Restaurant Lluís de les Moles (Ciutat Vella, Barcelona)

Després d'haver-ne llegit bones ressenyes (al blog d'en Ricard Sampere i al d'en Mindundi), vam decidir baixar fins ben bé el centre neuràlgic de la capital, a tocar de la Plaça Catalunya, per tastar un dels suposadament més bons menús diaris que ofereix la ciutat, segons el que havia llegit. I sí, tot i conèixer només una petitíssima part de restaurants barcelonins amb menús diaris, puc confirmar que aquest n'és un dels que més m'ha convençut darrerament. 

Carrer de les Moles, 25. Barcelona

Cal avançar, però, que es situa per sobre de la mitjana de preu ja que estem parlant de 20 euros per cap, això sí, tot inclòs.

Situació privilegiada quant a facilitat d'accés en transport públic, sala àmplia i diàfana, molt oberta, amb força claror. Bona disposició de taules. El servei funciona perfectament.

Lluís de les Moles proposa només un menú, que de fet s'entén pràcticament com una carta ja que és bastant extens i hi ha força a triar tant de primers com de segons i postres. 

En el nostre cas, vam compartir els següents plats:

- Pèsols ofegats amb alls tendres i pernil ibèric. Extraordinari plat que convidava a sucar pa fins a l'última gota d'aquell estofadet carregat de gust però lleuger alhora, gens pesat, i ben cuinat.

- Timbal d'ou ferrat amb patates paella, pebrots del cristall i salsa jabugo. Com diria aquell, "magma supremo" el que ofereix aquest timbal que s'impregna de tots els sucs i també està pensat per acompanyar del bon pa que hi ha a taula. Pecat deixar gota de salsa jabugo.

- Mandonguilles de calamar amb la seva tinta i arròs basmati. Què bones em van semblar. Mai no les havia tastat i em van convèncer força.

- Conill desossat amb salsa romesco i parmentier de patata. Menció a part es mereix aquest plat, molt ben elaborat, molt atractiu a la vista, més encara en boca.

Per postres:

- Flam amb nata. Un clàssic molt ben resolt. D'aquells flams que deuen coure a baixa temperatura,sense bullir i per tant sense forats al flam que a mi personalment no m'agraden.

- Peres al vi. Un altre clàssic que feia la tira que no menjava i que em va deixar molt i molt bon regust de boca, crec que gràcies a alguna espècie que havia infusionat amb el vi i les peres.

Per beure, vam fer cadascú una copa de vi inclosa al menú, però no recordo ben bé quins eren. Van complir.

En resum, bona opció d'aquesta mena de carta-menú per dinar força bé, amb bona relació qualitat preu, en ple rovell de l'ou barceloní.

Salut!

(Data de l'àpat: divendres, 6 de novembre de 2015)