diumenge, 8 de març de 2020

Guisadet mar i muntanya de pop amb porc i cigrons. Viñas del Vero Colección Chardonnay Pago La Piedra 2015 (Viñas del Vero, DO Somontano)

Em sembla que ara ja feina temps que no en publicava cap, de mar i muntanya, així que anavan sent hora de renovar aquest apartat, que és una de les especialitats de cuina catalana que més m'agrada cuinar i menjar.



A més, en aquest cas, és un plat complet perquè incorpora tant els hidrats com la proteïna, a més que és d'aquells també que atipen tant com fan regalimar.

Ingredients:

- Cigrons
- 1 pop blanc
- 1 bon tall de cansalada
- 2 cebes escalivades
- Una mica de tomàquet ratllat
- Raig de vi ranci
- Aigua
- Sal
- Oli
- Pebre

Elaboració:

Comencem saltant a la paella els daus petits de cansalada, que ens deixaran prou greix per seguir la cocció de la resta d'ingredient que aniran apareixent.


Netegem el pop i separem tentacles del cos. Els tentacles, els posem a bullir. Almenys, uns 30 minuts, fins que siguin tendres.




El cos, el tallem a daus ben menus i el comencem a saltejar a la paella on teníem ja saltejada la cansalada.



Hi posarem a continuació la ceba, que en el meu cas estava ja prèviament escalivada, amb la qual cosa m'estalvio força temps en aquest punt. Va tallada ben menuda.


Hi afegirem una mica, ben poc, de tomàquet triturat. Deixem coure i reduir. Amb part dels tentacles bullits (n'hi haurà d'altres que reservarem sencers per a l'emplatat), els tallarem de la mateixa mida que el cos, i els afegim al sofregit.

Mullem amb vi ranci. En deixem evaporar l'alcohol.


Finalment, hi posarem els cigrons, que ja teníem cuits, així com l'aigua d'haver bullit el pop, que s'ha convertit en un fumet ben saborós. Corregim de sal.


I que vagi bullint, però molt lleument, a foc, baix, mentre de tant en tant anem sacsejant la paella.

Es tracta que tot plegat vagi lligant i el gust dels diferents elements es vagin integrant.

D'un dia per l'altre, queda més bo.

Ens posem el pitet, emplatem, i a gaudir-ne.




Recordem acabar el plat amb un dels tentacles que havíem bullit, tot just marcats en el darrer moment a la planxa.

Maridem amb un Chardonnay de la col·lecció de Viñas del Vero. Com que era de 2015, vam pensar que ja seria hora de beure'l i que podria anar prou bé amb aquest platet. I sí, ja era moment d'obrir-lo sense deixar passar una nova anyada, perquè havia perdut bona part de frescor, però al seu torn havia guanyat en complexitat i cos, molt interessant per a aquest plat.




Salut!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada