dilluns, 25 d’abril del 2016

Restaurant Lluís de les Moles (Ciutat Vella, Barcelona)

Després d'haver-ne llegit bones ressenyes (al blog d'en Ricard Sampere i al d'en Mindundi), vam decidir baixar fins ben bé el centre neuràlgic de la capital, a tocar de la Plaça Catalunya, per tastar un dels suposadament més bons menús diaris que ofereix la ciutat, segons el que havia llegit. I sí, tot i conèixer només una petitíssima part de restaurants barcelonins amb menús diaris, puc confirmar que aquest n'és un dels que més m'ha convençut darrerament. 

Carrer de les Moles, 25. Barcelona





Cal avançar, però, que es situa per sobre de la mitjana de preu ja que estem parlant de 20 euros per cap, això sí, tot inclòs.



Situació privilegiada quant a facilitat d'accés en transport públic, sala àmplia i diàfana, molt oberta, amb força claror. Bona disposició de taules. El servei funciona perfectament.



Lluís de les Moles proposa només un menú, que de fet s'entén pràcticament com una carta ja que és bastant extens i hi ha força a triar tant de primers com de segons i postres. 

En el nostre cas, vam compartir els següents plats:

- Pèsols ofegats amb alls tendres i pernil ibèric. Extraordinari plat que convidava a sucar pa fins a l'última gota d'aquell estofadet carregat de gust però lleuger alhora, gens pesat, i ben cuinat.



- Timbal d'ou ferrat amb patates paella, pebrots del cristall i salsa jabugo. Com diria aquell, "magma supremo" el que ofereix aquest timbal que s'impregna de tots els sucs i també està pensat per acompanyar del bon pa que hi ha a taula. Pecat deixar gota de salsa jabugo.



- Mandonguilles de calamar amb la seva tinta i arròs basmati. Què bones em van semblar. Mai no les havia tastat i em van convèncer força.



- Conill desossat amb salsa romesco i parmentier de patata. Menció a part es mereix aquest plat, molt ben elaborat, molt atractiu a la vista, més encara en boca.



Per postres:

- Flam amb nata. Un clàssic molt ben resolt. D'aquells flams que deuen coure a baixa temperatura,sense bullir i per tant sense forats al flam que a mi personalment no m'agraden.



- Peres al vi. Un altre clàssic que feia la tira que no menjava i que em va deixar molt i molt bon regust de boca, crec que gràcies a alguna espècie que havia infusionat amb el vi i les peres.


Per beure, vam fer cadascú una copa de vi inclosa al menú, però no recordo ben bé quins eren. Van complir.

En resum, bona opció d'aquesta mena de carta-menú per dinar força bé, amb bona relació qualitat preu, en ple rovell de l'ou barceloní.


Salut!

(Data de l'àpat: divendres, 6 de novembre de 2015)



dijous, 21 d’abril del 2016

Tast maridatge de vins del Penedès amb formatges del Pirineu (Espai Penedès, Barcelona)

L'Espai Penedès de Barcelona, a Muntaner amb Gran Via, des de fa un any que va obrir, no ha parat d'oferir tasts i maridatges força divertits.

Com que sóc un enamorat tant dels formatges com del vi, no vaig voler deixar escapar l'oportunitat d'assistir a la sessió de formatges del Pirineu amb vins del Penedès. Ho va conduir el sommelier David Escofet, de manera bastant brillant per les explicacions i per les formes, força disteses, que ajuden a passar-hi una bona estona (2 hores aproximadament!).

Els maridatges van ser els següents:



- Lingot de cabra Artefor amb el vi GR5 Xarel·lo, de Vins el Cep. Si no el primer, diria que va ser potser el segon maridatge que més em va agradar de la nit. 
D'una banda, tenim un vi ecològic monovarietal que, després de macerar amb les pells, passa parcialment per fusta. Em va semblar un Xarel·lo bo, correcte, però de poca acidesa, poc aromàtic, suau. 
D'altra banda, tenim un formatge de força personalitat, de pasta tova amb llet pasteuritzada de cabra, amb un gust força pronunciat. La pell és rentada amb aigua de mar.
El maridatge és perfecte perquè és d'aquells que netegen la boca del greix del formatge i la predisposen per a un altre mos.





- Formatge garrotxa Mas Rovira amb el vi Ermita Despiells de Juvé i Camps. E
El vi és bastant més afruitat i aromàtic que no pas el primer però és molt lleuger i recorda al cava.
Marida per afinitat amb un formatge de llet ecològica, més sec que el primer. Aroma de bosc i fins i tot de fruita seca.

Resultat d'imatges de garrotxa mas rovira


- Formatge Puigpedrós de Molí de Ger amb el vi Vinomi del Celler Can Descregut.
El vi és un cupatge de xarel·los: el tradicional i el vermell. És un vi fresc que ha tingut maceració amb pells i després criança amb les mares. Aquest vi omple més la boca que els precedents i pot tenir fins i tot certs records oxidatius.
Aquest vi fa suavitzar la fortor exquisida del Puigpedrós, sobretot potenciada per l'escorça carbassa. És de vaca, força greixós. Per això, el Vinomi és un bon aliat per netejar-nos-en la boca i seguir menjant.

Resultat d'imatges de puigpedrós formatge


- Formatge del Montsec Suau de Clua, de Formatgeries Clua (Artesa de Segre) amb el vi Rosat de Llàgrima de Mas Comtal.
Formatge madurat de llet crua de cabra. Sensacional, potent, cremós, intens. Una joia. 
El vi és un 100% Merlot. Afruitat, fresc, de bona acidesa, que em va agradar prou però no arriba a donar la talla per combatre directament amb el formatge que acabem de descriure. Va ser un maridatge descompensat.

Resultat d'imatges de suau de clua

Resultat d'imatges de llagrima mas comtal



- Formatge Blau del nét, de Formatges Camps (Palau d'Anglesola), amb el Cava Bolet Brut Nature Gran Reserva. 
Formatge sensacinal, cava brutal i maridatge encertadíssim.
D'una banda, un blau dels que es volen quedar a la boca durant minuts, fins i tot entre les mateixes dents, i amb un destacadíssim punt picant. 
D'altra banda, un tros de cava complex, ple de matisos aromàtics. Bombolla molt fina, noble. Es comporta gairebé com un vi però mantenint l'espurna del cava.
Els dos alhora es respecten i tots surten vencedors: el formatge es veu suavitzat però no relegat a un segon pla i el cava brilla i llueix en boca.

Resultat d'imatges de formatge blau de net



- Formatge Mazeris Brevis (Ossau-Iraty) amb el vi Irene 2012 de Parès Baltà. 
De nou, extraordinari en tots els sentits.
Un formatge de pastor de llet crua d'ovella que va agradar força, gairebé tant com aquest vi absolutament sensacional. Fet a base de Merlot i Cabernet Franc, es tracta d'un vi de fruita negra acompotada, amb tanins finíssims i alhora amb prou acidesa. Equilibrat, rodó, llaminer i alhora complex. Té un any de pas per fusta.

Resultat d'imatges de mazeris

Resultat d'imatges de mas irene 2012

Resultat d'imatges de mas irene 2012

En fi, un tast molt complet, boníssim, i força ben conduït pel sommelier David Escofet.



Fins la propera.

Salut!

(Data de l'activitat: dimecres, 4 de novembre de 2015)

dissabte, 16 d’abril del 2016

"Panaché" de verdures de primavera

Després dels excessos a taula de les darreres setmanes, venia de gust un dinar lleuger en què el veritable protagonisme recaigués sobre les verdures.

Tenia ganes de dedicar una certa estona a la cuina i sobretot de cuinar cada ingredient al seu punt i de forma diferent per obtenir com a resultat un plat on es barregen gustos, colors i textures, sense gaire més elements que els mateixos productes.

Ingredients:

- 6 carxofes
- 12 cols de brussel·les
- 4 espàrrecs de marge
- Faves
- Mitja albergínia
- 1 pebrot vermell petit
- Pésols
- Xampinyons
- Tronc de bròquil (aprofitament)
- 6 pastanagues
- 2 cebes
- 1 grapat de tomàquets cirerols
- 4 patates noves petites
- 1 ou

Elaboració:

Cocció al vapor. En el meu cas, al forn 100% vapor a 100º, he cuit durant 30-40 minuts les cols de brussel·les, l'albergínia, el tronc de bròquil, la pastanaga i la ceba.

Cocció a l'anglesa: abundant aigua bullent i sal i reservar en aigua freda per aturar la cocció i mantenir el color verd del producte.

     - Espàrrecs: 5 minuts.
     - Carxofes: 15 minuts.
     - Faves: 6 minuts.
     - Pésols (en aquest cas, eren congelats): 4 minuts

Cocció combinada i al forn. Les patates, amb pell i no pas gaire grans, s'han precuit en aigua i sal durant 10 minuts i després s'han enfornat a 200º durant 10 minuts, juntament amb els tomàquets cirerols. Per sobre, una miqueta de mantega, orenga, romer i farigola.

Saltejat. Els xampinyols, tallats a quarts, els he saltejat juntament amb els pebrots tallats en juliana gruixuda, fins a daurar.

Emplatat: es disposa la verdura tota junta, de la manera més vistosa que poguem i generant una mica de volum, i acompanyem per sobre amb un refregit d'all i julivert fresc. També li va bé l'acidesa d'una vinagreta clàssica.



Respecte per cada producte, manteniment de les propietats nutricionals i sobretot gust inalterat de cadascuna de les verdures i hortalisses que integren aquest plat, lleuger i fàcil però entretingut.