Anar a la Terra Alta és apostar cavall guanyador. Sempre que hi anem, triomfem. Vull dir que ens ho passem de conya i espremem tant com podem els atractius que aquesta comarca del sud del país ens ofereix: patrimoni cultural, natural, la seva gent, la via verda, la poca massificació turística i per tant la tranquilitat... i és clar, per sobre de tot, la gastronomia i el món del vi, sempre presents en cada escapada que hi fem.
Hem volgut rematar l'agost amb una nova incursió cap a la Terra Alta visitant el Celler Xavier Clua, situat als afores del petit poble de Vilalba dels Arcs (a peu de la la carretera que comunica aquest nucli amb Gandesa), un terme que concentra força cellers si tenim en compte com n'és de petit, i bona restauració, com ara el Moderno i el Nou Moderno, que és on vam fer parada i fonda, tal com explicarem en un proper post.
Hem volgut rematar l'agost amb una nova incursió cap a la Terra Alta visitant el Celler Xavier Clua, situat als afores del petit poble de Vilalba dels Arcs (a peu de la la carretera que comunica aquest nucli amb Gandesa), un terme que concentra força cellers si tenim en compte com n'és de petit, i bona restauració, com ara el Moderno i el Nou Moderno, que és on vam fer parada i fonda, tal com explicarem en un proper post.
La visita va ser extraordinàriament guiada de la mà de la Rosa Domènech, qui ens va rebre puntualment a peu de celler i no ens va deixar anar fins al tast final d'un dels seus vins. Va ser ben interessant perquè al celler, com de fet a tot el poble i per extensió la comarca, es percebia clarament la bellugadissa pròpia del temps de la verema: tractors amunt i avall carregant i transportant aquest bé de Déu que és el raïm, amb grans d'un punt ja òptim de maduració.
Vam tenir ocasió de magrejar i olorar la brisa resultant de la primera premsada, d'on surt el most flor a partir del qual es durà a terme el procés de vinificació. Vam veure com en un primer punt es desfangava aquest most i com en un cup ja s'estava fermentant: l'oloreta tan característica de la fermentació i el carbònic així ho testimoniava.
Ens vam anar endinsant en el celler, on vam poder entrar també en el petit laboratori en què s'analitzava el grau de les diferents mostres de raïm. Per primer cop, vaig poder observar de primera mà el funcionament d'un refractòmetre, que indicava uns 11 o 12º si no recordo malament.
Vam veure la sala de vinificació en dipòsits inox a temperatura controlada, així com un gran cup de fusta on enguany començaran a elaborar un nou vi. També vam veure la sala d'embotellament, on ja es deixen enllestides les ampolles el 80% de les quals seran obertes i gaudides més enllà de les terres catalanes, déu n'hi dó!
Un altre punt d'interès va ser quan vam abandonar les instal·lacions del nou celler i vam anar cap a l'antic, on hi ha un espai dedicat a botiga i un altre reservat a les botes per als vins que hi hagin de fer la criança. És el cas, per exemple, del vi negre Mil·lennium, premi Gran Vinari d'Or al millor vi negre de criança català.
És un espai fantàstic, amb segles d'història, on tenen autèntiques peces de museu. A la part de baix, hi ha les botes, a la planta baixa un espai dedicat a botiga i, en un petit altell, un espai molt acollidor on fer una petita degustació.
En concret, vam tastar el Mas d'en Pol negre 2014, vi que demostra joventut en tots els sentits: color violaci, aroma ben afruitada, acidesa ben marcada... ens va semblar d'allò més bo i encara amb recorregut en ampolla per acabar d'arrodonir-se.
En fi, va ser una visita molt recomanable i fantàstica al poble de Vilalba en general i al Celler Clua en particular, en bona part gràcies al temps i l'atenció que ens va dedicar la Rosa, a qui se li endevina fàcilment com viu amb passió la seva feina en la doble condició de membre familiar del mateix celler i d'enòloga de professió.
N'haurem tastat el negre i en breu tastarem el blanc que vam dur cap a casa. Tard o d'hora hi tornarem per seguir coneixent la gamma de vins que ofereix el Celler Xavier Clua!
Gràcies, Rosa Domènech, per l'acollida, les explicacions, el recorregut i pel tast i endavant amb la bona feina que esteu duent a terme. Bona verema!
En sortir, passeig pel poble, verema per aquí i per allà, i anar acabant de fer gana per entaular-nos al Restaurant Nou Moderno, on havíem de seguir gaudint de molt bon vi ara ja, això sí, acompanyant un dinar de traca i mocador (properament, en farem el post corresponent).
Salut (i vi)!
(Data de la visita: dissabte, 29 d'agost de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada