divendres, 28 de març del 2014

Caparrones (mongetes vermelles) amb costella

Com que l'escalfor primaveral encara és ben tímida, cal aprofitar per seguir gaudint a taula dels plats calents de cullera a base de llegums. És per això que en aquesta nova entrada al blog proposo unes mongetes vermelles que vam comprar fa uns mesos a Ezcaray (La Rioja), on les anomenen concretament caparrones, una varietat de mongeta vermella.
 
 
 
Aquesta mena de plats no ens agrada sobrecarregar-los en excés i, per tant, vam aconseguir unes racions ben equilibrades nutricionalment però sense renunciar a tota la potència i el gust que ens donava l'ingredient principal a partir d'una base de verdures i les costelles de porc adobades.

Ingredients (per a 4 racions):

- 240g de caparrones
- 2 cebes
- 2 dents d'all
- 2 pastanagues
- 1 costellam de porc adobat
- 1 os de pernil

Elaboració

Primerament, haurem hagut de deixar en remull les caparrones. En aquest cas (depèn de la varietat, del temps que tinguin des de la collita, de l'aigua, etc.) van ser 12 hores.
 
En una cassola ampla i fonda, sense necessitat d'afegir oli, comencem a marcar les costelles que haurem tallat una a una perquè siguin pràctiques de menjar un cop al plat. Aquestes deixaran anar el seu greix on a continuación podrem sofregir les cebes, les pastanagues i l'all.
 
 
 
Quan les costelles estiguin ben segellades i les verdures ben sofregides, afegim les caparrones sense el seu aigua, que rebutgem. Hi donem un parell de voltes i cobrim d'aigua mineral. Portem el conjunt, amb un foc lent, a ebullició suau, que faci un xup-xup resposat per tal de respectar sobretot la integritat de les caparrones. Tapem la cassola i, en aquest cas, després d'esperar tan pacientment com vam saber durant una hora i mitja, tastem, comprovem que són cuites, ens afanyem a emplatar, a omplir les copes amb un bo vi negre, i dinem.
 
 
 
Queda un plat molt gustós, fosc, de cullera però amb un caldo que té una certa consistencia i una carn de costella que se separen molt fàcilment dels ossos.
 
 
 
Salut!

dimarts, 25 de març del 2014

Bescuit de poma ràpid al microones

De vegades, quan anem justets de temps però no volem renunciar a cuinar nosaltres mateixos els nostres dolços, convé recórrer a receptes fàcils i ràpides que donin un resultat suficientment bo com per obtenir el següent bescuit de poma.



A més, aquest que avui presentem és d'aquells versàtils que tant es pot menjar per esmorzar, com per a postres del dinar o fins i tot per berenar. S'adapta prou bé a tots aquests moments. Veureu que queda esponjós, suau, gens empalagós i prou delicat en boca.

Comencem pels ingredients. Només ens cal:

- 3 ous (M)
- 125g de sucre
- 1 raig de llet (3 cullerades, aprox.)
- 125g de mantega fosa
- 100g de farina
- Mig sobre d'impulsor
- 3 o 4 pomes, pelades i tallades a rodelles primes.
- Caramel líquid

Elaboració:

Bufar i fer ampolles: 

El primer que cal fer, és batre els ous amb el sucre i la llet. Després, ja podem afegir-hi la mantega fosa i, a continuació, la barreja de la farina i l'impulsor tamisats.

Aleshores, cal barrejar (manualment amb les barilles serà suficient) aquesta massa fins que ens quedi bastant espessa i amb tots els ingredients ben incorporats i integrats.

Preparem el motlle, que ha de poder anar al microones i ha de ser prou alt perquè hem de tenir en compte que el bescuit pujarà bastant. El pintem amb un xic de mantega i amb una mica de caramel líquid a la base, que també es pot fer fàcilment a casa, més bo que no pas el que podem trobar a qualsevol supermercat. 

Sobre el caramel, situem una primera filera de poma. Sobre aquesta, vessem una bona quantitat de la massa que ja tenim preparada. Hi posem a sobre una altra filera de poma, una altra de massa i, finalment, una altra de poma. De fet, la distribució massa - poma, cadascú que la faci com més li plagui.

Ja podem coure el bescuit: segons com sigui el motlle, i segons la potència del microones, haurem de preveure més o menys estona. En el meu cas, 10 minuts a màxima potència (crec que són uns 700w).

Passat aquest temps, punxem el bescuit per comprovar la cocció i el deixem reposar i refredar una mica abans de desmotllar.

I au, a anar menjant, que n'hi ha unes quantes racions. Per cert, tebi, és una bona opció per tastar-lo.

Suggeriment: el bescuit, acompanyat d'un petit coulant de xocolata i gelat de vainilla


Salut!

dissabte, 22 de març del 2014

Restaurant Àpat! (Barcelona, Barcelonès)

Arran d'haver llegit unes quantes opinions bastant favorables sobre aquest restaurant (per exemple, aquesta dels Baco y Boca), hem decidit que havia arribat l'hora de fer-hi una visita, situat al carrer Aribau 137 de Barcelona.


Avanço que les espectatives creades s'han confirmat, concretament pel que fa al menú diari setmanal, en què hi ha força plats per escollir tant de primer com de segon, i tres de postres. Pa, copa de vi, de cava o aigua, i IVA inclosos per 14 euros.



Anem al que més interessa: plats tastats.

Un cop vam haver demanat, la cambrera ens deixa caure sobre el plat un bon raig d'oli d'oliva verge (crec que arbequina). Sense la necessitat d'abaixar el cap, la fragància fresca del producte arriba als narius i ràpidament hi suquem pa (bon pa també, per cert) i sal gruixuda. Tast excel·lent que ens obre encara més la gana, per si no ho estava prou després d'haver llegit el menú.



Arriben els primers: la sopa de ceps i els pebrots del piquillo. Els dos plats, ben recomanables. Quantitat mesurada però al meu entendre òptima per equilibrar tot l'àpat. La sopa amb regust marcat del cep, no ben bé líquida sinó amb un petit toc espès. Cullerada a cullerada molt agradable d'empassar. Els piquillos també eren bons, però tal vegada al farcit li faltava una mica més de personalitat ja que el gust del pebrot predominava per sobre de la resta d'ingredients.





Segons plats: les mandonguilles amb carxofes i el tartar de bou. Si bé en apariència les racions puguin semblar minses, reitero que un cop fet el darrer mos del menú, ens en vam quedar ben satisfets. El meu plat era el tartar: ben gustós, amb tots els elements ben integrats. Una delícia que sabia greu que s'acabés. Ara bé, també cal dir que la guarnició era molt fluixa, no ja perquè fossin unes simples patates palla sinó perquè no estaven cruixents sinó més remullides. Les mandonguilles també van agradar, es desfeien a la boca, igual que les carxofes, que semblaven estar confitades. I els pésols, d''un verd intens, magnífics.




I, per rematar, unes postres que ens deixen el paladar endolcit per sortir del restaurant amb ganes de tornar: les maduixes amb l'escuma de crema catalana i les trufes amb sopa de xocolata blanca. Cal tastar-ho, especialment aquest darrer platet.




Per beure, no vaig poder identificar quin vi negre ens van servir però la veritat és que no estava gens malament.

Tot plegat, per 14 euros, crec que fa del menú diari de l'Àpat una proposta a tenir en compte, per bé que cal dir que alguns plats tant de primer com de segon tenen suplement d'aproximadament 3 euros de mitjana, si no recordo malament.

El servei no destaca per ser especialment atent o agradable. El menjador, de tons blancs, negres i grisos, és elegant tot i que no faria res que les taules estiguessin un xic més separades.

Bé, hi tornarem. Tinc ganes de tastar la terrina de xai amb torta del casar, i anar descobrint els diferents platets que proposen setmanalment (mantenen el mateix menú de dilluns a divendres). A la carta, hi ha l'opció de tastar diferents plats en el mateix àpat gràcies a les mitges racions.

Si hi aneu, ja direu el què!

Salut!

(Data de l'àpat: divendres, 21 de març de 2014)


diumenge, 16 de març del 2014

Bunyols de vent

De nou presentem una recepta de postres i, igual que l'anterior de crema catalana, de temporada: els bunyols. En aquesta ocasió, ens hem decidit de preparar els més senzills però no per això menys apetitosos: els bunyols de vent.

Ingredients:

- 125ml d'aigua
- 50g de mantega
- 65g de farina
- 2 ous (mida L)
- ratlladura de mitja llimona
- pessic de sal
- per al toc final: sucre i anís

L'elaboració no pot ser més senzilla i ràpida. Per començar, posem un cassó al foc amb l'aigua, la mantega, la ratlladura i el pessic de sal fins que la mantega es desfaci i tot just arrenqui el bull. Aleshores, és el moment d'incorporar tot d'una la farina i removem amb una cullera de pal fins que es formi una massa humida. Aquest pas es pot realitzar encara sobre el foc baixet o ja fora del foc. Quan ho tinguem, atemperem.

A continuació, batem el primer ou i l'afegim a la massa. Remenem bé fins que la massa l'assumeixi i aleshores procedim de la mateixa manera amb el segon ou. El resultat ha de ser una massa que quedi al punt de bec d'ànec (quan en agafar-la amb la cullera amb què remenem, sigui prou espessa com perquè no caigui però ens quedi a la punta una forma de bec prim).

Bec d'ànec (la fotografia no correspon a la recepta dels bunyols)

Aleshores, en un altre cassó prou alt, afegirem bastant oli per fregir, que sigui suau, i quan estigui ben calent anem incorporant la massa ajudant-nos amb una cullera de postres. Simplement hem de deixar caure la massa des de la cullera i el bunyol es formarà i anirà girant tot sol per l'oli. Quan tingui el color desitjat, retirem sobre paper absorbent, cobrim amb una mica de sucre i reguem amb anís.



El resultat: uns bunyols lleugers, saborosos, addictius i amb un buit per dins que conviden a farcir-los bé de nata, de crema o de trufa. Però això ja serà producte d'un nou post. 


Maridatge: en el meu cas, la darrera vegada que els he menjat, ha estat en companyia d'un xarrupet de patxaran Usua.





Salut!

diumenge, 9 de març del 2014

Crema de Sant Josep (Crema Catalana)

Com que s'acosta Sant Josep, i com qui hi ha qui m'ho ha demanat expressament (oi, Jordi P.?), a continuació detallo la recepta per elaborar una crema catalana que a casa ha agradat molt tant en textura com en gust i fins i tot en color.

Pel que fa al seu nom, pel que tinc entès, és època especialment propícia per a la producció tant de llet com d'ous i, per tant, té tot el sentit del món que a la crema catalana se la conegui, potser en origen, com a crema de Sant Josep, dia en què anys enrere era festiu.

Bé, anem al que interessa, a la recepta. Jordi P., te la dedico especialment a tu, pren-ne bona nota!):


Ingredients per a unes 4 racions:

- 0'5 litres de llet sencera
- 100 grams de rovell d'ou (equival al voltant d'uns 6 rovells, depèn la mida de l'ou, és clar)
- 75 grams de sucre
- 20 grams de midó de blat
- Pell de mitja llimona
- Mig canó de canyella

Elaboració

El primer que s'ha de fer és infusionar la llet amb el groc de la llimona i la canyella. Portar-ho al punt d'ebullició, apagar el foc, tapar i deixar reposar durant 15 minuts.

A banda, cal barrejar bé el midó amb el sucre i, a continuació, incorporar-hi els rovells i batre-ho enèrgicament amb les varilles fins que no hi hagi grumolls.

Quan ho tinguem fet, incorporar part de la llet infusionada sobre el recipient on haguem batut els rovells, remoure-ho breument, i vessar el conjunt sobre el cassó de la llet, que el tornarem a posar a foc mig tot remenant constantment amb les varilles fins que adquireixi en pocs minuts la textura desitjada, que ha de ser cremosa. Cal pensar també que, en refredar, espesseirà més. Compte, en aquest punt, que no s'enganxi la crema al fons del cassó.

Ara cal refredar immediatament la crema posant-la en algun altre recipient que caldrà tapar a pell (arran de superfície). 

Abans d'emplatar en cassoletes petites de fang tradicionals, convé remoure enèrgicament la crema per trencar el tel que es pugui haver creat i per donar-li més brillantor a la nostra crema.

Ho conservarem en nevera fins que arribi el moment de consumir-la. Si pot ser amb uns carquinyolis casolans, millor (properament, la recepta). Per cert, recomano, justament abans de portar a taula la crema, de deixar caure una pel·lícula de sucre per sobre i procedir a cremar-lo fins que quedi trencadís a l'hora de clavar-hi la cullera. És fantàstic!



Espero que agradi. Jordi P, aviam si t'animes a prepar-la i, per què no, jo m'ofereixo també a tastal-la... Ja em diràs el què.

Salut!

dissabte, 8 de març del 2014

Celler Cal Menescal (Bot, Terra Alta)

Un passeig per Bot durant la darrera escapada a la Terra Alta ens va dirigir, per atzar, fins a la porta d'un celler que desconeixíem però que, a partir d'ara, es convertirá en una bona referència a tenir en compte de cara a futures visites cap a allà baix: el Celler Cal Menescal.


Ens va atendre molt amablement un noi, que es va oferir a fer-nos una visita comentada per tota la casa i va acabar sent una de les millors activitats del cap de semana. Es tracta d'un celler de creació recent per bé que està ubicat en una casa amb segles d'història. De fet, la visita no només es centra en l'explicació de l'elaboració dels seus vins sinó també en detalls en relació amb la família i dels estris que hi tenen exposats relacionats amb la producció tant d'oli i vi com de la vida quotidiana des del segle XVIII. És ben bé un celler i alhora una casa museu.


Anteriorment, per tant, produien oli. Ara, en canvi, Cal Menescal s'ha especialitzat en l'elaboració de vins, i quins vins!, des de negres i blancs fins a vermuts, dolços i, fins i tot, un balsàmic de vinagre sorprenentment bo, amb múltiples possibilitats culinàries i de maridatge.







Tot plegat ho vam poder tastar al final del recorregut de la visita. Tots els vins ens van semblar interessants i de bona factura, tant els de la línia Mas del Menescal com sobretot l'Avus. Però per sobre de la resta, ens va seduir especialment l'Avus blanc (100% garnatxa blanca amb 4 mesos de criança en bota) que malauradament encara havien d'embotellar i per tant no en vam poder comprar. Heus ací, ja tenim l'excusa perfecta per tornar a baixar cap a la Terra Alta i, concretament, cap a Bot, on també volíem aprofitar per carregar  al cotxe alguna ampolla del Clot d'Encís blanc de negres (Agrícola de Sant Josep), que encara tampoc el tenien a la venda i que a casa agrada especialment. Ens en vam quedar amb les ganes.





De debò, m'atreviria a dir que, si mai passeu per Bot, el Celler Cal Menescal bé es mereix una visita obligada tant per l'interès històric de la mateixa casa com sobretot per conèixer els productes que elaboren.










Pareu atenció especial a l'Avus dolç (100% garnatxa sobremadurada) i al balsàmic de vinagre anomenat Mercè de Menescal, que us sorprendrà d'allò més, i deixeu-vos guiar per la gent que hi treballa. Hi passareu una bona estona profitosa que culminareu amb el tastet de 5 vins diferents.

















(Data de la visita: dissabte, 1 de març de 2014)
(Preu: 3 euros per cap)

dimarts, 4 de març del 2014

Restaurant Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta)

La visita al Celler cooperatiu de Gandesa, on ens havíem aturat a comprar uns vins a granel (el blanc jove i el negre amb fusta) i unes taronges de les Terres de l'Ebre que estan excel·lents, ens va obrir la gana i no teníem planificat ben bé on entaular-nos. 

Com que a la capital de la Terra Alta no vam saber trobar cap lloc que ens acabés fent la peça, vam agafar el cotxe i, de seguida, vam topar amb un restaurant a peu de carretera (N420, km. 795,5): Coll del Moro. Mirem carta, escoltem menú i som-hi, cap dins.




El menú de cap de setmana, per poc més de 9 euros tot inclòs, incloïa unes llenties estofades lleugeres, saboroses, tot i que tal vegada passades de cocció ja que es desfeien massa fàcilment en boca. 

També vam demanar un lluç arrebossat que va superar expectatives: tot i la senzillesa del plat, que no tenia misteri, el peix era fresc i ens hi van posar dos bons talls. 




A més, vam demanar de carta un altre plat que va resultar ser el més bo de tots: perdiu escabetxada. La perdiu, sencera, estava tendra i al punt de gust, és a dir, amb un escabetx que no estava ni massa pujat de to ni pecava d'insubstanciós. Un plat boníssim, per llepar tots i cadascun dels ossos i ossets de l'animal.




Per acabar, ens vam repartir un cóc casolà de poma que sense ser res de l'altre món, va acompanyar prou bé el cafè.



Un restaurant ben correcte per dinar de cap de setmana per quatre duros, sobretot en relació amb el que acaba desfilant per la taula.

Salut!

(Data de l'àpat: dissabte, 1 de març de 2014)