Molt bon matí de diumenge el que vam passar al Celler Parató. Hi vam fer una visita de luxe, molt atenta, de la mà de Josep Elies, un dels actuals propietaris d'aquesta nissaga familiar que enfonsa les arrels a Sants i al conreu de la vinya a la falda del Montjuïc. El 1975 compren una finca d'un centenar d'hectàrees a l'actual ubicació i des d'aleshores recuperen el conreu de la vinya, actualment amb criteris ecològics, i la producció de vi i cava d'alta qualitat.
Visita d'aquelles que deixen empremta, en família. En Josep ens dedica bona part del matí, un temps preciós per parlar-nos a peu de vinya de com d'assedegada ha estat la planta tant l'any passat com sobretot aquest; de com se'n resent la producció, dels mecanismes enològics per obtenir bons vins malgrat les dificultats. Parlem de varietats antigues i actuals, del desig i les eines per extreure'n tot el potencial de cadascuna, dels treballs sobre el Pinot Noir mediterrani.
Treball, dedicació, il·lusió, innovació... mentre seguim recorrent les instal·lacions d'aquest celler familiar, que estaven en ple funcionament des que van començar a veremar el Chardonnay de base cava. Encara els falta el Xarel·lo, que ja vam veure que estava a punt de carmel, així com una joia que tenen en una partida: unes vinyes velles de Samsó, de traca i mocador, que sortosament no van arribar a arrencar mai.
En aquells moments, l'enòleg estava remuntant tancs de Cabernet Sauvignon amb tot just un parell de dies de fermentació. El vam tastar: era ben bé una llaminadura encara.
Vam baixar també a la zona de barriques, per on passen la majoria dels vins: si més no, crec que tots els negres, durant més o menys mesos, segons el cas, però sempre mantenint la fruitositat primària del raïm. També és el cas d'algun blanc, com el Blanc Àtica 3x3 (Xarel·lo, Macabeu, Chardonnay), que ens vam endur cap a casa, a l'espera de cuinar-li un plat a mida perquè s'acompanyin mútuament.
Després del recorregut, evidentment, tastem:
- Oli d'oliva arbequina, també produït per ells mateixos, amb un bon pa provinent de Sant Sadurní (Ca l'Arseni, potser?). Estava molt bo...
- Xarel·lo Libèl·lula 2015. Monovarietal golós i sec, amb un cert cos, crec que producte del contacte amb les mares. Bona acidesa, amb un punt cítric. S'identifiquen bastant bé les característiques de la varietat.
- Parató Cava Brut Nature Reserva. Parató no fa caves de menys de 15 mesos d'envelliment (Reserva). Aquest, en concret, en té una vintena. Amb la triolgia clàssica més un petit percentatge de Chardonnay, tenim un cava que ens va agradar molt i que vam trobar molt gastronòmic. Acidesa, sequedat, complexitat derivada de la criança, carbònic gens agressiu... Molt interessant. I franc, perquè no se li afegeix cap licor d'expedició. A banda, n'elaboren un altre cava que em sembla molt interessant perquè sí jugen amb el licor d'expedició i que en alguna futura visita crec que no deixarem d'agafar...
- Parató Samsó 2012. De la gamma "singulars", a mi aquest vi em va semblar una joia molt preuada, no només pel que em va aportar en boca a l'hora de tastar-lo sinó també per tractar-se d'una varietat com el Samsó que no acostumem a tenir present al Penedès. I sí, resulta que al Penedès també hi pot haver un monovarietal de Samsó absolutament de traca i mocador. Si més no, aquest de Parató, per a mi ho és. De la vinya vella Les Perdius, Té força cos però uns tanins molt agradables, que no ressequen en excés per bé que evidentment demanen un bon dinar al costat, consistent. Per al meu gust, molt bona relació fruita-fusta: ambdues presents, ben ensamblades. Què bo!
I fins aquí el tast i la visita. Ja havia tingut ocasió de tastar el seu negre Passió (aquí, el post) i vaig marxar amb la voluntat de seguir tastant tot el que s'elabora des d'aquest indret magnífic al cor del Penedès, com el Pinot Noir que en aquells moments estava en fase "pissage".
Fins la propera, Parató!
(Data de la visita: 10 de setembre de 2016)
A banda de la visita, recentment, en el marc del Bombolles 2016 organitzat per El Petit Celler, vaig poder tastar un altre dels seus caves, que em va semblar excepcional: Elias i Terns Brut Nature Gran Reserva. Es tracta d'un cava amb base de 50% de Xarel·lo passat per fusta, i l'altre 50% amb el cupatge clàssic més Chardonnay). Estem davant d'un cava molt complex, finíssim, que manté molta vida i acidesa acompanyada de totes les notes torrades i de llevats aportades per la llarga criança.
A banda de la visita, recentment, en el marc del Bombolles 2016 organitzat per El Petit Celler, vaig poder tastar un altre dels seus caves, que em va semblar excepcional: Elias i Terns Brut Nature Gran Reserva. Es tracta d'un cava amb base de 50% de Xarel·lo passat per fusta, i l'altre 50% amb el cupatge clàssic més Chardonnay). Estem davant d'un cava molt complex, finíssim, que manté molta vida i acidesa acompanyada de totes les notes torrades i de llevats aportades per la llarga criança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada