dijous, 22 de desembre del 2016

Stollen (o Christollen) de panses, nous i fruita confitada

Feia uns quants Nadals que el volia fer però sempre m'havia fet respecte i mai no m'hi havia posat, fins ara. 


Per fi m'he posat mans a la massa per elaborar un clàssic de la reposteria alemanya del Nadal, l'Stollen. Es tracta d'una massa enriquida i fermentada, a mode de pa dolç, en forma de braç embolcallat, i sovint farcit de massapà (Marzipan Stollen).

Com que a casa no acaba d'entusiasmar el massapà, l'he farcit de panses, nous i fruita. A banda d'aquests ingredients, si hi sumem la participació d'un preferment poolish i l'ús d'espècies i d'altres ingredients importants, obtindrem un producte final molt aromàtic, fragant, complex i molt i molt agradable en boca.

No és que sigui especialment difícil però és d'aquelles que, sobretot, vol temps. Veiem-ho:

Ingredients:

- 500g farina de força
- 2g llevat fresc sec de forner
- 100g sucre
- 200g mantega pomada
- 190ml llet
- 1 ou (M)
- 60ml rom
- 250g panses
- 130g fruita confitada
- 50g nous
- Gotes d'estracte de vainilla
- Pessic de nou moscada
- Pessic de clau
- Pessic de canyella
- Pessic de nou moscada
- Ratlladura de llimona
- Una mica de mantega fosa per pinzellar al final
- Sucre glas per cobrir al final

Elaboració:

El dia abans, hem de preparar el poolish fent una barreja de 100g de farina de força, 100ml de llet i 2g de llevat. Remenem, deixem una estona a temperatura ambient i finalment reservem en nevera. En el meu cas, el vaig tenir gairebé 24 hores però segurament amb 10 o 12 ja n'haurem tingut prou (cal que fermenti, i això dependrà de la temperatura).



També en aquest moment, el dia abans, posem a macerar les panses en el rom.


Quan passi aquest temps, ja podem preparar la totalitat de la massa. En el bol (en el meu cas de la màquina amassadora, per bé que es pot fer tot a mà), posem el poolish, la llet restant (90ml), la farina restant (400g), juntament amb les espècies, l'ou, el sucre, la vainilla i la ratlladura de pell de llimona. Comencem pastant a velocitat baixa fins que el gluten comenci a desenvolupar-se. Aleshores, ja podem anar incorporant la mantega pomada, en dues o tres vegades. Ara ja hem de pujar, gairebé al màxim, la velocitat de la màquina fins que tots els elments s'integrin i des desenganxin de les parets del bol. Cal comptar que podem estar, ben bé, uns 15 o 20 minuts.



Aleshores, amb la massa feta una bola, la deixem al mateix bol, tapem, i que faci la primera fermentació. En el meu cas, dues hores.



Després, desgassem mínimament, fem forma de rectangle, i hi distribuïm per sobre les panses i les nous. Per tal de repartir-les bé, fem uns quants talls verticals a la massa i els posem un sobre l'altre, i amassem amb les mans una mica perquè aquets elements s'integrin bé dins de la nostra massa sense que aquesta pateixi en excés. 





Li donem forma, novament, de bola i dividim la massa per la meitat (en sortiran dos stollens). Cada meitat, l'aplanem i estirem mínimament en forma de rectangle. Amb el corró, pressionem al mig deixant tot un forat al llarg de la massa, que omplirem, en el nostre cas, de la fruita (si no, l'omplim de massapà). I emboliquem, un costat sobre l'altre, presionant justament on acaba la fruita, per tal que no se'ns surti al tornar a fermentar o a l'enfornar.





Deixem que els dos stollen facin la segona fermentació, durant 2 hores més.


Enfornem a 190º (forn preescalfat dalt i baix) durant 15 minuts, i durant 30 minuts més a 165º. La temperatura interna, a cor de massa, ha d'arribar almenys a 85º.



Ens sortir del forn, el posem sobre reixeta per evaquar-ne més bé la humitat, pintem amb mantega fosa i espolvorem amb sucre llustre.


Deixem refredar i fins i tot madurar perquè encara guanyi més complexitat.


Després de tot aquest procés, n'haurem obtingut un stollen de 715g i un altre de 702: és molta teca! Aprofiteu per convidar a algú i regalar-li una mossegada carregada de plaer complex: llevat, espècies, reminiscències del rom...


Salut!

(Recepta basada en la proposada per l'Amasadero)

dimarts, 20 de desembre del 2016

Gall negre del Penedès amb la seva cresta al vi ranci, acompanyat amb vi L'Indià


Teníem uns trossos de gall negre per casa des de feia un cert temps i demanaven ser cuinats ja.

Mentre que al Nadal passat el vam cuinar a mode mar i muntanya (aquí, el post), en aquesta ocasió l'hem fet de forma més senzilla però ha quedat igualment bo. L'ingredient principal, amb el permís evident del gall negre, és clar, ha estat el vi ranci que vam comprar a Sant Josep Vins (Bot, Terra Alta).

Ingredients:

- Un quart aproximat de gall negre
- 1 cabeça d'alls
- 250ml vi ranci
- Oli
- Sal
- Pebre
- Farina
- Romaní
- Brou

- Guarnició: patates al forn amb romaní (aquí, la recepta)

Elaboració:

Primerament, posem els trossos de pollastre en una salmorra d'1'5 litres d'aigua per uns 100g de sal. El podem deixam al voltant de 12 hores, en nevera. Ho fem perquè la carn sigui més tendre, encara que aquest pas és prescindible.


Amb la meitat dels alls, els pelem i els fregim en una paella al foc amb una mica d'oli fins que agafin color. Reservem.



Salpebrem i enfarinem els trossos de pollastre i els marquem a consciència a la mateixa paella, per tots els costats.


Quan ho tinguem, reincorporem els alls a la paella, hi espolvorem els aromàtics que volguem (en el meu cas, romaní sec), i la resta de dents d'all, en aquesta ocasió, laminats. Aleshores, després de remenar una mica tots els ingredients durant un parell de minuts, mullem amb un got de vi ranci. Tapem i deixem cuinar a foc mig-baix durant aproximadament una hora, o bé fins que la carn s'estovi.


Com que estem davant d'una espècie més dura que un pollastre bròiler comú, necessitarem ben bé una hora per coure el gall, per la qual cosa, per molt que el cuinem tapat, caldrà que hi afegim més líquid. Podem fer servir aigua més vi (potser blanc ja) o, en el meu cas, brou gelatinitzat que tenia en la nevera d'haver bullit una careta de porc. Va molt bé perquè contribueix a espessir la salsa final de la nostra recepta.


Quan el tinguem ben cuit, més tovet, apaguem el foc i deixem reposar fins a l'hora d'emplatar. Si resposa, ens agradarà més. Si cal, reservem i deixem el brou al foc fins que redueixi i tingui la textura de salsa.


Emplatem juntament amb la creta de l'animal (cuita de la mateixa forma que la resta del gall i la resta de menuts) amb unes patates al romaní al forn (aquí, la recepta) i posem per sobre una mica de julivert, que ens donarà frescor i color.




Acompanyem d'una genial Garnatxa Blanca de Pinell del Brai (Terra Alta): L'Indià, de Pagos de Hibera. Cos, acidesa, punt finíssim d'oxidació agradable, fruita...


Salut!

Patates al forn amb all i romaní

Es tracta d'una guarnició pensada sobretot per a carns, bé siguin a la planxa sense salsa, o bé un guisadet. En qualsevol cas, són molt bon acompanyament.

Tallem les patates a grills i les posem a una safata de forn. Salpebrem, hi afegim romaní sec. 4 alls en camisa aixafats i un raig d'oli.



Enfornem a 150º durant una hora i, finalment, 20 minuts més a 180º i la safata dalt de tot perquè daurin una mica. 

A mitja cocció, hi podem afegir un raig de vi blanc per ajudar que es coguin.



Salut!

divendres, 16 de desembre del 2016

Crema de coliflor i cacauet amb moniato escalivat i sardina confitada en oli infusionat


Recepta improvisada i d'aprofitament d'un vespre que havia de preparar un soparet informal en un pim-pam:

Ingredients:
- Coliflor
- Cacahuets
- Moniato escalivat
- Sardines confitades (vegeu aquí recepta)
- Oli d'oliva verge extra
- Sal i pebre blanc

Elaboració: 

Bullim coliflor, preferentment al vapor o en estoig de microones. Bullides no és tan aconsellable, no només per la pèrdua de propietats i gust sinó també perquè ens aigualirà la crema. Un cop la tenim, la posem en el got del túrmix per batre.

Per al moniato, un cop escalivat (al forn o en xurrasquera), l'hem de pelar, trinxar amb una forquilla i donar-li cremositat. N'hi ha prou afegint-hi una mica de llet i remoure. 

En el got per batre de la coliflor, hi posem també un grapat de cacahuets, que aporta gust així com el seu greix que contribuirà a donar-nos textura. Batem tot incorporant-hi l'oli a fil continuat, per tal d'anar emulsionant, fins que ens quedi la textura que desitgem, En el meu cas, una textura lleugera però suficient per muntar després el plat. Si  ho preferim, podem utilitzar llet o nata en lloc de l'oli, també queda bé. Per cert, en el cas de l'oli, potser val la pena utilitzar-ne un que no sigui gaire fort, perquè no tapi el gust de la coliflor com a element principal. Finalment, corregim de sal i pebre.

Per al muntatge del plat, ens ajudem d'un motlle on posar una primera capa de crema de coliflor. A sobre, hi posem una mica de moniato escalivat, per exemple a mode de quenelle. Per acabar, els lloms de sardina confitada. 

Fa un conjunt molt suau i molt agradable.

Una solució fàcil i ràpida, sobretot si ja tenim les preelaboracions fetes d'abans.


Salut!


Sardines confitades en oli infusionat

Una de les maneres que podem "cuinar" les sardines és així, tot just confitant-les en oli d'oliva verge extra. És una opció per fer rebost, ja que dins l'oli tindrem feta una conserva que durarà força temps a la nevera.


M'he basat, tot i que no al peu de la lletra, en la manera com les confita Ixak Salaberria, xef del restaurant Fagollaga (Hernani).

Ingredients:


- Sardines (recomano fer-ne en quantitat, per tenir un bon rebost a la nevera)
- Oli d'oliva verge (abundant)
- Julivert

Elaboració:

Primerament, hem d'anar netejant les sardines: les escapcem, en treiem els budells, l'espina central i les filetegem. Les submergim en aigua ben freda o amb glaçons per acabar-les de netejar i desagnar.


Ara les salem aplicant una salmorra en sec, és a a dir, cobrint-les de sal (o de sal i sucre a parts iguals) durant 5 minuts.
Alternativa a aquesta salmorra: les salem submergint-les en una salmorra al 10% (100g de sal per litre d'aigua). Les podem tenir així 24 hores dins la nevera.



Un cop passat aquest temps, les passem ràpidament per aigua per netejar la sal sobrera. Les estenem en una safata on càpiguen totes esteses sense amuntegar-se gaire, amb un mínim d'espai entre elles.


Aleshores, posem l'oli a escalfar a foc ben baix, amb l'ajuda d'un termòmetre, que s'haurà de situar entre els 50º i els 60º. Dins, hi podem posar alguna herba, un bitxo, o un all... el que més ens agradi, per infusionar i aromatitzar l'oli. En aquest cas, només julivert. 


Per acabar, quan tinguem l'oli a punt, el vessem (amb les herbes i acompanyament escollit en cada cas) sobre les sardines dins la safata, i amb aquesta escalfor tindran suficient per confitar-se. Quan refredi, guardem en nevera i les anem utilitzant a mesura que ens en calguin. 


Salut!


dimarts, 13 de desembre del 2016

Sarsuela de peix

Un altre dels plats estrella del Nadal 2015-2016 va ser la sarsuela de peix que ara presento. De nou, ha de quedar clar que l'elecció d'un bon producte serà fonamental per xalar de valent a taula un cop cuinat.


Ingredients:

- 1 rap a supremes
- 1/2 lluç a supremes
- 0'5kg de calamars a rodelles
- 10 gambes
- 0'5kg de cloïsses
- 6 tomàquets
- 6 dents d'all
- 3 cebres grandetes
- 2 pebrots verds
- 2'5 pebrots vermells
- 3 patates
- 2 cullerades petites de pebre vermell
- 60ml de brandi
- 1l de brou de peix

Elaboració:

En una gran cassola de fang, amb una mica d'oli a la base, fregim una mica el marisc. Primer les gambes; després els calamars. Reservem.




A la mateixa cassola, comencem a sofregir la ceba, tallada ben petita. Quan comenci a caure, hi incorporem l'all. 5 minuts més tard, hi incorporem els pebrots i els deixem una bona estona fins que tot el conjunt s'acompoti una mica. Anirem afegint una mica d'aigua si se'ns queda sec i anirem jugant amb la tapa de la cassola, segons convingui en cada moment.




Quan tinguem el conjunt ben amorosit, hi incorporem una miqueta de pebre vermell dolç i tot el tomàquet ratllat. Ara sí, amb paciència, sense tapar, deixarem evaporar tota l'aigua de vegetació fins que tot plegat es redueixi pràcticament a sec.



Un cop ho tinguem, hi aboquem el brandi i deixem evaporar. A continuació, retirem tot el sofregit de la cassola i ho posem en un got per passar-ho pel túrmix, mirant de no aplicar-hi gaire aire, sinó tot just perquè tinguem una textura un punt cremosa.

Mentrestant, a la mateixa cassola de fang, posem les patates mal tallades perquè deixin anar el midó i contribueixin a lligar la salsa, i cobrim amb brou de peix. 



Aleshores, incorporem aquest sofregit a la cassola de fang on s'estan començant a fer les patates mullades amb el brou de peix. Deixem bullir per espai d'uns 20 minuts aproximadament. Durant tota la resta del procés, anirem afegint tant de brou com ens calgui (en el meu cas, en vaig utilitzar un litre).




Quan a les patates no els falti gaire per ser cuites, hi incorporem les supremes de peix i els calamars, perquè bullin durant uns 8 minuts aproximadament. A falta de 3 minuts, hi posem les gambes i finalment les cloïsses, que podem triar si obrir-les a banda o que es coguin allà mateix amb la resta d'ingredients.







Igual que el gall negre amb escamarlans, aquest també estarà més bo si el deixem reposar i ens ho mengem d'un dia per l'altre. Queda boníssim, tant bo el peix com les patates, que s'impregnen de tot el gust de mar.



Per beure, ho vam acompanyar d'un Marqués de Riscal Verdejo 2014, que em va semblar massa afruitat i floral per acompanyar la nostra sarsuela. En aquest cas, el maridatge no va ser gaire encertat.


Un plat que fa festa i amb el qual vam començar amb la família el 2016.

Salut!