Restaurant Atípic (Agramunt, L'Urgell, Lleida)

Cada cop tenim més tirada cap a Ponent, moguts pel paisatge, el passeig per diferents pobles, caminades i, és clar, els vins i la teca.

Aquest restaurant estava dins la llista de "pendents" des que vaig escoltar l'entrevista que va fer l'Alfred Mauri (aquí, l'àudio) al Manel i la Irina, propietaris i treballadors de l'establiment.  Vaig pensar que podria ser una bona troballa, i així ha estat, molt bona coneixença, justament el dia que baixàvem del Somontano, ja camí cap a casa.

La sala fa un cert honor al seu nom. Està esquitxada de motius artístics, que em sembla que es van renovant de tant en tant. L'espai és ampli, amb molt bona separació de taula a taula. El servei, atent, va funcionar de conya per bé que només hi havia un sol cambrer i que el restaurant es va acabar omplint. És per això que s'aconsella reservar en cas que s'hi vulgui anar.

L'autor és el mateix que el de les etiquetes dels vi del Banya (el que vam beure)

La carta no és excessivament àmplia però sí la trobo prou efectiva, suficientment variada i estimulant Destaca el respecte pel bon producte i la bona elaboració com a mínim de tots els plats que vam poder tastar-hi.

A banda de la carta, disposen d'un menú diari de 13,5 euros, un altre de cap de setmana, per 18, tot inclòs, que fa força bona pinta.

Nosaltres, aquell dia, vam optar per fer un tast a la carta. Això és el que va desfilar per la taula (el pitet, a punt):

- Pop a baixa temperatura amb escuma de parmentier de patata. Per la imatge, no sembla que sigui aquest plat... El pop s'amaga sota aquesta capa escumosa de parmentier. Tot plegat és molt gustós. El pop n'és l'autèntic protagonista: tendre, fantàstic. Bona ració.

- Arròs amb popets i tocs de botifarra negra de cal Serra. Sensacional mar i muntanya, força gustós, amb protagonisme compartit a parts iguals, i un arròs cuit al punt.

- Lingot de xai amb parmentier de patata trufada. La traca final del dinar, probablement el plat estrella de l'àpat. Xai sense feina, segurament cuit a baixa temperatura i premsat. Salsejat amb el seu propi suc reduït. És un plat de traca i mocador.

I encara ens va quedar un raconet pes a les postres:

- Pastís de formatge. De nou, aquest plat també fa honor al nom del restaurant. Està servit en una copa, i és sobretot una crema molt fàcil de passar i molt bona, amb fruita vermella i algun altre entrebanc.

- Textures de xocolata amb gelat de flam d'ou. Amb aquest títol del plat, difícilment es pot deixar de demanar. I déu n'hi dó, si fa patxoca a la vista, encara en fa més en tastar-lo. Un bon plat per culminar un àpat del que quedàrem ben satisfets, en tots els sentits.

Tal com es pot comprovar, els plats, a banda de ser força bons, estan molt ben presentats. M'agrada que aquests detalls no es descuidin i, en aquest sentit, l'Atípic va bastant més enllà de la mitjana dels restaurants del seu mateix rang de preus.

Per beure, per cert, destaca una bona oferta de vins del país, i concretament de la D.O. Costers del Segre. Serveixen també a copes. Vam fer un Vi del Banya, del Celler Matallonga, de Fulleda. Cupatge d'Ulldellebre i Merlot, es nota un toc dels mesos passats per fusta però predomina clarament la fruita. Té cos però és ben llaminer, passa molt bé, bona acidesa, complexitat aromàtica i en boca. Una altra bona troballa.

Vam sortir per 29 euros, a menys de 15 per cap, per bé que ens vam beneficiar d'un descompte d'uns 12 euros gràcies a una promoció (hauria quedat per uns 20 per barba).

Sens dubte, un restaurant a tenir força en compte, com per anar-hi tornant i seguint tastant les seves diferents propostes.

(data del dinar: diumenge, 18 de setembre de 2016)