diumenge, 30 de juny del 2019

Crep de sobrassada i formatge

Hi ha plats que els identifico molt amb els sopars d'entre setmana, amb la premissa que siguin fàcils, ràpids i generalment més (o menys) lleugers. En aquest cas, unes creps, la massa de les quals podem tenir prèviament preparada o, fins i tot, la crep ja cuita i congelada, també és bon negoci.



Ingredients:

- 3 ous
- 250g farina
- 500ml llet
- Mantega
- Farcit: el que vulguem. Avui: sobrassada, formatge, mel

Elaboració:

És tan senzill com en un bol posar tots els ingredients, començant pels ous, que batrem. Hi afegim la llet. Finalment, la farina passada pel sedàs prèviament, i batrem amb les barilles manuals fins que no quedi cap grumoll. 

Reservem en nevera uns minuts, si pot ser, durant uns 30 minuts.

Només ens resta coure-ho en crepera untada amb una mica de farina.

Abans de tancar-la, la farcim, en aquest cas de sobrassada i formatge, amb un raig de mel.

I a gaudir, per sopar, ideal!



Salut!


diumenge, 16 de juny del 2019

Clafoutis aux cerises (pastís clafotís de cireres)

Les cireres són uns dels productes imprescindibles que marca el final de la primavera i l'inici de l'estiu. I un cop ja fetes les primeres coques de cireres, ens ha vingut també de gust, seguint una mica la cada cop més tendència afrancesada del blog (sobretot en l'àmbit pastisser), provar amb un clàssic clafoutis aux cerises.



Quina manera més fàcil, ràpida i exquisida d'aprofitar també aquesta fruita. Ens encanta sol, ens apassiona si hi afegim o bé una ganache de xocolata, o bé un gelat de vainilla... allò, per acabar-ho d'adobar.



Per cert, no em puc estar d'assenyalar l'etimologia d'aquesta elaboració: clafoutis deriva de l'occità clafotí, i provindria dels verbs clafir o claufir, que signifiquen omplir. I és clar, té la seva lògica perquè la tècnica va ben bé per aquí.

Ingredients:

- 3 ous
- Vainilla
- 200ml llet sencera
- 700g cireres
- 100g sucre
- 90g farina
- pessic de sal
- 20ml brandy

Elaboració:

Evidentment, comencem treient el pinyol de les cireres, que reservarem al motlle que haguem seleccionat.



D'altra banda, en un bol, comencem a blanquejar l'ou amb el sucre. Quan estigui ben cremós i hagi canviat de color i doblat de volum, hi afegirem la farina, la sal i la vanilla. Seguim batent amb les barilles, ara ja a velocitat més baixa. 

A continuació, hi posem ja la llet i el licor, i removem, ja sense barilles. No ha de quedar una massa especialment densa sinó més aviat lleugera. 

Vessem aquesta massa sobre el motlle on ja tenim les cireres ben distribuïdes i enfornem a 180º durant uns 45 minuts aproximadament, fins que veiem que agafa un bonic color daurat i que la preparació és seca.



Desmotllem, deixem refredar una mica (tampoc cal menjar-ho fred) i endavant. No durarà gaire.


També ho podem fer en motlles individuals...


I si fa calor, el contrast amb un gelat i el clafoutis una mica tebi, funciona molt bé.



Així com funciona també de meravella combinar-lo amb xocolata...



Salut!

diumenge, 9 de juny del 2019

Suquet dashi de lluç amb carxofes. Ocnos Chardonnay 2014 (Colonias de Galeón, Sierra Norte de Sevilla)

Anem amb un suquet que si bé, com a tal, té ànima tradicional i mediterrània, alhora aporta un matís d'aires més llunyans com a conseqüència de mullar-ho amb un fumet en què el Dashi és protagonista. I per què, el Dashi? Senzillament per un criteri de cuina d'aprofitament que vaig pensar que hi podria encaixar. I sí, ha encaixat.



Ingredients:

Per al Dashi:

- 1 paquet d'escames de tonyina seca (Katsuobushi)
- Closques del bou de mar
- Part verda ceba tendra
- 3 xampinyons
- Raig de salsa de soja
- Una mica de goma xantana (si cal, per texturitzar mínimament)

- 3 cebes
- 4 dents d'all
- 2 tomàquets
- 1 pebrot verd
- 4 patates
- 6 carxofes
- 6 supremes de lluç

Elaboració:

Per fer el caldo dashi, a partir d'aigua tèbia en una cassola, hi posem tots els ingredients, deixem coure a foc baix durant 5 minuts, tapem i deixem infusionar. Reservem fins que arribi el moment de mullar el suquet.




Sofregim les cebes tallades ben menudes. Quan hagin caigut, hi posem l'all, tallat com la ceba, i li donem 3 o 4 minuts més de cocció. 

Un cop enrossida aquesta base de sofregit, hi posem els dos tomàquets ratllats.

A continuació, hi posem les carxofes a quarts i el pebrot verd en macedònia.

Desglacem amb vi blanc.

Hi posem les patates, esqueixades, remenem i finalment ja podem mullar amb el dashi.

Deixem coure tapat, a foc no gaire alt, fins que les patates siguin cuites.



En el darrer tram de cocció, hi afegim les supremes de lluç.



Emplatem i gaudir d'un plat que, a banda de bo, qualificaria d'especialment recomfortant i complet, així com amb un toc exòtic que m'ha semblat ben interessant.



Maridem amb un Chardonnay de la Sierra de Sevilla, l'Ocnos 2014, del celler Colonias de Galeón. Es tracta d'un vi fermentat en bóta de roure francès, que fa la malolàctica i on s'aplica el battonage. Us podeu imaginar, per això i atès el color que té, la seva sedositat, el seu cos... justament el que necessitàva el nostre plat de cullera a base de peix.









Salut!