divendres, 24 de febrer de 2017

Bodegas Viñas del Vero i Blecua (Barbastro, Somontano, Huesca) (#escapadasomontano)

L'any passat vàrem visitar el que és un dels cellers més grans i tal vegada més coneguts d'Osca, i l'experiència fou força bona: Viñas del Vero.


L'origen es remunta als anys 80 amb la compra de nombroses hectàrees de vinyes de varietats autòctones, i més tard d'altres foranes que s'hi han acabat adaptant bé i que donen com a resultat vins que ens agraden especialment, com la Gewürztraminer. Però no és fins els 90 que dóna un salt amb la construcció d'un nou celler i posteriorment la incorporació al grup González Byass. 

La part més interessant de la visita arriba quan agafem el cotxe i en 4 minuts ens plantem davant de Blecua, un celler encara més nou creat per Viñas del Vero amb la voluntat d'elaborar-hi els vins top de gama, els més exclusius. De fet, ens explica la guia que és un lloc ideal per als capricis de l'enòleg i de l'equip tècnic. 


Blecua produeix com a molt 6.000 ampolles, que provindran de la triple selecció de vinyes, raïms i botes. A més, per a aquest celler es destinen les vinyes més velles (del 1986). La selecció del raïm és manual. Posteriorment, 30 dies de maceració i fermentació. Després premsa, després fusta durant uns 8 mesos.

Un cop a les botes (un total de 130), se'n fa la selecció, en base al criteri únic de qualitat. De la selecció de 30 botes neixerà el futur Blecua: calen, però, 12 mesos més. Les botes, per cert, estan dins d'una sala que és ben bé l'interior d'una roca, ideal per conservar la temperatura de forma totalment natural.




Però ni tan sols la totalitat d'aquestes 30 arribaran a embotellar-se. Finalment, 3 mesos de repòs en ampolla.

Ens expliquen que el 1863 és Lalanne (d'origen bordalès) que introdueix Cabernet Sauvignon i Merlot. Somontano, de fet, és terra de negres, originalment la Monastrell i la Parraleta, però el que més s'exporta s´n blancs.

Interessant la biblioteca dedicada al vi i la gastronomia que hi ha dins Blecua, de consulta disponible a tots els interessats.


També força interessant el petit recorregut per la vinya, on podem tastar in situ el raïm de diferents varietats, en què ja s'aprecia abans de vinificar les seves diferències de volum, de compactació, de pell, de color, d'acidesa, de dolçor...





Finalment, el tast:

- Gewürztraminer. Molt habitual a la D.O. Olora a suc de pinya, litxi, mango. Fruita blanca de pinyol. En boca és molt refrescant. El més venut. Per maridar, més que amb peix, pot funcionar molt bé per contrast amb foie, formatge cremós, fins i tot roquefort, sushi... Per postres, una pasta de full amb fruita seca, per exemple. Cal saber que té sucre residual perquè s'atura la fermentació quan encara no ha acabat.



- Syrah 2013. Fa olor de vainilla i fumat. Les botes per on passa provenen de Blecua, bastant noves. Color de vi jove. En boca és llarg i afruitat. Ideal per a caça. Evoluciona a mesura que passa l'estona.


- Blecua 2008. Olor de cuir, força potent en nas. No tant en boca, més amable, per bé que és tànic i necessita un àpat al costat per maridar. Complexitat important.


Un cop finalitzada la visita, accedim a la botiga, on tenim ocasió de tastar d'altres vins. Evidentment, ho aprofitem...

- La Miranda de Secastilla. Monovarietal de Garnatxa Blanca amb pas per fusta de 4 mesos. Les vinyes són velles, situades al pago de la Miranda, a uns 700 metres, amb força insolació. El vi està fantàstic, fresc i delicat.


- Riesling 2015. Maceració pelicular i criança amb mares. Molt destacable aromàticament, principalment cítric. Bona acidesa. Em va agradar molt, més que el Gewürztraminer. El vaig trobar molt versàtil, tant per copejar com per a amanides, peixos o pastes.


En definitiva, visita molt agradable, no pas gaire lluny de casa (Barcelona), ideal per a una escapada d'un sol dia d'anar i venir perquè està molt ben comunicat íntegrament per autovia. Crec que de tant en tant hi anirem passat, quan el rebost vagi minvant.

Això sí, després de la visita a Viñas del Vero, més val anar a omplir una mica la panxa. Nosaltres vàrem anar fins a Barbastro, i allà vam fer-hi un dinar lleugeret, informal i força bo a Vinobar (properament, al blog).

Salut!

(Data de la visita: dissabte, 17 de setembre de 2016)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada