Restaurant Casa Xica (Poble Sec, Barcelona)

Celebràvem en parella el meu aniversari tot sopant a Casa Xica, un restaurant del qual no n'havia sentit a parlar fins que no vaig escoltar una entrevista que el va fer el Meteomauri de Catalunya Ràdio. A partir d'aquí, m'hi vaig sentir atret pel que vaig poder escoltar i em vaig adonar que realment el boca-orella anava corrent i s'anava estenent per les xarxes socials: tot bons comentaris, fotografies més que suggerents dels plats, etc. Tenia ganes de tastar-lo, i una bona ocasió podia ser la del meu aniversari.

Avanço que va ser tot un encert. La Casa és xica en dimensions i escassa en il·luminació, potser un pèl massa fosca i, al principi, un gra massa sorollosa per la música ambient. En canvi, l'atmosfera era tranquila, acollidora, i a mesura que avançava la nit, ho anava essent més, cada cop ens hi vam sentir més còmodes i ens van fer sentir més còmodes.

Les taules també són ben xiques: hi cap un plat per barba i un tercer que és el que ve de la cuina, així, un a un. I és que tot són mitges racions pensades per compartir, fet que a nosaltres ens encaixa molt, sobretot per a sopars, perquè ens permet tastar d'aquí i d'allà.

No era fàcil escollir entre una oferta ben suggerent i diferenciada, amb bona representació de diferents tipus de plats: pasta, carn, peix... uns amb més influències orientals, d'altres amb no tantes, però sempre amb tocs de personalitat a la cuina.

Ens van recomanar escollir entre tres i quatre plats per anar bé. Nosaltres en vam demanar tres i en vam sortir ben satisfets i panxacontents. Van ser els següents:

- Pop rostit amb albergínies xineses. Platàs! El pop era molt tendre i saborós i combinava molt bé amb unes delicades albergínies dins d'un guisadet molt ben trabat i melòs.

- Arròs fregit amb pedrers confitats d'ànec. Per a mi, no tan especial com l'anterior, però igualment ben resolt i, tal com m'agraden les menges, gustoses i amb caràcter.

- Per acabar d'arrodonir el sopar, les tallarines de calamar amb panxeta ibèrica. Els mar i muntanya m'acostumen a robar el cor i aquest plat no fou cap excepció: boníssim!

La beguda es mereix un capítol a part. L'oferta de vins es redueix a vins naturals, la majoria del país, per bé que també n'hi ha alguna referència forània. No tenen carta sinó que el cambrer porta les ampolles a taula, totes elles amb un collaret amb el preu escrit, i tot seguit explica els detalls de cadascun dels vins. No en coneixíem cap però ens vam acabar decidint pel Vinel·lo 2014, de Partida Creus, a base de garnatxa blanca, macabeu, moscatell, xarel·lo, vinyater, pansé i parellada. Un vi bastant sorprenent, amb un inici força intens, amb un punt turbi, amb presència en nas i boca de poma, de sidra, però que al llarg del sopar va tornant-se més dòcil i amable... No en vam deixar ni gota, ens va acabar agradant prou. 

Per tant, molt bon sopar, amb bon beure, amb tranquilitat, parsimònia, bons aliments i també, cal dir-ho, molt bon servei de la mà del jove cambrer que ens va atendre fantàsticament en tot moment, i no va tenir cap recança a l'hora d'explicar-nos tot el que li podíem demanar en relació amb el menjar i el beure.

Vam sortir per uns raonables 22 euros per cap. Convé no perdre de vista que 16'50 euros dels 44'50 finals corresponen a l'ampolla de vi. 

Repetirem per tastar plats que no vam demanar, i plats nous que segurament trobarem la propera vegada perquè cada tres setmanes van renovant la carta.

Salut!

(Data de l'àpat: 15 d'abril de 2015)