Crema de xirivia al perfum de vermut i gingebre

Aquest és tot just el segon hivern que faig aquesta crema de xirivies, una hortalissa de la família de les apiàcies, relativament semblant o cosina llunyana de la pastanaga (de fet, també se'n diu pastinaga), però amb un gust i aroma per a mi molt més especial i complex, fins i tot anisat, dolcenc, que la fa interessantíssima no només des del punt de vista nutricional sinó també organolèptic. Encara em pregunto per què no la cuino i la consumeixo més sovint...

Per tant, més enllà del recurs per fer brou o escudella, utilitzem la pastinaca també com a protagonista d'alguna recepta, com aquesta en forma de crema, que tan bé se'ns hi posa durants els mesos de més fred.

Aquesta forma d'elaborar-la, amb la presència subtil de vermut i gingebre, fan que el plat final guanyi encara més riquesa aromàtica: el gingebre és molt refrescant i el vermut no deixa d'incorporar dins seu tot un conjunt d'aromàtics que potenciaran encara més la nostra crema.

Ingredients:

- 4 xirivies

- Aigua (o brou)

- 1/2 ceba

- Tomàquet fregit

- Raig de llet sencera

- Formatge d'untar

- Dau de gingebre

- Nou moscada

- 12 ametlles

- Raig de vermut

- Pebre negre

- Sal

- Oli d'oliva verge extra i/o mantega

- Llet sencera (o nata, o llet evaporada...)

Elaboració:

Com en qualsevol crema tradicional, comencem sofregint la ceba en una mica d'oli (i/o mantega). Quan la tinguem una mica caiguda, hi afegim el dau de gingebre, que haurem de mantenir durant tota la cocció perquè aromatitzi el fons de la nostra crema, i que el treurem només en el moment previ de triturar.

Incorporem la xirivia trallada a trossos més aviat menuts i deixem que cogui també uns 5 minuts per sofregir-la. A continuació, hi posem el tomàquet i les ametlles i remenem perquè tot plegat s'hi integri. Com que els ingredients ràpidament reduiran per absència d'humitat, desglassem amb un raig de vermut, que deixarem evaporar.

Tant aquest toc de vermut com el fet d'haver incorporat el gingebre donen certament un toc fresc, tan subtil com interessant, a la preparació.

De seguida, cobrim amb aigua (o brou) i deixem coure tapat durant uns 30 minuts, aproximadament, fins que tot segui ben tendre.

Colem i retirem el gingebre. Triturem amb la batedora americana.

Ara és el moment que corregim de condimentació i juguem amb l'afegit de brou de cocció, llet i formatge d'untar (i/o mantega) fins obtenir la textura desitjada, més o menys espessa, més o menys cremosa. Jo amb prou feines hi vaig afegir brou de cocció però sí vaig afegir-hi un parell de cullerades de formatge d'untar i un parell de raigs de llet (que no de nata, per obtenir una crema menys pesada). Em va quedar més aviat espessa però sense ser puré, en el sentit d'untuosa, com una parmentier que pot aguantar posar per sobre algun altre ingredient de complement o decoratiu.

Un cop la tenim, les possibilitats són nombroses: la podem consumir freda o calenta, en gran format de plat fondo o copa degustació, acompanyada amb d'altres cremes, com a suport d'algun altre ingredient en format petit, amb uns seitons, acompanyant una carn... Ho anirem veient. Per ara, la crema bàsica, que és aquesta.

Salut!