dilluns, 20 de febrer de 2017

Celler Masia Serra (Cantallops, Alt Empordà, Girona) (#escapadaempordà)

Vàrem passar un cap de setmana a l'Empordà amb l'objectiu bàsic de seguir coneixent nous vins. Concretament, ens vam centrar en la zona dels Aspres, on vam visitar primer Masia Serra i, al dia següent, Vinyes dels Aspres.


Precisament, aquesta zona geogràfica, caracteritzada entre d'altres per ser una zona de transició entre les Alberes i la plana empordanesa, i per ser suaument ondulada i travessada per diversos rius. A més, concentra bona part del conreu de la vinya de la D.O. Empordà, força superfície boscosa de sureda, monuments megalítics i pobles medievals a l'entorn de llur església parroquial.

Masia Serra és el projecte vitivinícola engegat per en Jaume i la Sílvia el 1996. En Jaume ens va acollir a casa seva un migdia de tardor espatarrant i que convidava a gaudir del moment, a recrear-s'hi en un entorn i unes instal·lacions tan maques i còmodes com la seva. Copa en mà, ens va donar la benvinguda juntament amb 2 parelles joves més, amb qui també ens hi vam avenir força. El vi, sens dubte uneix.


El tast, concretament, va començar per aquesta copa de Kremant 2015, un escumós monovarietal de Garnatxa Blanca, i entre 18 i 24 mesos d'envelliment, brut nature. Em va semblar excepcional com a copa de benvinguda. Hi ha frescor, fruita i algun toc subtil de llevat també.


Després vam passar dins de la sala principal que serveix per tastar i com a menjador, així com a espai de botiga. Allà ens van preparar una taula d'esmorzar sensacional, composta dels següents productes: oli Dara 2015, elaborat per ells mateixos, 100% de la varietat autòctona Argudell per sucar un pa també força bo de Garriguella; formatge L'Hereu (de Murgó Formatges, del Maresme), genial; formatge Botàs (de Molí de Ger, a la Cerdanya), que ja coneixíem i que ens encanta; embotit artesanal empordanès d'en Marcel Puigmal; i per rematar, xocolata de L'Obrador d'en Quimo (Perelada).








Tot extraordinari per acompanyar, com déu mana, als vins de Masia Serra que vam tastar:

- Mosst. Vi blanc jove amb 85% de Garnatxa Blanca, 10% Garnatxa Roja i 5% Muscat (comprat aquest a un pagès de la zona). És d'aquells que passen sols, molt bé d'acidesa, sec, afruitat, cítric. Té el nom del gost de la família, que surt representat en diferents posicions a les etiquetes de les ampolles, dissenyades per l'artista Rafael Bianchi.

- Io 2013. Predominantment a base de Merlot (75%), 20% de Garnatxa Negra i 5% de Cabernet Franc. Té 12 mesos de fusta. Io, que és el cant amb què s'adorava al déu Baco i un cant de festa, fa olor de fruita vermella, sense perdre de vista el puntet torrat que li confereix la fusta. Tànic però sense ser agressiu. Ens va agradar força i va acabar viatjant amb nosaltres cap a casa, on ara reposa al nostre celler particular.

- Aroa 2013. 80% Garnatxa Negra de vinyes velles i 20% de Marselan. Em va mervallar. A mi la Marselan em va, i aquest no va ser cap excepció. Té 12 mesos de fusta. En nas és més amable que en boca, més contundent. Força gastronòmic. Cal dir que la Marselan, a l'Empordà, va ser introduïda o va ser començada a treballar per Masia Serra. El nom d'Aroa, per cert, és en honor a la filla d'en Jaume i la Sílvia.


- INO. Vi dolç impressionant amb el sistema de solera i criadera, que té el nom de la mare del déu Baco. Una part d'aquest vi procedeix de la bota mare que conserven datada de 1860, de Garnatxa Roja. L'acompanyem amb xocolata. És molt ric en aromes. Vol una beguda pausada per gaudir-lo en tot el seu esplendor. Encara s'hi troba la fruita, unida a l'oxidació pel pas del temps. Quina joia i quin privilegi poder tastar un vi que ha estat considerat el millor de l'Empordà.




Un cop panxacontents (quin tros d'esmorzar-maridatge!), vam començar el recorregut per la vinya i mentrestant ens n'anaven comentant la història, on ja s'hi plantava Garnatxa des de 1960, per part dels avis. La resta de varietats, actuals (Cabernet Franc, Merlot, Marselan...) foren plantades posteriorment per part dels actuals propietaris, als anys 90.




També veiem com s'està preparant el terreny per habilitar espais d'allotjament (eno)turístic, que de ben segur seran tot un bon reclam perquè l'espai, la zona, els vins i la bona acollida per part dels amfitrions... tot plegat s'ho val!


Evidentment, també vam entrar al celler d'elaboració i a la zona de botes.


Tot plegat, una visita molt entretinguda, força interessant, molt agradable, que sabia greu que s'acabés. La propera vegada, ens hi quedem a dinar perquè Masia Serra també ofereix una visita més dinar, que inclou un vi que malauradament ens vam quedar sense tastar: el Gneiss 2011, a base de Cabernet Sauvignon (90%) i Garnatxa Negra (10%). Torno a dir: el lloc, els vins, la gent... convida a recrear-s'hi, a ser-hi... a gaudir.

Salut!

(Data de la visita: dissabte, 10 de desembre de 2016)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada