dissabte, 28 d’octubre del 2017

Amanida tèbia d'orella de porc amb llenties, tomàquet rosa de Barbastro i figues. Vi Notte Bianca 2016 (Celler Bernaví, D.O. Terra Alta)

Nova proposta de temporada, en aquest cas en format tebi sobretot perquè la carn, especialment l'orella de porc, agraeix una mica de temperatura per oferir el millor de la seva textura i gust. La resta d'ingredients, van en fred.

Tot i tractar-se d'una amanida, és prou consistent i té prou greix (formatge) i proteïna com per poder pensar en un vi, blanc, que tot i ser jove tingui certa presència: la Garnatxa Blanca del Notte Bianca del celler Bernaví va ser el nostre escollit, i la vam encertar de ple.


Amanida molt completa que compleix com a plat únic.

Ingredients:

- Orella de porc
- Llenties
- Tomàquet de Barbastro
- Figues
- Ceba
- Escarola
- Formatge de cabra
- Tàperes
- Pipes
- Oli d'oliva verge extra
- Sal
- Pebre

Elaboració:

No és res més que muntar el plat amb una mica de gràcia, almenys distribuint amb un cert sentit tots els ingredients, que quedin ben repartits.




Acompanyem amb un blanc de la Terra Alta que cada cop és més habitual a casa nostra: Notte Bianca 2016, un monovarietal jove de Garnatxa Blanca però amb cos (dos mesos amb les mares en inox). Sobretot fruitós, amb un cert recorregut i amplada en boca, amb acidesa marcada que el fa fresquíssim, i una mica de fonoll al darrera.


Un vi que combina força bé amb aquesta amanida fresca i alhora contundent de finals d'estiu i principis de tardor.

Salut!

dijous, 12 d’octubre del 2017

Caprese de tomàquet rosa de Barbastro amb mozzarela. Vi Monasterio de Palazuelos Sauvignon Blanc 2016

De nou, recepta encara estiuenca, aprofitant fins al darrer minut els excel·lents tomàquets de Barbastro, que estan a punt d'acomidar-se fins l'any vinent.


Més que recepta, és muntatge del plat: intercalem, en forma de timbal, rodanxes de tomàquet i rodanxes de mozzarella. Decorem amb alguna fulla de ruca. Al voltant, hi afegim el toc salat d'uns trossets d'arengada i una mica de romesco que tenia per allà, a mode de reaprofitament. Per sobre, amanim amb una mica de pesto verd.



Està molt bo, i més encara combinant-ho amb el vi Monasterio de Palauzelos, monovarietal Sauvignon Blanc 2016 de Bodegas de Alberto (D. O. Rueda), que ens vam endur de la visita que hi vam fer aquest estiu. M'ha agradat especialment perquè no és tan intens en nas com me l'esperava. De vegades, hi ha sauvignons blancs que em saturen amb fragàncies massa embafadores per al meu gust. Aquest, en canvi, és una mica més tímid, per bé que sí sobresurt principalment la fruita tropical. L'acidesa també està molt bé, omple de seguida la boca, i no triga tampoc gaire a desaparèixer.



Ens ha acompanyat de forma molt armònica la nostra amanida.

Salut!

divendres, 6 d’octubre del 2017

Tiradito de sorell sobre tomàquet rosa de Barbastro. Urkizahar txakolin ekologikoa

Una nova proposta de cuina freda i crua de temporada, aprofitant els darrers tomàquets rosa de Barbastro, i acompanyant-ho d'un excepcional vi blanc: el Txakoli Urkizahar, que ens vam endur de la visita que hi vam fer, a Beizama (aquí, el post de la visita).


El tiradito és una preparació molt ràpida i senzilla, que no requereix gaire explicacions. És original de la gastronomia peruana, similar a un carpaccio o un sashimi.

Ingredients:

- Sorell
- Tomàquet rosa de Barbastro
- Sal
- Pebre
- Bitxo
- Ají amarillo
- Llima
- Salsa de soja
- Mel
- Cilantre
- Ceba en ploma

Elaboració:

El sorell, un cop el tenim filetejat i sense la pell, el submergim en aigua molt freda perquè es desagni bé, durant uns minuts. Després, en retirem totes les espines i el tallem a làmines ben fines (com un sashimi. Reservem en fred.



Preparem la marinada: barregem i emulsionem en un bol la resta d'ingredients. Corregim quantitats segons les nostres preferències.

En l'últim moment, hi barregem el peix dins la marinada o, si ho preferiu, simplement salsegem una mica el plat.

Emplatem unes rodanxes de tomàquet en el centre del plat. A sobre, hi estenem les làmines de sorell i salsegem amb una mica de salsa. Aneu amb cura amb la quantitat, ja que és una salsa amb força caràcter i una mica picant.



Acompanyem de conya amb el nostre Txakolí, que ens aportarà intensitat, molt bona acidesa i frescor, i tocs cítrics ideals per a un plat d'aquestes característiques.


Salut, Osasuna!

dimecres, 4 d’octubre del 2017

Restaurant El Dien (Vallfogona de Balaguer, La Noguera, Lleida)

Al juny vaig tenir l'oportunitat de dinar a El Dien, un restaurant del que ja tenia alguna bona referència i que feia temps que figurava a la llista de pendents. Ara, per cert, ja avanço que figura a la de "per repetir" perquè l'experiència gastronòmica va ser molt interessant, completa i, per sobre de tot, deliciosa.


Va ser el lloc que va triar per dinar amb molt bon criteri en Toni Ribas, professor de l'àrea de cultura gastronòmica de l'Escola de la Dona, amb qui tota una colla de gurmets vam fer una excursió per la comarca, visitant Pàmies Hortícoles de Balaguer, així com la Formatgeria Camps. Entre un i altre lloc, aquesta parada i fonda per dinar a El Dien.



El restaurant s'inscriu dins la xarxa Km 0, d'Slow Food Catalunya, com a carta de presentació genèrica que ja ens pot donar unes primeres idees anticipades del tipus de menjar que hi trobarem, com a mínim pel que fa a la procedència, sempre de proximitat.



A partir d'aquí, el producte passarà per l'enginy, la tècnica i les mans de l'Enric Millà i el seu equip. Ell mateix, un cop entaulats, va venir a la sala a presentar-se tant ell com sobretot la filosofia i la cuina del restaurant i del menú que estava a punt de començar a desfilar per la taula, sobretot en relació amb l'origen el més local possible dels ingredients.


El restaurant no és gaire gran. Només hi ha espai per a 4 taules i 14 comensals, sempre per afavorir la tranquilitat, comfort i intimitat a l'hora de menjar.

Repassem plat per plat tot el que vam dinar, corresponent al Menú Capritx (per a grups):

- Llauna de vermut 2.0. Una original forma de sintetitzar en format petit el vermut clàssic d'aperitiu: vermut en pipeta que injecta l'oliva, amb anxova i musclo. Ben bo.



- Seitó marinat amb alvocat i tomàquet en textures. Delicat i fi, de gust exquisit.


- Microenciam amb bacallà a la mel. Una miniatura servida en un petit receptacle que concentrava el gust d'aquests tres elements, amb bon protagonisme del bacallà.


- Crema de pèsols, ou poché i cruixent de bacó. Recordo amb especial devoció aquesta crema de pèsols, sensacional.

- Arròs melós amb carreretes, espàrrecs bladers i formatge de pastor. Potència que fa pensar en el fumet i el sofregit treballats a consciència.


- Broqueta de gamba amb tempura de romesco. Potser, de tota la col·lecció, és el que més indiferent em va deixar.


- Sandvitx de poltre trufat. Una mossegda molt gustosa.


- Emulsió de truita de patates eco i tòfona del Montsec. Una cremositat avellutada delicadíssima, excel·lent!



- Lluç de palangre amb risotto de trompetes, alls tendres i festucs. Quantitat més que generosa d'un producte de primera tractat de forma clavada, totalment al punt... Un plat, un platàs, de traca i mocador.



- Melós d'ibèric rostit amb ceps sobre coca cruixent amb allioli de poma i microvegetals. Sensacional. Si bé és cert que és un tipus de preparacions que sovinteja en els menús, aquest està per sobre de la mitjana dels que he pogut tastar mai. Del milloret quant a textura de la carn, que es desfeia. Molt bona presentació i acompanyament. Llàstima que la coca havia perdut el cruixent, però tota la resta compensava amb escreix aquest petit detall. 




- Per rematar, unes postres a base de xocolata en textures amb peres osmotitzades al romaní i torró. Postres divertides, a l'altura de la corrua dels plats precedents, i gens pesat, al contrari, em va semblar lleugeret i fàcil tot i que ja no quedés gaire marge de gana.



I cafè, que no falti, ben servit.


Per beure, vam fer tant el blanc com el negre (i el cava final) amb Aïda, de Vives Ambròs, uns vins de proximitat, Vins de Montferri, de la D.O. Tarragona. Estaven força bons.





I el pa, també va complir, i de quina manera. Crec que prové de la Fuliola. Estava boníssim també.


En definitiva, una experiència boníssima amb tot aquest recorregut de plats diferents, amb producte, autèntic protagonista, i amb tècnica al darrera, autoria, modernitat, cura en la presentació, i sempre bon servei, ràpid, eficient, atent.

Aquest menú per a grups, Capritx, té un cost de 36 euros, tot inclòs, molt raonables.

Una nova troballa a Terres de Lleida, per tornar-hi i seguir tastant propostes de l'Enric Millà, potser ja de cara a la tardor i hivern.

Salut!

(Data de l'àpat: dimecres, 14 de juny de 2017)