nos amb una mica del mateix brou que tenim a la cassola.



Després, abans d'introduir la picada, podem treure la carn per ajudar a distribuir-la per tota la cassola i passar la salsa per un xinès per afinar-la, és optatiu. Després ja posem la picada, que donarà volum i la textura adequada a la salsa. Tornem a posar-hi la carn i, a darrera hora, quan l'haguem d'anar a servir, hi posem les gambes i els escamarlans, que en pocs minuts acabaran de ser lleugerament cuits i s'integraran en el conjunt.








Si el deixem cuinat d'un dia per l'altre, el resultat final serà un gust concentrat molt més bo. Val la pena donar-li aquest temps per arrodonir aquest sensacional mar i muntanya. La carn queda molt tendra, ben gustosa, i la salsa és ben bé una barreja entre aviram i marisc.



Un plat de traca i mocador que fa festa i va fer contenta a tota la família entaulada.





Per acompanyar, calia afinar el vi, que estigués a l'alçada: vam triar el cava Gran Reserva Barrica 2009 de Torelló i Mata. Déu n'hi dó quin cava: cos, complexitat d'aromes i de gust, bombolla integrada i lleu, molt gastronòmic. Va resultar un maridatge molt encertat per al nostre gust.



Salut!

(Data del sopar: 24 de desembre de 2015)

dijous, 24 de novembre del 2016

Restaurant Xiroi Ca la Nuri (Poblenou, Barcelona)

Poques setmanes després que s'inaugurés, vam decidir treure el nas al nou projecte del grup Ca la Nuri. En coneixíem ja el més o menys veí Ca la Nuri Platja, que ens va agradar prou, i la veritat és que teníem ganes de tastar aquesta proposta, més informal. Ens va agradar, i força...


Ens feia una mica de por que no fos declaradament un "lloc de guiris". Sí, n'hi havia, però ni el servei que se'ns va donar ni la qualitat de l'àpat entrarien dins d'aquesta categoria que ens faria fugir al públic català.



La carta és bastant completa: des dels aperitius, les amanides i les tapes fredes fins a les tapes calentes, sobretot a base de peix, com els arrosos, a més a més dels suggeriments del dia. Vam tenir problemes per decidir què demanar perquè ens venia de gust tastar d'aquí i d'allà. De fet, vam acabar demanant una mica massa i diria que amb un platet menys hauríem quedar millor, no tan plens.






Tot això va desfilar per la taula (pitet, apunt):

- Torradeta de sardina fumada. Per al meu gust, al punt, molt bona. Era just el que esperava. Perfecte per començar.



- Ostra del Delta. És d'aquells productes que quan vaig en plan platets i m'ho trobo en qualsevol carta, difícilment deixo de demanar-me-la. De nou, un altre encert.



- Calamars en tempura negra. Excel·lent tant la pinta com el gust d'aquest platet.



- Patates braves. Ració molt generosa d'unes patates molt ben cuites i fregides, i amb una salsa molt i molt agradable, al punt també de picant.




- Pop a la graella amb pak choy. Gustossíssim, tendre i molt ben acompanyaat pel pak choy que també havia vist brasa.


- Salmó marinat amb mostassa i miso. Força bo!



Per beure, vi a copes, en el nostre cas, un tal "Temps", un vi de taula cupatge de Viura i Chardonnay, de Cosecheros y Criadores, que senzillament va complir.




El compte final, d'aquells que sorprenen per com van a la baixa, gràcies a una promoció del 50%: ens va sortir només a 13 per cap.


Vam dinar molt bé i amb el convenciment que tornaríem per tastar platets i potser algun dels arrossos que ens van quedar pendents.

Salut!

(Data de l'àpat: 8 de juliol de 2016)

diumenge, 20 de novembre del 2016

Restaurant Cal Pagès (Torelló, Osona, Barcelona)

El dia que vam pujar cap al Ripollès i Osona per visitar diferents formatgeries o explotacions ramaderes en ocasió del Benvinguts a Pagès, vam decidir fer parada i fonda en aquest restaurant torellonenc. Tot i haver viscut uns quants anys a no gaire km. de distància, no el coneixíem. I ara, hem vist que ha estat una bona troballa, a tenir molt en compte sempre que pugem per la zona.



És un restaurant molt tradicional, decorat més aviat rústicament, prou còmode, i vam estar especialment ben atesos per en Miquel, qui pilota la sala i no sé si també la cuina.

Tot i oferir un menú força variat que feia molt bona pinta per 13 euros, vam optar per demanar a la carta, el següent:








- Canelons de pastor amb bolets i formatge. Estaven servits en cassola de fang, al més pur estil tradicional, ben gratinats per sobre, i amb un farcit ben generós amb prou presència del bolet. Molt bons!



- Canelons de col farcits de carn d'olla. Com es pot veure, un altre plat que respira classicisme i cuina casolana. Més lleugers que els anteriors, també estaven força bé. En cap dels dos casos la beixamel inunda precisament el plat. Són de molt ben pair.



- Estofat de poltre de muntanya amb ceps. De traca i mocador! Quina carn més tendre i quina potència de gust... La salsa, per anar-hi sucant pa.



- Cassola de xai a l'estil de muntanya. Vam rematar aquell dinar contundent, molt carnívor, amb aquest altre guisadet que també ens va convèncer, i de quina manera!



Ja no teníem gana per a més i vam marxar molt panxaconents, petant la xerrada amb en Miquel, i emplaçant-nos a tornar quan tornéssim a pujar cap a la Catalunya central. La veritat és que vam gaudir bastant i ens vam trobar força a gust.

Tot plegat ens va sortir per uns econòmics 16 euros, tenint en compte la promoció Restopolitan.

Salut!

(Data de l'àpat: dissabte, 18 de juny de 2016)