La visita al Celler cooperatiu de Gandesa, on ens havíem aturat a comprar uns vins a granel (el blanc jove i el negre amb fusta) i unes taronges de les Terres de l'Ebre que estan excel·lents, ens va obrir la gana i no teníem planificat ben bé on entaular-nos.
Com que a la capital de la Terra Alta no vam saber trobar cap lloc que ens acabés fent la peça, vam agafar el cotxe i, de seguida, vam topar amb un restaurant a peu de carretera (N420, km. 795,5): Coll del Moro. Mirem carta, escoltem menú i som-hi, cap dins.
El menú de cap de setmana, per poc més de 9 euros tot inclòs, incloïa unes llenties estofades lleugeres, saboroses, tot i que tal vegada passades de cocció ja que es desfeien massa fàcilment en boca.
També vam demanar un lluç arrebossat que va superar expectatives: tot i la senzillesa del plat, que no tenia misteri, el peix era fresc i ens hi van posar dos bons talls.
A més, vam demanar de carta un altre plat que va resultar ser el més bo de tots: perdiu escabetxada. La perdiu, sencera, estava tendra i al punt de gust, és a dir, amb un escabetx que no estava ni massa pujat de to ni pecava d'insubstanciós. Un plat boníssim, per llepar tots i cadascun dels ossos i ossets de l'animal.
Per acabar, ens vam repartir un cóc casolà de poma que sense ser res de l'altre món, va acompanyar prou bé el cafè.
Un restaurant ben correcte per dinar de cap de setmana per quatre duros, sobretot en relació amb el que acaba desfilant per la taula.
Salut!
(Data de l'àpat: dissabte, 1 de març de 2014)
Quina bona pinta té tot!!. Cuina de tota la vida...
ResponEliminaI tant, 100% tradicional, sense cap mena d'artificis. Sobrietat tant en la recepta com en l'emplatat.
ResponElimina