A principis d'estiu vam anar a parar a aquest restaurant que des de feia uns mesos teníem en cartera, sobretot a partir de les recomanacions dels Baco y Boca (aquí el seu post).
I vam fer bé d'anar-hi. La ubicació no cal dir que és privilegiada, un mirador des d'on es pot albirar gran part de la ciutat, amb Montjuïc al davant.
De portes endins, a nivell de les vistes, amb un menú de migdia ben interessant, i un servei que va estar també a l'altura:
- Amanida de brots tendres, llagostins, taronja i vinagreta de remolatxa. Sensacional per refrescant, per ben amanida, per presentació i finalment per gust. Un entrant ideal per un migdia d'aquells calorosos barcelonins.
- Ous estrellats amb morcilla i ceba confitada. Més senzill però força ben posat aquest plat, contundent, però que en cap moment es va fer pesat sinó que estava, dins de les possibilitats, ben desengreixat. Bona textura melosa.
- Peix de llotja a l'espatlla amb patates al forn. Orada fresca, molt bona, i de ració correcta.
- Ceviche tebi de pollastre amb moniato. Em va cridar molt l'atenció aquest plat i per això el vaig demanar. Té poc a veure amb el clàssic cebiche de peix a què tots estem acostumats. Sense anar més lluny, evidentment, el pollastre estava cuit, a més a la brasa (Josper?), amb la qual cosa estava doblement deliciós. El condiment era el punt diferencial: barreja d'herbes i espècies, amb algun toc àcid que potser és el que volia recordar al cebiche, i tot plegat servit sobre una "tortilla". Premi a l'originalitat i al gust diferent i explosiu, tot i tenir poc a veure amb el que seria un cebiche.
Per postres:
- Brownie de xocolata amb gelat. Ben bo, clàssic.
- Plàtan a la brasa flambejat amb llet de coco i tofee. Petita degustació d'unes postres que, ben diferents de l'habitual, em van sorprendre força positivament.
Per beure, dues copes de vi blanc (no recordo quin?), normaletes, suficients.
Tot plegat, per uns molt raonables 15 euros per cap. Restaurant, per tant, recomanable com a mínim en el seu menú de migdia.
Salut!
(data del dinar: 23 de juny de 2016)
Moltes gràcies per la menció Albert!. A nosaltres ens va agradar, tot i què molts cops anem a aquests llocs amb reserves. Però últimament, pel que he vist, crec que això del "és per guiris" "és un centre comercial" o "és d'un grup" són tòpics que ja no serveixen.
ResponEliminaAlgun cop ho hem comentat, Luisa, que sovint aquests prejudicis han pogut fer que deixéssim de conèixer llocs que realment valen la pena. En aquests casos la difusió i l'intercanvi és encara més important, salut!
EliminaEs veu deliciós!
ResponEliminaProu que ho era, Cristina!
Elimina