diumenge, 29 de maig del 2016

Restaurant Lounge Sentits (Blanes, La Selva, Girona)

Gràcies a un sorteig de la revista Cuina, ens va tocar un àpat en aquest restaurant, concretament al menú de les jornades gastronòmiques del suquet de peix de sa Palomera de Blanes, celebrades de l'1 al 30 de juny.





El restaurant està ubicat lluny del nucli antic, al sud de Blanes, en una zona prou més tranquila i alhora ben propera a la platja i el passeig marítim. Aspecte modern, còmode, espaiós, amb zona interior i exterior. Molt ben atesos en tot moment per un personal força jove.




El menú proposat per a les jornades, del xef Òsca Vilà, va ser el següent:

- Crispy fish de bacallà amb allioli i tocs de festucs, amb salsa de kimchi. Senzillesa però ben executada, amb la salaó característica del bacallà.




- Cubalibre de foie de Collverd amb Havana Club i Cocacola. Sorprenent aquest particular cubata, molt suggerent, elegant i, el més important, boníssim i agradable textura de mousse de foie.





- Gambes de Blanes a l'estil thai, amb llet de coco, curry vermell i citronela. Producte de primera rematat amb la intensitat i el gust thai característic que va fer sucar el plat i deixar-lo immaculat. De vici!




- Suquet del senyoret amb peix de la Llotja de Blanes. Plat traidicional que, a base de rap, lluç i orada, ens va fer gaudir de cada forquillada que ens dúiem a la boca. Bon producte i ben treballat i lligat. Deliciós.




- Torratxa de tiramisú. Per al meu gust, fluixet. M'hagués agradat acabar amb algun altre tipus de postre, també lleuger com aquest, però que fos més especial i sobretot més gustós. Per això ja són opcions i, com tot, criteris i dèries personals.



Per beure, vi blanc de la casa, només justet.




En canvi, destacable (i molt!) el servei de pa amb un oli d'oliva verge extra de Torelló, de traca i mocador, exquisit, amb les varietats Arbequina i Sabatera, que no coneixia però que ara ja tinc ben incorporades en els meus records de boca.



En resum, vam gaudir del premi molt perquè vam marxar força satisfets per haver fet, al Sentits de Blanes, una bona troballa que a partir d'ara tindrem en compte sempre que pugem per allà.

A més, com a guanyadors del concurs, ens van obsequiar amb un lot de caves de Blanes. Desconeixia el fet que entre el límit nord d'Alella i el sud de l'Empordà, hi hagués vinyes i s'elaborés cava de varietats autòctones de la zona, com són la Pansa Blanca, la Malvasia, Garnatxa i Monastrell:

- Ses Vernes



- Laviret


Són al celler de casa, esperant el seu moment per ser tastats...


Salut!

(Data de l'àpat: diumenge, 21 de juny de 2015)

dimecres, 18 de maig del 2016

Pa per a hamburgueses

Un bon dia, recordo que la companya blogger d'Insta-cook va publicar aquí la recepta de pa d'hamburgues. Quan vaig veure'n la foto (crec que a Instagram), se'm va clavar a la retina i vaig pensar que la propera vegada que cuinés hamburgueses, me les havia de menjar amb aquell pa que tan bona pinta feia. Per tant, va ser la meva primera opció per iniciar-me en l'elaboració d'aquest tipus de pa. Fou tot un encert i a partir d'ara serà el meu pa de capçalera per menjar hamburgueses.

D'aquesta manera inauguro en el blog tot un apartat dedicat al pa. Comença a fer cert temps que en faig però encara no n'havia començat a arreplegar ordenadament cap recepta, i ja tocava. Cada cop m'agrada més fer el pa de casa, no només per gaudir-lo a taula i a totes hores i de diferents tipus, farines, format, etc. sinó també per passar-ho bé fotent les mans (i el colze si convé) a la massa i fotre'm de farina fins a les orelles. Em relaxa i té un cert component (al)químic amb el qual s'aprèn força sobre reaccions en cuina i en concret sobre els processos de fermentació. 




Com sempre, és bàsic disposar de temps i paciència per respectar els processos que necessita tota massa fermentada perquè es formi i esdevingui pa de la forma més natural possible.

Ingredients:

- 420g de farina de força
- 25g de llevat fresc
- 40g de sucre
- 10g de sal
- 175ml de llet desnatada
- 1 ou sencer
- 1 rovell d'ou
- Clara d'ou per pintar
- 25g de mantega pomada

Elaboració:

En un bol barregem la farina, el llevat, el sucre, la sal, la llet, l'ou i el rovell, durant aproximadament 5 minuts, amb cullera de fusta o espàtula de forner.

A continuació, hi afegim la mantega pomada i amassem per espai de 15 a 20 minuts, ja fora de bol.

Deixem fermentar en bol amb una mica d'oli fins doblar el volum. Una hora i mitja.

Desgassifiquem i formem els panets: en sortiran unes 8 porcions, aproximadament.

Col·loquem en safates sobre paper de forn i deixem fer la segona fermentació tapats durant 1 hora aproximadament.

Pintem amb clara d'ou cada panet i, si volem, posem per sobre de cadascun unes llavors, per exemple de sésam.

Enfornem amb el forn preescalfat durant 15 o 18 minuts.



I ja els tenim. Només restarà posar-hi una bona hamburguesa i fotre-li queixalada. Són boníssims i aguanten molt bé un farcit contundent i humit, per bé que alhora són força lleugers i passen d'allò més bé.

Per exemple, aquestes hamburgueses de carn de vedella, porc i espinacs a la catalana, guarnides amb ceba confitada, una mica d'ou de guatlla filat, formatge de cabra i julivert fresc.




Salut!

dilluns, 9 de maig del 2016

Restaurant Rincón de Emilio (Santo Domingo de la Calzada, Rioja Alta, La Rioja)

El dia d'anada d'aquesta primera escapada de l'any, a La Rioja, després de visitar la Bodega Ramón Bilbao (aquí, l'entrada), ens vam arribar, no gaire lluny d'allà, fins a Santo Domingo de la Calzada perquè necessitàvem dinar i ho volíem fer ben entaulats... Calia omplir el pap després de tant de Tempranillo. Dies enrere havíem escollit Rincón de Emilio. Malgrat que no en teníem referències, sí que complia els requisits de poder-ho combinar bé amb el pla del dia.



Quan hi vàrem arribar, francament, no pintava del tot bé. Des de fora, situat en una petita plaça amuntegada de cotxes, al mig tot d'edificis alts, grisos i un entorn immediat no gaire agradable a la vista, no feia gaire bona pinta.

Però tan bon punt creuada la porta, la realitat va ser ben bé una altra: acollida molt amable, fins i tot en català perquè diria que els amos ho són (o si més no, la cap de sala, ho és), instal·lacions cuidades i netes, espaioses, atmosfera silenciosa tot i haver-hi prou gent al menjador on ens hi vam entaular... La primera impressió, un cop allà dins, genial.



I aquesta primera impressió es va anar confirmant amb la lectura de la carta: tot, absolutament tot, venia de gust. Estaven representats tots o gairebé tots els plats que m'agrada tastar quan surto cap allà.
La decisió no va ser gens fàcil i amb la meva dona ens vam confegir, per variar, un petit menú degustació en què compartiríem tots els plats. A més a més, tot un detall per part de la cap de sala, ens ho va facilitar fins al punt de servir-nos les mitges racions, una a una, sense amuntegar-les a taula. Un esforç que s'agraeix.







Vam poder dinar el següent:

- Un petit entreteniment, gentilesa de la casa, d'unes petites empanadilles tradicionals. Bones.



- Pochas de la tierra con bacalao. Genials, de debò, les mongetes, el brou amb què estaven servides, i el bacallà amb què estaven servides.



- Pimientos del piquillo rellenos de merluza y gambas. Potser la foto no fa tota la justícia a l'exiquidesa d'aquests piquillos, farcits generosament d'aquest gustós peix i marisc, que a més estava força cremós.




- Rodaballo al horno con su refrito de ajos y guindillas. Quan se'm posa a mà un peix com el turbot, difícilment no me'l demano. Bo de gust, més bo encara de textura, aquella característica "lechosidad" d'aquesta mena de peixos en què cal anar escurant punxa a punxa.



- Bacalao a la riojana con pimientos de la tierra. De nou, una foto que no fa justícia a la qualitat del plat. Sensacional en tots els sentits, de traca i mocador.



El pa, bo, i el vi, completaven el servei. En aquest cas, ja que vam fer tot el dinar a base de peixos, vam escollir el blanc de la casa, que era un monovarietal de Viura, força digna i que va anar de conya per a tot l'àpat: Vallemayor, elaborat a Fuenmayor (Rioja Alta).



Tot plegat, ens va acabar sortint, amb descompte inclòs de Restopolitan, per uns més que raonables 41 euros, atesa la quantitat i la qualitat de tot el que havia desfilat per la taula. Només 14 euros, ja corresponen als conceptes de pa, aigua i vi.



Un lloc altament recomanable per dinar com cal, productes de primera de la gastronomia riojana i amb un molt bon servei per part de la cap i el personal de sala. Queda pendent una nova visita, on ens centrarem en l'oferta més càrnica. També cal dir que tenen un menú de cap de setmana, que ronda els 14 euros, amb força plats on triar, tot inclòs. 

Fins la propera i salut!

(Data de l'àpat: 24 de març de 2016)





dimecres, 4 de maig del 2016

Bodega Ramón Bilbao (Haro, Rioja Alta, La Rioja)

Hem tornat a escapar-nos, tal com ens agrada fer cada any, cap a la Rioja amb l'objectiu de gaudir d'un parell de dies dedicats a la gastronomia d'aquesta petita província espanyola però ben esquitxada de reclams hedonistes.



La primera parada, ja el dia d'arribada, va ser Ramón Bilbao, que ens havia recomanat una amiga i companya de feina. Hi vam anar, i això val la pena com a recomanació per a tots els que pensin fer-hi una visita, fent-nos socis prèviament de l'anomenat Club Venturio, que per trenta i escaig euros et dóna la possibilitat de rebre a casa un pack de 4 bons vins (3 negres i un blanc), a més de dues entrades per a la visita Mirto (valorades en 10 euros cadascuna) i un xec de 20 euros per gastar en botiga (virtual o física).



Per tant, la jugada ens va sortir rodona: els vins que de moment hem pogut tastar ens han agradat bastant i la visita també va estar bé. El recorregut que vam fer, de la mà de Penèlope, sommelier de la bodega que ens va fer la visita, és el clàssic: sala de tines on es fa la primera fermentació, sala d'envelliment i d'embotellat i, el més destacat, la sala de tast. Ara bé, com a novetat, després del tast, vam cloure la visita amb una experiència personal (amb ulleres) de realitat virtual en què cadascú de nosaltres es posa en la pell d'un raïm i viatjar des de la vinya, fins al celler i la copa, en un recorregut divertit i bastant pedagògic bàsicament per explicar més visualment com es fa un vi.



Els vins fan tant la FAL com la malolàctica i l'envelliment en fusta de roure francès.. La primera fermentació dura entre dues i tres setmanes mentre que la segona s'allarga per espai d'uns dos mesos, per arrodonir els tanins. Es treballa amb llevat autòcton del raïm.



Vam tastar un vi en rama, les característiques del qual ens van fer pensar en un sol monovarietal. Tenia color de criança tot i ser del 2015, segurament per no haver passat en cap moment per tancs d'inox. Intens, fruita, verdor, acidesa. Molta salivera. Era un tempranillo, a mig fer.



Finalment, a l'elegant sala de tast, acompanyats d'unes "regañás" (teules de pa típiques andaluses), vam tenir ocasió de conèixer tres vins, sempre monovarietals tempranillo.



Primer, el Venturio 2013: fruita negra madura, olor de pruna. Punt balsàmic de regalèssia, típic registre del tempranillo. Romer. Clau d'espècie. Ens el recomanen per a acompanyar carns a pèl, sense salsa: el vi ja posa l'espècie, la fruita, la salivera...

El segon va ser un Edición Limitada 2013, que és el que més em va agradar. Aromes fumats en nas. Mores, i punt làctic (iogurt de móres?). Color més fosc. Eucaliptus i pebres. Boca més avellutada, vainilla, rodona. Vi que es podria tant per copejar com sobretot per acompanyar tot un àpat.



Acabem amb la gamma alta o més especial del celler: un Mirto 2011. El més complicat d'elaborar, de vinyes velles. Gran aroma, intensitat i cos. Regalèssia. Cafè. Vainilla. Ens diu Penèlope que té un retrogust de 5 minuts. A mi no em va durar tant... Possible bon maridatge amb la xocolata. Vi de tertúlia.


Visita recomanable amb el club Venturio, perquè surt molt a compte, i sobretot pel tast fet al celler.

Salut!

(Data: dijous, 24 de març de 2016)

diumenge, 1 de maig del 2016

Albergínies farcides de pollastre Garam Masala

Les albergínies em tenen el cor robat. M'agraden de totes les maneres, són molt agraïdes, tot i que cal anar amb cura amb segons quins mètodes de cocció perquè actuen com una esponja amb els líquids: compte amb els fregits...

Una de les formes més habituals de preparar-les és farcides, aprofitant la mateixa pell com a receptacle on menjar-les d'aquesta manera, amb el farcit dins. En aquest cas, un farcit a base de la mateixa albergínia juntament amb pollastre, un sofregit de verdura i amb el toc indi del Garam Masala. El seu mateix nom vol dir mescla d'espècies, d'entre les quals destaca el pebre, la canyella, la nou moscada i el clau, per bé que n'hi poden haver d'altres.

Ingredients: 

- 4 albergínies
- 2 dents
- 2 cebes caramel·litzades
- 3 pastanagues
- 1 pebrot verd
- 3 tomàquets madurs
- Garam massala
- 1 pit de pollastre

Elaboració:

Preescalfem el forn a 200º.

Tallem les albergínies per la meitat, hi fem unes incissions en diagonal al centre de la polpa i les salpebrem. Reguem amb oli d'oliva. Enfornem en una safata de forn a 200º durant 45 minuts: ens quedaran prou toves com per treure'n la polpa sense trecar la peça, que la necessitem ben sencera per després farcir-la.

Una altra possibilitat per coure les albergínies es tallar-les longitudinalment, fer-hi les incisions, filmar cada meitat i introduir al microones, a màxima potència, durant només 3 minut

Mentre s'enfornen les albergínies, preparem el farciment. Primerament, marquem el pit sencer en una paella amb una mica d'oli. Reservem i el tallem a daus petits.

A la mateixa paella, incorporem la ceba i la deixem coure molt bé fins caramel·litzar-la. A continuació, hi afegim les pastanagues i el pebrot ben picats i deixem que es facin. Quan ho tinguem, incorporem la polpa del tomàquet i deixem que perdi tota l'aigua de vegetació.

Quan tinguem ben sec el fons de la pella, incorporem una o dues cullerades de postres de garam massala. Removem ràpid perquè tot el sofregit en quedi ben impregnat, incorporem el pit de pollastre tallat a daus i mullem amb una mica de brou (en el meu cas, el d'haver cuit una careta de porc amb unes llenties).

En uns cinc minuts, segons la mida dels daus del pollastre, ho tindrem a punt. Només restarà recuperar la polpa de les albergínies escalivades i barrejar-ho tot plegat. Rectifiquem de sal, pebre i espècies.

Ja podem farcir les albergínies amb tot aquest farcit molt saborós.


Així mateix ja estarien ben bones però encara guanyen més si les napem amb una bona beixamel, salsa amb què les cobrirem. Al damunt, una mica de formatge ratllat i gratinem.




Emplatem i acompanyem, en aquest cas, amb el vi Sóc un rosat, un bon Merlot rosat de Ferré i Catasús que va poder aguantar i netejar la potència especiada de l'albergínia.



És important que el farcit sigui generós i ben untuós, a banda, és clar, de tenir tota la personalitat del garam massala.

Salut!