dijous, 16 de febrer del 2017

Marimuntanya de bulgur amb sardines, botifarra negra i chutney de maduixa. Vi Glárima 2015 (Gw. Ch.) de Bodegas Sommos

Qui més o menys hagi seguit les receptes que es publiquen en aquest blog o les fotografies de l'instagram sabrà a aquestes altures que a mi els mar i muntanya em tenen el paladar robat.


Aquí presento una altra recepta que combina producte de terra enllà com la botifarra negra en aquest cas, i de mar enllà, com les sardines. El toc final, d'acidesa i d'espècia, ens la donarà el chutney de maduixa, un tipus d'elaboració que sempre va bé tenir a punt al rebost i anar-ne fent al llarg de l'any amb els productes de cada temporada.

Ingredients:

- 120g de bulgur
- 12 sardines
- 250ml de fumet de sardines (2'5 vegades el volum de bulgur)
- Mitja ceba
- 1 dent d'all
- Mig pebrot vermell
- Ous i fetge de peix (si se'n té)
- 1/4 de botifarra negra
- Raig de vi blanc
- Oli
- Sal
- Pebre
- Coriandre
- Chutney de maduixa (opcional)


Elaboració:

El primer que haurem de fer és netejar les sardines i tallar-les a lloms. Amb el cap i les espines, en fem un fumet curt ben senzill, amb força quantitat d'aigua, perquè no resulti massa fort. Bullim durant 20 minuts a foc baix i deixem infusionar durant 20 minuts més. Colem per estamenya. Era la primera vegada que feia aquest brou, em generava dubtes quant al resultat, però va ser un bon recurs per mullar després el nostre bulgur.



Mentrestant, posem en marxa el sofregit. Primer l'all, després la ceba i finalment el pebrot. Que quedi tot plegat ben sofregit. Quan ho tinguem en aquest punt, afegim ous i fetges de peix, que esmicolarem dins del sofregit i que faran que el nostre fons de cassola s'impregin d'aromes i gustos de mar. També hi afegim en aquest mateix moment la botifarra negra, que ens donarà color i ens deixarà anar una mica de greix que acabarà de lligar el nostre sofregit.



Arribats a aquest punt, hi incorporem el bulgur, que el sofregirem també perquè es vagi començant a amarar de tots els gustos que ja conté la nostra cassola, talment com faríem amb l'arròs, que l'anacarem. Abans de mullar amb el brou, ruixem un raig de vi blanc per desglassar el cul de la cassola i deixem evaporar-ne l'alcohol.


Ara sí, finalment mullem amb el brou de sardines, que haurà d'estar ja ben calent. Rectifiquem de sal i pebre, si s'escau. Tapem i deixem que vagi fent xup-xup suau durant aproximadament 12 o 15 minuts, fins que el bulgur hagi absorbit tot el fumet. Si no, si ho preferim, també el podem deixar més humit i obtindrem una textura més semblant a la del risotto.




Destapem i deixem reposar posant per sobre uns lloms de sardina, que es couran amb la mateixa escalfor del bulgur. Hi afegim també una mica de coriandre per sobre. També podem donar-li un toc de soplet a les sardines, per brasejar-les una mica i que tinguin encara més bon gust i també apariència.


I emplatem, en aquesta ocasió amb un chutney de maduixa, que vaig pensar que s'escauria molt bé amb aquest tipus de plat ja que ja tenia comprovat que és un tipus de condiment que li va especialment bé als peixos blaus.




Maridem amb un vi que feia poc ens havíem endut de la nostra visita al Somontano (#escapadasomontano ): el Glárima, de Bodegas Sommos (D.O. Somontano), cupatge interessantíssim de  Gewürztraminer (80%) i Chardonnay (20%). Tot i ser jove, passa per una criança amb les mares que li dóna certa untuositat. Es deixa sentir sobretot la personalitat de la Gewürztraminer, la fruita fresca tirant cap a tropical, i la bona acidesa. Per a mi molt bon complement d'aquest marimuntanya.



Salut!


dilluns, 13 de febrer del 2017

Restaurant Abrassame (Cúpula de Les Arenes, Sants-Montjuïc, Barcelona)

A principis d'estiu vam anar a parar a aquest restaurant que des de feia uns mesos teníem en cartera, sobretot a partir de les recomanacions dels Baco y Boca (aquí el seu post).





I vam fer bé d'anar-hi. La ubicació no cal dir que és privilegiada, un mirador des d'on es pot albirar gran part de la ciutat, amb Montjuïc al davant.



De portes endins, a nivell de les vistes, amb un menú de migdia ben interessant, i un servei que va estar també a l'altura:



- Amanida de brots tendres, llagostins, taronja i vinagreta de remolatxa. Sensacional per refrescant, per ben amanida, per presentació i finalment per gust. Un entrant ideal per un migdia d'aquells calorosos barcelonins.





- Ous estrellats amb morcilla i ceba confitada. Més senzill però força ben posat aquest plat, contundent, però que en cap moment es va fer pesat sinó que estava, dins de les possibilitats, ben desengreixat. Bona textura melosa.



- Peix de llotja a l'espatlla amb patates al forn. Orada fresca, molt bona, i de ració correcta.



- Ceviche tebi de pollastre amb moniato. Em va cridar molt l'atenció aquest plat i per això el vaig demanar. Té poc a veure amb el clàssic cebiche de peix a què tots estem acostumats. Sense anar més lluny, evidentment, el pollastre estava cuit, a més a la brasa (Josper?), amb la qual cosa estava doblement deliciós. El condiment era el punt diferencial: barreja d'herbes i espècies, amb algun toc àcid que potser és el que volia recordar al cebiche, i tot plegat servit sobre una "tortilla". Premi a l'originalitat i al gust diferent i explosiu, tot i tenir poc a veure amb el que seria un cebiche. 




Per postres:

- Brownie de xocolata amb gelat. Ben bo, clàssic.



- Plàtan a la brasa flambejat amb llet de coco i tofee. Petita degustació d'unes postres que, ben diferents de l'habitual, em van sorprendre força positivament.



Per beure, dues copes de vi blanc (no recordo quin?), normaletes, suficients.

Tot plegat, per uns molt raonables 15 euros per cap. Restaurant, per tant, recomanable com a mínim en el seu menú de migdia.

Salut!

(data del dinar: 23 de juny de 2016)

dimarts, 7 de febrer del 2017

Arròs caldós de cranc

Darrerament estàvem fent molts arrossos, sobretot secs, algun melòs, però cap caldós. Aquest cop, després d'haver comprat uns crancs, vam decidir que els utilitzaríem per estrenar-nos amb un arròs caldoset, que resulta fàcil i molt agraït perquè en poc temps i menys complicació s'aconsegueix un plat força bo.


Ingredients:

- 10 crancs
- 320g d'arròs
- 1,5l de brou de peix
- 2 cebes
- 4 cullerades soperes de tomàquet fregit casolà
- 2 cullerades soperes de brandi
- 2 cullerades petites de pebre vermell
- Oli
- Sal

Elaboració:

En una cassola amb una mica d'oli, sofregim els crancs sencers perquè deixin anar ja una mica del seu gust al fons de la cassola. Reservem. Mentre fem el sofregit de les verdures que ve a continuació, anem separant el cap dels crancs del seu abdomen.



A continuació, sofregim ceba tallada a daus ben petits. Quan hagi caigut una mica, hi incorporem l'all picat, el deixem 4 o 5 minuts i hi afegim el pebrot tallat a daus més grans que la ceba.

Quan tot aquest sofregit estigui ben cuit, posem el pebre vermell i remenem ràpid perquè no se'ns cremi. Ara li donem canya al foc i posem el brandi a la cassola. Flambegem. A continuació, hi afegim el tomàquet fregit i ja de seguida anacarem l'arròs perquè se'ns impregin de tot el gust.




Quan el brou ja sigui bullent l'incorporem a la nostra cassola juntament amb els caps dels crancs. Però no tot el brou de cop sinó que ens en guardem una mica, no fos cas que ens passéssim a l'hora de mullar. Nosaltres, finalment, vam haver d'incorporar-lo tot, és a dir, el litre i mig.



Que bulli durant aproximadament 15 minuts. La primera part, a foc fort. Després, podem reduir-ne la intensitat. Quan restin pocs minuts per acabar la cocció, rectifiquem de sal.



Emplatem i gaudim.


Maridem amb el vi blanc Perlé, de Domaine Philémon, que conté encara una mica de carbònic residual natural de la mateixa fermentació. Esdevé un vi molt fresc, ben àcid, a base de les varietats Loin de l'oeil i Muscadelle. Encaixa perfecte amb els mariscos en general.



Salut!


dimecres, 1 de febrer del 2017

Restaurant Davita Italian Gastro Market (Eixample, Barcelona)

Aquest particular restaurant ens va fer gaudir molt d'un àpat a la italiana.

Carrer Rosselló 231, Barcelona


Tenen una carta que, al seu torn, amb indicadors de colors, es pot transformar en un menú executiu o gourmet (un xic més car que l'anterior, a 17'90 euros), segons la combinació de plats.






L'oferta és immensa i es divideix en diferents partides, tantes com "paradetes" dins del restaurant, distribuïdes per tota la sala, on cal anar a demanar i a agafar el plat triat, alhora que es pot veure com t'ho preparen al teu davant: pasta, anitpasti, pizza, cantina, postres... Tot molt ben posat, en un espai molt ampli, còmode, i ben iluminat.





El menjar fa molt bona pinta, i fa justícia a com realment és de bo. Està molt ben cuinat, amb producte de qualitat. Si més no, a mi això em va semblar.

Nosaltres vam dinar el següent, del menú gourmet:

- Carpaccio de tonyina vermella. Estava boníssim i venia acompanyat de guacamole i un grapadet de festucs.



- Parmigiana d'albergínies. Sensacional. No escassejava el formatge, ben al contrari, era abundant, 



- Pizza diavolina. Amb formatge gorgonzola, salsitxa picant, bitxo, pebrot i mozzarella fior di latte fresca. Extraordinària tant la massa com el farcit. I la ració més que generosa.



- Fiocchi formaggio e pere. Aquest plat de pasta farcida, acompanyada de salsa de nous i formatte ricotta fresc, va ser, de debò, extraordinari en tots els sentits. Sens dubte, el que més em va agradar del que vaig tastar. 



Per postres, tot i que no teníem ja gaire gana:

- Tiramisú. Ben carregadet i alhora gens pesat. S'hi va posar molt bé.



- Cannolo. De traca i mocador per arrodonir l'àpat. És d'aquells dolços que per a mi no tenen competència: si n'hi ha, me'l demano.



Per beure, un blanc Soave Santipietre i un Pinot Grigio di Lenardo, que van acompanyar força bé.



Per cert, bon servei de pa.



Tot plegat, per tan sols uns més que raonables 17.90 euros per cap. N'hi ha com per tornar-hi i seguir tastant més pizzes i més pastes. Tanmateix, això no podrà ser fins d'aquí a unes setmanes, quan hagin acabat les obres que es veu que estan realitzant. Espero que mantinguin en essència la forma i aparença de mercat que els distingia en origen.



Salut!

(Data de l'àpat: 29 d'abril de 2016)

(Nota: el restaurant fa poc que ha fet reformes i podria haver canviat la carta i els menús)