dimecres, 30 de setembre del 2015

Massa de pizza (flonja i cruixent alhora)

Presento una altra versió de massa de pizza, tal vegada, de moment, la que més bons resultats ens ha donat:

Ingredients (per a unes 3 racions generoses):

- 100ml aigua
- 150g farina de força
- Un quart de culleradeta de sal
- 10g de llevat fresc
- 7g d'oli d'oliva verge

Elaboració:

En un bol, desfem el llevat amb la farina. Hi afegim en un costat la sal. Al mig, en un "volcà", l'oli i l'aigua, de mica en mica, sota demanda.

Quan ja es formi una bola que es separi de les parets del bol, comencem a treballar la massa sobre el marbre de la cuina, que anirem enfarinant una mica perquè no se'ns enganxi. Amassem durant aproximadament 15 minuts, i també retorcem la massa en forma de trena amb l'objectiu de refinar-la.

La tornem a posar dins del bol, tapem en drap, i la deixem llevar dins del forn apagat fins que dobli el volum. Trigarà uns 45 minuts.

Quan la tinguem així, la tornem a posar sobre el marbre una mica enfarinat, pressionem amb els punys suaument per desgasificar i procedim a estirar fins que quedi força prima. L'estirem sobre un paper de forn perquè sigui més fàcil de manipular.

Jo preescalfo el forn amb ventilador, escalfor només per la part de baix, a 220º. Farcim la pizza del que més ens agradi i enfornem fins aconseguir la cocció desitjada. Ens quedarà una pizza a mig camí entre tipus pa i tipus fina cruixent.

Francament excel·lent. Salut!






dijous, 17 de setembre del 2015

Restaurant Casa Xica (Poble Sec, Barcelona)

Celebràvem en parella el meu aniversari tot sopant a Casa Xica, un restaurant del qual no n'havia sentit a parlar fins que no vaig escoltar una entrevista que el va fer el Meteomauri de Catalunya Ràdio. A partir d'aquí, m'hi vaig sentir atret pel que vaig poder escoltar i em vaig adonar que realment el boca-orella anava corrent i s'anava estenent per les xarxes socials: tot bons comentaris, fotografies més que suggerents dels plats, etc. Tenia ganes de tastar-lo, i una bona ocasió podia ser la del meu aniversari.



Avanço que va ser tot un encert. La Casa és xica en dimensions i escassa en il·luminació, potser un pèl massa fosca i, al principi, un gra massa sorollosa per la música ambient. En canvi, l'atmosfera era tranquila, acollidora, i a mesura que avançava la nit, ho anava essent més, cada cop ens hi vam sentir més còmodes i ens van fer sentir més còmodes.



Les taules també són ben xiques: hi cap un plat per barba i un tercer que és el que ve de la cuina, així, un a un. I és que tot són mitges racions pensades per compartir, fet que a nosaltres ens encaixa molt, sobretot per a sopars, perquè ens permet tastar d'aquí i d'allà.

No era fàcil escollir entre una oferta ben suggerent i diferenciada, amb bona representació de diferents tipus de plats: pasta, carn, peix... uns amb més influències orientals, d'altres amb no tantes, però sempre amb tocs de personalitat a la cuina.



Ens van recomanar escollir entre tres i quatre plats per anar bé. Nosaltres en vam demanar tres i en vam sortir ben satisfets i panxacontents. Van ser els següents:

- Pop rostit amb albergínies xineses. Platàs! El pop era molt tendre i saborós i combinava molt bé amb unes delicades albergínies dins d'un guisadet molt ben trabat i melòs.



- Arròs fregit amb pedrers confitats d'ànec. Per a mi, no tan especial com l'anterior, però igualment ben resolt i, tal com m'agraden les menges, gustoses i amb caràcter.



- Per acabar d'arrodonir el sopar, les tallarines de calamar amb panxeta ibèrica. Els mar i muntanya m'acostumen a robar el cor i aquest plat no fou cap excepció: boníssim!



La beguda es mereix un capítol a part. L'oferta de vins es redueix a vins naturals, la majoria del país, per bé que també n'hi ha alguna referència forània. No tenen carta sinó que el cambrer porta les ampolles a taula, totes elles amb un collaret amb el preu escrit, i tot seguit explica els detalls de cadascun dels vins. No en coneixíem cap però ens vam acabar decidint pel Vinel·lo 2014, de Partida Creus, a base de garnatxa blanca, macabeu, moscatell, xarel·lo, vinyater, pansé i parellada. Un vi bastant sorprenent, amb un inici força intens, amb un punt turbi, amb presència en nas i boca de poma, de sidra, però que al llarg del sopar va tornant-se més dòcil i amable... No en vam deixar ni gota, ens va acabar agradant prou. 





Per tant, molt bon sopar, amb bon beure, amb tranquilitat, parsimònia, bons aliments i també, cal dir-ho, molt bon servei de la mà del jove cambrer que ens va atendre fantàsticament en tot moment, i no va tenir cap recança a l'hora d'explicar-nos tot el que li podíem demanar en relació amb el menjar i el beure.

Vam sortir per uns raonables 22 euros per cap. Convé no perdre de vista que 16'50 euros dels 44'50 finals corresponen a l'ampolla de vi. 



Repetirem per tastar plats que no vam demanar, i plats nous que segurament trobarem la propera vegada perquè cada tres setmanes van renovant la carta.

Salut!

(Data de l'àpat: 15 d'abril de 2015)

dijous, 10 de setembre del 2015

Strudel de poma i pastanaga

Pura addicció. Així qualificaria jo aquestes postres que combinen el cruixent del braç o strudel gràcies a la pasta filo, i el farcit dolcenc, contundent però amb un punt untuós de l'interior.

Ingredients:

- 3 làmines de pasta filo
- 6 pomes golden
- 4 pastanagues
- 50g panses de Corint a remull en rom durant almenys 30 minuts.
- Mitja cullerada de canyella mòlta
- Un bon grapat de nous mal trencades
- 6 galetes tipus Maria
- 3 cullerades de sucre
- 125g de mantega (per a l'elaboració)
- 2 rovell d'ou
- 1 cullerada de suc de llimona
- 150g de mantega (desfeta, per pintar la pasta filo)

Elaboració:

Pelem i treiem el cor a les pomes, que podem tallar en setzens perquè no quedin porcions gaire grans però el suficient perquè no se'ns desfacin i les trobem en boca. Afegim llimona perquè no s'oxodin.

Posem cassola a foc mig, hi posem la mantega i deixem que es desfaci. Aleshores hi afegim els trossos de poma i els daurem durant 10 minuts evitant que se'ns cremin.



Mentrestant, anem pelant les pastanagues i les tallem a làmines ben fines (podem utilitzar mandolina) i les anem incorporant a la cassola quan les pomes portin els seus 10 minuts.




Apoximadament 10 minuts més tard, quan ja tinguem les pomes daurades, hi afegim la barreja del sucre i la canyella. Treiem les panses del remull i les posem també, eixutes, a la cassola juntament amb les nous. Removem a poc a poc amb la cullera durant 5 minuts i finalment hi vessem el rom, que podem flambejar. Reservem la preparació. Haurem format una barreja caramel·litzada i molt aromàtica.

Trenquem les galetes Maria amb la ma, les posem a una paella al foc amb una mica de manega fins que quedin cruixents. Retirem del foc i les posem a la cassola amb la resta d'ingredients amb l'objectiu d'absorvir l'excés d'humitat que hi pugui haver. És necessari que el farcit de la pasta filo hi vagi més aviat sec (però alhora untuós) perquè la pasta filo no s'humitegi en excés i ens pugui quedar cruixent un cop enfornada.

Mentrestant, sobre un drap estirem la primera làmina de pasta filo, que haurem de pinzellar amb mantega, sobre la qual estirarem la segona làmina, que també pinzellarem, i el mateix amb la tercera i darrera capa, que també haurem de pinzellar. Ara ja podem posar-hi el farcit sobre la massa estirada i l'enrotllem amb l'ajuda del drap. Primer dobleguem els extrems petits cap a dins i a continuació comencem a doblegar a mode de braç de gitano pel costat llarg. La part final ha de quedar a sota, per evitar que se'ns obri. Per segellar-la, podem fer servir mantega fosa pinzellada o rovell d'ou.





Pintem el nostre braç amb rovell d'ou i enfornem, amb el forn preescalfat, a 180-190º per espai de 12 a 15 minuts.

Obindrem, com dèiem, el nostre strudel cruixent i amb un farcit molt gustós i deliciós. Tallem porcions de biaix i a gaudir-lo, acompanyat d'algun vi dolç que tinguem per casa.




(Font: Patxi Aranguren. 16 d'abril de 2015)

diumenge, 6 de setembre del 2015

Restaurant Nou Moderno (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona)

En sortir del Celler Xavier Clua (aquí, el post corresponent), la gana ja se'ns havia desfermat. Cap problema perquè ja teníem taula reservada en un restaurant que teníem ben a la vora, també a peu de la mateixa carretera que uneix Vilalba i Gandesa.



L'havíem seleccionat perquè l'any passat, quan vam conèixer per primer cop el poble, ja ens va cridar l'atenció aquest restaurant, que també ofereix el servei d'hotel. Vam entrar fins a la recepció i vam tenir clar que allà, tard o d'hora, hi hauríem d'acabar-hi anant: ens va agradar la decoració de la barana amb ampolles de vi català de proximitat, així com les diferents propostes gastronòmiques.



Doncs un any més tard, allà hi vam tornar i aquest cop per entaular-nos-hi i per gaudir d'allò més. Justament, el Nou Moderno ha guanyat recentment el premi al millor restaurant enoturístic de Catalunya (en la modalitat d'allotjament, l'ha guanyat l'Hostal Sport de Falset, que també vam visitar l'any passat: aquí, el post).



El Restaurant té una sala ben gran, taules molt ben parades i de considerable dimensió, allunyades les unes de les altres. Sostres alts i detalls i colors que creen una atmosfera molt confortable.



Ofereix una cuina de producte, tradicional, però revisada i posada al dia. En aquest sentit, per exemple, no falta ni la truita en suc ni la clotxa que, d'altra banda, no vam tastar. Aquest i d'altres plats de la carta esperem anar-los coneixent amb el temps en futures visites que ja avanço que no en faltaran.



Evidentment, un altre punt fort, fortíssim de l'oferta del Nou Moderno, és també el vi, en què sobretot es promociona el vi de proximitat. De fet, la carta està estructurada segons la procedència dels vins, a escala local: vins del terme de Vilalba dels Arcs, vins del terme de Batea, etc. i a uns preus molt i molt mesurats.



Així com el vi, també es dóna a conèixer l'oli que, de fet, es produeix en el mateix poble, a pocs metres del Restaurant. En vam tastar un d'arbequina i un altre d'empeltre... sensacionals ambdós!

Anem més al gra. El cap de setmana, a banda de la carta, ofereixen un menú diari d'uns 10 euros, un menú de tastets a 20 euros, i un altre menú especial de 40 euros, amb opció de maridatge per 5 euros més.





Vam triar el dels 20 euros, que ens va permetre gaudir dels següents platets (cordem-nos el pitet):

- Snacks salats com a entreteniment.



- Tast d'oli d'oliva verge extra de la varietat arbequina, que venia acompanyat amb dues culleradetes amb dos tipus de sal: sal de garnatxa negra i sal d'herbes de proximitat. Per no deixar de sucar-hi pa, aquell oli amb cos i potent, d'aquell que el notes quan passa per la gola, amb notes herbàcies, estava boníssim.





- Crema d'ametlla marcona amb oli d'empeltre i cruixent de papada. Era tèbia i finíssima de textura i de gust. Unes cullerades molt agradables qua anaven trobant el seu contrapunt amb la gustosa papada de porc.




- Carpaccio de peix espasa amb tomàquet concassé, pinyons i cafè de Jamaica. Estava de conya la textura del carpaccio, així com el gust i el toc del cafè.




- Bacallà a baixa temperatura amb allioli de mel i magrana confitada. Perfecte cocció i punt de sal del bacallà. Exquisit.




- Galta de vedella estofada amb vi de garnatxa. Desossada i acabada al forn amb taronja d'Alcanar i xips de moniato, pastanaga i remolatxa. Tendre, gustosa, sensacional i ben acompanyada sobretot per la frescor de la taronja.




- Per postres, tot i que no hi havia ja gaire gana, un brownie amb avellanes de La Fatarella, que va ser una delícia per culminar aquell àpat.




Tot plegat, ho vam voler acompanyar d'un vi blanc que, tot i no figurar a la carta, ens ho va recomanar el nostre cambrer, en Josep Maria Vallespir, a qui li vam demanar que ens en recomanés algun. I va ser aquest vi de garnatxa grisa La Moderna, embotellat pel Celler Clua per al restaurant, amb un raïm provinent d'unes vinyes que té el mateix Josep Maria. Gran recomanació d'un vi jove amb força personalitat, una bona acidesa i aires fins i tot m'atreviria a dir que atlàntics. Una molt bona troballa.



A més, ens va donar a tastar, amb el plat de carn, una copa de La Moderna negre, un monovarietal de Morenillo, un raïm autòcon de la Terra Alta. Doncs bé, si l'anterior blanc ens va entusiasmar, aquest negre va ser de llagrimeta: vi que manifesta la joventutat en les seves notes afruitades però que també deixa anar tocs especiats. Ens va semblar excepcional. Tant, que ens en vam endur una ampolla cap a casa.





Finalment, per acompanyar el cafè, una petita degustació de bona fruita seca de la comarca, en què en vam destacar la qualitat de l'ametlla.



Culminàvem així un àpat que recordarem tant pel bon menjar com pel bon beure i, també cal dir-ho, el molt bon servei dispensat per en Josep Maria, a qui de ben segur tornarem a veure en algun moment perquè ens ha quedat pendent el tast de força plats. 

Salut, gràcies i fins la propera!

(Data de l'àpat: dissabte, 30 d'agost de 2015)

dimecres, 2 de setembre del 2015

Celler Xavier Clua (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona)

Anar a la Terra Alta és apostar cavall guanyador. Sempre que hi anem, triomfem. Vull dir que ens ho passem de conya i espremem tant com podem els atractius que aquesta comarca del sud del país ens ofereix: patrimoni cultural, natural, la seva gent, la via verda, la poca massificació turística i per tant la tranquilitat... i és clar, per sobre de tot, la gastronomia i el món del vi, sempre presents en cada escapada que hi fem.

Hem volgut rematar l'agost amb una nova incursió cap a la Terra Alta visitant el Celler Xavier Clua, situat als afores del petit poble de Vilalba dels Arcs (a peu de la la carretera que comunica aquest nucli amb Gandesa), un terme que concentra força cellers si tenim en compte com n'és de petit, i bona restauració, com ara el Moderno i el Nou Moderno, que és on vam fer parada i fonda, tal com explicarem en un proper post.


La visita va ser extraordinàriament guiada de la mà de la Rosa Domènech, qui ens va rebre puntualment a peu de celler i no ens va deixar anar fins al tast final d'un dels seus vins. Va ser ben interessant perquè al celler, com de fet a tot el poble i per extensió la comarca, es percebia clarament la bellugadissa pròpia del temps de la verema: tractors amunt i avall carregant i transportant aquest bé de Déu que és el raïm, amb grans d'un punt ja òptim de maduració.


Vam tenir ocasió de magrejar i olorar la brisa resultant de la primera premsada, d'on surt el most flor a partir del qual es durà a terme el procés de vinificació. Vam veure com en un primer punt es desfangava aquest most i com en un cup ja s'estava fermentant: l'oloreta tan característica de la fermentació i el carbònic així ho testimoniava.


Ens vam anar endinsant en el celler, on vam poder entrar també en el petit laboratori en què s'analitzava el grau de les diferents mostres de raïm. Per primer cop, vaig poder observar de primera mà el funcionament d'un refractòmetre, que indicava uns 11 o 12º si no recordo malament.

Vam veure la sala de vinificació en dipòsits inox a temperatura controlada, així com un gran cup de fusta on enguany començaran a elaborar un nou vi. També vam veure la sala d'embotellament, on ja es deixen enllestides les ampolles el 80% de les quals seran obertes i gaudides més enllà de les terres catalanes, déu n'hi dó!





Un altre punt d'interès va ser quan vam abandonar les instal·lacions del nou celler i vam anar cap a l'antic, on hi ha un espai dedicat a botiga i un altre reservat a les botes per als vins que hi hagin de fer la criança. És el cas, per exemple, del vi negre Mil·lennium, premi Gran Vinari d'Or al millor vi negre de criança català.



És un espai fantàstic, amb segles d'història, on tenen autèntiques peces de museu. A la part de baix, hi ha les botes, a la planta baixa un espai dedicat a botiga i, en un petit altell, un espai molt acollidor on fer una petita degustació.









En concret, vam tastar el Mas d'en Pol negre 2014, vi que demostra joventut en tots els sentits: color violaci, aroma ben afruitada, acidesa ben marcada... ens va semblar d'allò més bo i encara amb recorregut en ampolla per acabar d'arrodonir-se.






En fi, va ser una visita molt recomanable i fantàstica al poble de Vilalba en general i al Celler Clua en particular, en bona part gràcies al temps i l'atenció que ens va dedicar la Rosa, a qui se li endevina fàcilment com viu amb passió la seva feina en la doble condició de membre familiar del mateix celler i d'enòloga de professió.

N'haurem tastat el negre i en breu tastarem el blanc que vam dur cap a casa. Tard o d'hora hi tornarem per seguir coneixent la gamma de vins que ofereix el Celler Xavier Clua!

Gràcies, Rosa Domènech, per l'acollida, les explicacions, el recorregut i pel tast i endavant amb la bona feina que esteu duent a terme. Bona verema!

En sortir, passeig pel poble, verema per aquí i per allà, i anar acabant de fer gana per entaular-nos al Restaurant Nou Moderno, on havíem de seguir gaudint de molt bon vi ara ja, això sí, acompanyant un dinar de traca i mocador (properament, en farem el post corresponent).




Salut (i vi)!

(Data de la visita: dissabte, 29 d'agost de 2015)