En sortir del Celler Xavier Clua (aquí, el post corresponent), la gana ja se'ns havia desfermat. Cap problema perquè ja teníem taula reservada en un restaurant que teníem ben a la vora, també a peu de la mateixa carretera que uneix Vilalba i Gandesa.
L'havíem seleccionat perquè l'any passat, quan vam conèixer per primer cop el poble, ja ens va cridar l'atenció aquest restaurant, que també ofereix el servei d'hotel. Vam entrar fins a la recepció i vam tenir clar que allà, tard o d'hora, hi hauríem d'acabar-hi anant: ens va agradar la decoració de la barana amb ampolles de vi català de proximitat, així com les diferents propostes gastronòmiques.
Doncs un any més tard, allà hi vam tornar i aquest cop per entaular-nos-hi i per gaudir d'allò més. Justament, el Nou Moderno ha guanyat recentment el premi al millor restaurant enoturístic de Catalunya (en la modalitat d'allotjament, l'ha guanyat l'Hostal Sport de Falset, que també vam visitar l'any passat: aquí, el post).
El Restaurant té una sala ben gran, taules molt ben parades i de considerable dimensió, allunyades les unes de les altres. Sostres alts i detalls i colors que creen una atmosfera molt confortable.
Ofereix una cuina de producte, tradicional, però revisada i posada al dia. En aquest sentit, per exemple, no falta ni la truita en suc ni la clotxa que, d'altra banda, no vam tastar. Aquest i d'altres plats de la carta esperem anar-los coneixent amb el temps en futures visites que ja avanço que no en faltaran.
Evidentment, un altre punt fort, fortíssim de l'oferta del Nou Moderno, és també el vi, en què sobretot es promociona el vi de proximitat. De fet, la carta està estructurada segons la procedència dels vins, a escala local: vins del terme de Vilalba dels Arcs, vins del terme de Batea, etc. i a uns preus molt i molt mesurats.
Així com el vi, també es dóna a conèixer l'oli que, de fet, es produeix en el mateix poble, a pocs metres del Restaurant. En vam tastar un d'arbequina i un altre d'empeltre... sensacionals ambdós!
Anem més al gra. El cap de setmana, a banda de la carta, ofereixen un menú diari d'uns 10 euros, un menú de tastets a 20 euros, i un altre menú especial de 40 euros, amb opció de maridatge per 5 euros més.
Vam triar el dels 20 euros, que ens va permetre gaudir dels següents platets (cordem-nos el pitet):
- Snacks salats com a entreteniment.
- Tast d'oli d'oliva verge extra de la varietat arbequina, que venia acompanyat amb dues culleradetes amb dos tipus de sal: sal de garnatxa negra i sal d'herbes de proximitat. Per no deixar de sucar-hi pa, aquell oli amb cos i potent, d'aquell que el notes quan passa per la gola, amb notes herbàcies, estava boníssim.
- Crema d'ametlla marcona amb oli d'empeltre i cruixent de papada. Era tèbia i finíssima de textura i de gust. Unes cullerades molt agradables qua anaven trobant el seu contrapunt amb la gustosa papada de porc.
- Carpaccio de peix espasa amb tomàquet concassé, pinyons i cafè de Jamaica. Estava de conya la textura del carpaccio, així com el gust i el toc del cafè.
- Bacallà a baixa temperatura amb allioli de mel i magrana confitada. Perfecte cocció i punt de sal del bacallà. Exquisit.
- Galta de vedella estofada amb vi de garnatxa. Desossada i acabada al forn amb taronja d'Alcanar i xips de moniato, pastanaga i remolatxa. Tendre, gustosa, sensacional i ben acompanyada sobretot per la frescor de la taronja.
- Per postres, tot i que no hi havia ja gaire gana, un brownie amb avellanes de La Fatarella, que va ser una delícia per culminar aquell àpat.
Tot plegat, ho vam voler acompanyar d'un vi blanc que, tot i no figurar a la carta, ens ho va recomanar el nostre cambrer, en Josep Maria Vallespir, a qui li vam demanar que ens en recomanés algun. I va ser aquest vi de garnatxa grisa La Moderna, embotellat pel Celler Clua per al restaurant, amb un raïm provinent d'unes vinyes que té el mateix Josep Maria. Gran recomanació d'un vi jove amb força personalitat, una bona acidesa i aires fins i tot m'atreviria a dir que atlàntics. Una molt bona troballa.
A més, ens va donar a tastar, amb el plat de carn, una copa de La Moderna negre, un monovarietal de Morenillo, un raïm autòcon de la Terra Alta. Doncs bé, si l'anterior blanc ens va entusiasmar, aquest negre va ser de llagrimeta: vi que manifesta la joventutat en les seves notes afruitades però que també deixa anar tocs especiats. Ens va semblar excepcional. Tant, que ens en vam endur una ampolla cap a casa.
Finalment, per acompanyar el cafè, una petita degustació de bona fruita seca de la comarca, en què en vam destacar la qualitat de l'ametlla.
Culminàvem així un àpat que recordarem tant pel bon menjar com pel bon beure i, també cal dir-ho, el molt bon servei dispensat per en Josep Maria, a qui de ben segur tornarem a veure en algun moment perquè ens ha quedat pendent el tast de força plats.
Salut, gràcies i fins la propera!
(Data de l'àpat: dissabte, 30 d'agost de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada