dissabte, 31 de desembre del 2016

Resum del meu 2016 enogastronòmic i tercer aniversari del blog Cuino Ergo Sum

I gairebé sense adonar-me'n, Cuino Ergo Sum fa 3 anys que cuina, que menja, que beu, que visita, que comparteix, que aprèn, que (es) desvirtualitza i, en definitiva, que gaudeix tant de la cuina com de la gastronomia.

2016 va començar molt bé al gener duent-nos fins a Euskadi, en una escapada que va tenir com a protagonista la sidra. Memorable el restaurant Goiko Itturri i el menú sidreria de Petritegi.

Kokotxas de Goiko Itturri

Txuleton a Petritegi


No és cap escapada però al febrer, molt memorable, el tast de formatges i maridatge a Espai Kru: una bacanal en tota regla per escollir la carta de formatges de la temporada en aquest restaurant: de traca i mocador. Amb la col·laboració i Vila Viniteca.








Al març va ser el torn de La Rioja, on acostumem a anar pràcticament un cop l'any. Per recordar les visites de Ramon Bilbao, Luis Cañas i el dinar de Rincón de Emilio, que malauradament ha tancat portes.



Al maig, cap al Bierzo, que no coneixia, però passant abans per Burgos i una incursió formatgera ràpida a la Quesería Jarradilla, sensacional. Els vins i la cuina del Bierzo... impressionants: visita a Castroventosa, entre d'altres... Degustació de botillo, embotits, Mencía,

tast embotits León
Tast de formatges artesans locals de la província de León
Visita a la Bodega Castro Ventosa (Bierzo)


Quesería Jarradilla

Lechazo (La casa torcida, Palencia)

Botillo del Bierzo

Vins Mencía i Godello (Bierzo)

Al setembre, cap al Somontano, on també ens agrada fer-hi incursions cada anys, aprofitant que el tenim aquí a la vora. Vam gaudir força de la visita a Viñas del Vero així com també de la gastronomia, a l'Hotel Más Monzón o al Vinobar.

Vinobar

Restaurant Mas Monzón

Però sens dubte, el més destacable va ser l'escapada a Andalucía, a l'octubre. Aquí no hi anem pas cada any però quan hi anem, flipem i tornem enamoradíssims del sud. I especialment memorable la primera parada que vam fer una hora i mitja després d'haver arribat: Bodegas Urium, amb la rebuda de Rocío i Mario... ens va deixar bona empremta, més enllà de l'etílica.

Bodegas Urium
Per rematar l'any viatge, al desembre, doble escapada aprofitant el pont: Andorra, on vam aprofitar per omplir rebost i per descobrir el restaurant 1940, i una escapada 100% enològica a l'Alt Empordà, concretament a la zona dels Aspres: Masia Serra i Vinyes dels Aspres. Quina delícia!!


Restaurant de l'Hotel Carlemany

Fent rebost a Andorra

Restaurant 1940
Vinyes dels Aspres

Masia Serra

A banda d'aquestes escapades, també han sigut remarcables les trobades d'un dia amb els companys blogaires, la malaltada amb qui compartir experiències gastronòmiques per diferents punts del territori català, que ens acosten als petits productors, a descobrir productes artesans, a fires i mercats importants del territori, cuiners, restaurants... Però sobretot, el més important d'aquestes trobades o quedades és la companyia amb la resta de blogaires, amb qui ho passem teta. Les trobades d'aquest any han sigut a Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Caldes de Montbui (gastrothermalia), Berguedà (berguedanyam) (amb txuleton inclòs per a mi!!), Urgell (kdadaurgell), Puríssima de Sant Boi... Espero que l'any vinent n'arribin moltes més!





 




Ha sigut també un any important en la meva formació. Sobretot cal destacar l'assistència a un curs apassionant d'immersió (gairebé literal) en el vi, concretament català: l'Espai del Vi Català, conduït per Miguel Figina, amb la presència d'elaboradors de totes les D.O.. Hem conegut la vinya i el vi que es fa a Catalunya, i ens l'hem begut juntament amb una bona colla de companys, molt malalts també pel vi, català.




D'altra banda, també he assistit a un curs de tast a càrrec de l'Enric Soler, en Josep Grau i en Pol Turull, força interessant i un professorat de luxe.


Seguint amb la formació, però més cuinera: cuina japonesa amb Miho Miyata, cuina índia, cuina peruana i cuina d'estiu... 

Taller de cuina japonesa, amb Miho Miyata

Taller de cuina fresca, amb Diego Molina

Taller d'Indian Fast Food


Taller de cuina peruana, amb Jeff Espinosa, de Warike Project


Menció a part es mereixen els monogràfics d'altra qualitat a la Hofmann amb en Pere Baño: cuina catalana renovada; cuina fresca; arrossos.

Monogràfic Hofmann: Arrossos

Monogràfic Hofmann: cuina fresca

I en el darrer trimestre, encara més cuina, a l'escola de la dona: cuina marinera i història de la cuina i la gastronomia, que encara continuarà uns mesos més, juntament amb d'altres que aniran començant el 2017.

Cicle de cuina marinera, amb Josep Jorquera



Cicle d'història de la cuina i la gastronomia, amb en Toni Ribas
2016 ha sigut un any en què el pa ha agafat força protagonisme. D'una banda, el pa casolà que he anat fent a casa: pa de motlle i pa de pagès a banda de diferents pans plans d'altres latituds, amb difeents farines i formulacions. D'altra banda, pa artesà elaborat per petits artesans que he anat coneixent darrerament, fins al punt d'iniciar una personal #rutabonpa, que començava a l'Espiga d'Or de Caldes i continuava pel Forn Sistaré de Reus, Forn Areny (Castillonroy), Forn Camats d'Agramunt, Forn Reig (Coll de Nargó), Cal Camilo (Masquefa), Forn d'en Gil, Josep Rocamora, Montserrat, La Fogaina, Quixal, etc. Continuarà, com a mínim, al llarg de 2017.

Forn de pa Areny (Castillonroy)

Enguany em veig incapaç de destacar cap restaurant, plat, vi, lloc... són molts, i tots sumen, al capdavall, un munt d'experiències que enriqueixen, i no només el pur plaer golafre, sobretot quan és compartit.

Compartint esmorzar a Masia Serra (Empordà)
Bon any nou a tothom, bones menges i bon beure... salut!

dimarts, 27 de desembre del 2016

Celler Parató (El Pla del Penedès, Alt Penedès, Barcelona)

Molt bon matí de diumenge el que vam passar al Celler Parató. Hi vam fer una visita de luxe, molt atenta, de la mà de Josep Elies, un dels actuals propietaris d'aquesta nissaga familiar que enfonsa les arrels a Sants i al conreu de la vinya a la falda del Montjuïc. El 1975 compren una finca d'un centenar d'hectàrees a l'actual ubicació i des d'aleshores recuperen el conreu de la vinya, actualment amb criteris ecològics, i la producció de vi i cava d'alta qualitat.





Visita d'aquelles que deixen empremta, en família. En Josep ens dedica bona part del matí, un temps preciós per parlar-nos a peu de vinya de com d'assedegada ha estat la planta tant l'any passat com sobretot aquest; de com se'n resent la producció, dels mecanismes enològics per obtenir bons vins malgrat les dificultats. Parlem de varietats antigues i actuals, del desig i les eines per extreure'n tot el potencial de cadascuna, dels treballs sobre el Pinot Noir mediterrani.




Treball, dedicació, il·lusió, innovació... mentre seguim recorrent les instal·lacions d'aquest celler familiar, que estaven en ple funcionament des que van començar a veremar el Chardonnay de base cava. Encara els falta el Xarel·lo, que ja vam veure que estava a punt de carmel, així com una joia que tenen en una partida: unes vinyes velles de Samsó, de traca i mocador, que sortosament no van arribar a arrencar mai.



En aquells moments, l'enòleg estava remuntant tancs de Cabernet Sauvignon amb tot just un parell de dies de fermentació. El vam tastar: era ben bé una llaminadura encara.



Vam baixar també a la zona de barriques, per on passen la majoria dels vins: si més no, crec que tots els negres, durant més o menys mesos, segons el cas, però sempre mantenint la fruitositat primària del raïm. També és el cas d'algun blanc, com el Blanc Àtica 3x3 (Xarel·lo, Macabeu, Chardonnay), que ens vam endur cap a casa, a l'espera de cuinar-li un plat a mida perquè s'acompanyin mútuament.





Després del recorregut, evidentment, tastem:

- Oli d'oliva arbequina, també produït per ells mateixos, amb un bon pa provinent de Sant Sadurní (Ca l'Arseni, potser?). Estava molt bo...



- Xarel·lo Libèl·lula 2015. Monovarietal golós i sec, amb un cert cos, crec que producte del contacte amb les mares. Bona acidesa, amb un punt cítric. S'identifiquen bastant bé les característiques de la varietat. 



- Parató Cava Brut Nature Reserva. Parató no fa caves de menys de 15 mesos d'envelliment (Reserva). Aquest, en concret, en té una vintena. Amb la triolgia clàssica més un petit percentatge de Chardonnay, tenim un cava que ens va agradar molt i que vam trobar molt gastronòmic. Acidesa, sequedat, complexitat derivada de la criança, carbònic gens agressiu... Molt interessant. I franc, perquè no se li afegeix cap licor d'expedició. A banda, n'elaboren un altre cava que em sembla molt interessant perquè sí jugen amb el licor d'expedició i que en alguna futura visita crec que no deixarem d'agafar...




- Parató Samsó 2012. De la gamma "singulars", a mi aquest vi em va semblar una joia molt preuada, no només pel que em va aportar en boca a l'hora de tastar-lo sinó també per tractar-se d'una varietat com el Samsó que no acostumem a tenir present al Penedès. I sí, resulta que al Penedès també hi pot haver un monovarietal de Samsó absolutament de traca i mocador. Si més no, aquest de Parató, per a mi ho és. De la vinya vella Les Perdius, Té força cos però uns tanins molt agradables, que no ressequen en excés per bé que evidentment demanen un bon dinar al costat, consistent. Per al meu gust, molt bona relació fruita-fusta: ambdues presents, ben ensamblades. Què bo!



I fins aquí el tast i la visita. Ja havia tingut ocasió de tastar el seu negre Passió (aquí, el post) i vaig marxar amb la voluntat de seguir tastant tot el que s'elabora des d'aquest indret magnífic al cor del Penedès, com el Pinot Noir que en aquells moments estava en fase "pissage".

Fins la propera, Parató!

(Data de la visita: 10 de setembre de 2016)

A banda de la visita, recentment, en el marc del Bombolles 2016 organitzat per El Petit Celler, vaig poder tastar un altre dels seus caves, que em va semblar excepcional: Elias i Terns Brut Nature Gran Reserva. Es tracta d'un cava amb base de 50% de Xarel·lo passat per fusta, i l'altre 50% amb el cupatge clàssic més Chardonnay). Estem davant d'un cava molt complex, finíssim, que manté molta vida i acidesa acompanyada de totes les notes torrades i de llevats aportades per la llarga criança.