Crema de Sant Josep (Crema Catalana)

Com que s'acosta Sant Josep, i com qui hi ha qui m'ho ha demanat expressament (oi, Jordi P.?), a continuació detallo la recepta per elaborar una crema catalana que a casa ha agradat molt tant en textura com en gust i fins i tot en color.

Pel que fa al seu nom, pel que tinc entès, és època especialment propícia per a la producció tant de llet com d'ous i, per tant, té tot el sentit del món que a la crema catalana se la conegui, potser en origen, com a crema de Sant Josep, dia en què anys enrere era festiu.

Bé, anem al que interessa, a la recepta. Jordi P., te la dedico especialment a tu, pren-ne bona nota!):

Ingredients per a unes 4 racions:

- 0'5 litres de llet sencera

- 100 grams de rovell d'ou (equival al voltant d'uns 6 rovells, depèn la mida de l'ou, és clar)

- 75 grams de sucre

- 20 grams de midó de blat

- Pell de mitja llimona

- Mig canó de canyella

Elaboració

El primer que s'ha de fer és infusionar la llet amb el groc de la llimona i la canyella. Portar-ho al punt d'ebullició, apagar el foc, tapar i deixar reposar durant 15 minuts.

A banda, cal barrejar bé el midó amb el sucre i, a continuació, incorporar-hi els rovells i batre-ho enèrgicament amb les varilles fins que no hi hagi grumolls.

Quan ho tinguem fet, incorporar part de la llet infusionada sobre el recipient on haguem batut els rovells, remoure-ho breument, i vessar el conjunt sobre el cassó de la llet, que el tornarem a posar a foc mig tot remenant constantment amb les varilles fins que adquireixi en pocs minuts la textura desitjada, que ha de ser cremosa. Cal pensar també que, en refredar, espesseirà més. Compte, en aquest punt, que no s'enganxi la crema al fons del cassó.

Ara cal refredar immediatament la crema posant-la en algun altre recipient que caldrà tapar a pell (arran de superfície). 

Abans d'emplatar en cassoletes petites de fang tradicionals, convé remoure enèrgicament la crema per trencar el tel que es pugui haver creat i per donar-li més brillantor a la nostra crema.

Ho conservarem en nevera fins que arribi el moment de consumir-la. Si pot ser amb uns carquinyolis casolans, millor (properament, la recepta). Per cert, recomano, justament abans de portar a taula la crema, de deixar caure una pel·lícula de sucre per sobre i procedir a cremar-lo fins que quedi trencadís a l'hora de clavar-hi la cullera. És fantàstic!

Espero que agradi. Jordi P, aviam si t'animes a prepar-la i, per què no, jo m'ofereixo també a tastal-la... Ja em diràs el què.

Salut!