dijous, 16 de juliol de 2015

Restaurant Quinta Forca (Casafort, Nulles, Alt Camp, Tarragona)



Hi entràrem a les 14h. En sortírem a les 19h. Evidentent, això vol dir que hi vam estar molt a gust en tots els sentits, començant, és clar, pel menjar, que és del que es tractava, i també pel servei, el tracte, el lloc, l'entorn, i seguint per la companyia, ja que vàrem coincidir a la taula del costat amb un parell d'instagramers als quals vam poder desvirtualitzar: @marcboines i @mariaboines, així com a un parell de bodeguers ecològics de Mas Bonans (Piera), a qui algun dia anirem a visitar. Un plaer!

La Quinta Forca fa honor al seu nom: és a la Quinta Forca (com a mínim des del punt de vista d'un barceloní com jo), però val la pena d'atansar-s'hi, recorrent una petita carretera i finalment camí (apte per a vehicles) amb vinya a banda i banda.


El restaurant ocupa una antiga masia que el mateix xef, en Xavi, i la seva parella, la Mercè, es van encarregar de rehabilitar per transformar-la en el que ara és, un restaurant molt acollidor, amb espais força agradables i decoració ben personal i detallista, amb tres menjadors, ben petits, on s'hi està ben còmode i les taules prou  separades les unes de les altres. Restaurant tant d'slowfood i diria que també d'slowlife.






L'oferta del xef Xavier Fabra és tancada: un menú degustació de migdia (Tast Forca), de 17 plats, a 45 euros (begudes a banda), i un altre de nit, més curt, de 30 euros (també begudes a banda). Tot són plats amb ingredients de proximitat, km0, ja que pertany al col·lectiu slowfood, ecològics. I això es nota, i molt, en cadascun dels plats i en els vins.

D'acord amb aquesta filosofia de partida, el producte, de qualitat i frecor indiscutibles, és l'autèntic protagonista de cada plat. A més, se'l manipula el mínim possible: coccions suaus i en ocasions nul·les, així com generalment guarniments, salses o acompanyaments que en cap cas l'emmascaren sinó que, en tot cas, dignifiquen i milloren el producte. Això, mèrit del xef, és justament el que buscàvem anant a la Quinta Forca, i ho vam trobar.

En relació amb això, no deixa de ser una declaració d'intencions, d'entrada, l'absència de forquilla i de ganivet a taula, durant tot l'àpat. Només es disposa d'una cullera i d'una pinça: si a cuina s'ha ben tractat el producte, no pot ser que a taula se'l maltracti justament a l'hora de menjar-lo. Bon detall! I el cert és que s'agraeix la possibilitat d'anar seleccionant, dins de cada plat, amb l'ajuda de les pinces, cadascun dels elements que l'integren per separat. Ens ajuda a assaborir més els plats, a menjar més a poc a poc, slow, slow...



Igualment, em va semblar una bona declaració d'intencions inicials, el fet de trobar-nos, de bon comançament, amb uns tomacons sensacionals, amb un gust i una fragància que, de debò, el meu paladar ja no recordava. De llagrimeta!
Bé, anem entrant en detall. Els plats del menú degustació Tast Forca que es van anar succeïnt a bon ritme, ni molt lent ni massa ràpid, per la nostra taula van ser els següents (posem-nos el pitet):
- Bombons de tomacons. Començar el menú amb això m'ho vaig prendre com una declaració d'intencions del que havia de venir, i la vaig encertar. Producte, producte i producte. Aquest havia de ser el punt fort de l'àpat. Aquests tomàquets eren de primera divisió: esclatants com cirerols però sense ser-ho. Una mida òptima per dur-los a la boca tot d'una. A la primera queixalada, substància, molta humitat, fragància, frescor, perfum herbaci. Magnífics en tots els sentits. Simplement amanits amb un xic d'oli bo i sal.


- Hummus de cigrons i bitxo. Per al meu gust, força ben condimentat, ni massa pujat d'espècies ni mancat de punch. Em va agradar trobar-me el patè de campanya i el bitxo.


- Cacik de cogombre i espècies. Elaboració típica de Turquia ideal per a un dia sufocant de calor com era aquell. Cada culleradeta, amb el iogurt i el cogombre, deixaven aquella sensació en boca tan agradable, amb el contrapunt de les espècies, també en la seva mida justa.


- Crema freda de carbassó. De nou, com en el cas dels tomàquets, gustossísima aquesta crema, tant com refrescant.


- Caviar d'albergínia amb costella de conill i figa de Bràfim. Excel·lent també aquesta albergínia, per bé que la figa, més subtil, es perdia una mica dins la potència del caviar, que crec recordar que venia acompanyat d'all i julivert, potser massa present per al meu gust. La costelleta, arrebossada, delicada i exquisida.


- Ensaladilla de patates i bajoques. De nou, un plat fred i molt bo, acompanyat d'una maionesa ben suau i unes bajoquetes delicioses.


- Croqueta de ceba tendra fumada amb salmorejo de remolatxa. Un dels plats més bons va ser aquest. El croquetot era excel·lent i l'acompanyament de la remolatxa, a banda de vistosíssim, molt bo. Combinació ben encertada!


- Rostit de llaminera de porc entre pa i pa. Un dels pocs plats calents va ser aquest minientrepanet de rostit de llaminera, que també va agradar però que, per a mi, la carn quedava una mica eclipsada pel gust d'una salseta que no vaig endevinar de què era. Pot ser si s'hagués acompanyat del mateix suc del rostit s'hagués potenciat més la carn.


- Patacó a la sal amb pebre vermell. Juntament amb el plat anterior, es servia aquesta patateta a la sal que estava boníssima, sobre una salseta d'aquelles potents, que piguen allà on han de picar, a la gola, però a nivells tolerants.


- Sopa freda de poma amb ametllons i anguila fumada. Sorprenent! Jo diria que és el que més em va agradar. Primer, no t'esperes a aquestes altures del menú aquesta copeta que de nou et neteja la boca però que, sobretot, fa gaudir molt: no m'havia imaginat mai que la poma, els ametllons i l'anguila fumada s'avinguessin tan bé en un mateix mos. I sí s'hi avenen sí, i molt! De llagrimeta.



- Gaspatxo de musclos. Molt poc líquid sinó més aviat sòlid. Els ingredients del gaspatxo, més que triturats, te'ls anaves trobant en petits bocins. Presència més que destacable d'uns musclos molt bon.


- Gamba i bonítol de Tarragona amb el cap fregit de la gamba. Producte de primera, amb prou feines cuit. Genial!



- Arròs de sipionet de punxa i cargols. Bona idea d'arròs, m'agraden molt els mar i muntanya, però malauradament jo el vaig trobar massa pujat de gust, sobretot pel pebre en gra, que ens va dir en Xavier que venia de la cocció dels cargols. Gust molt bo però massa potent.


I anem a buscar les postres, que he de dir que em van semblar molt completes i de nou molt ben dissenyades tenint en compte el llarg menú del Tast Forca. Vam anar acabant amb el següent:
- Orxata de xufa i anís estrellat. Servit en una petita ampolleta que calia remoure per barrejar bé l'orxata i la xufa, em va semblar molt encertada la presència de l'anís, que semblava netejar la gola de tot l'àpat precedent.


- Sorbet de cireres. Bé de gust, no tant de textura, una mica granulada.


- Crema de llimona i escuma de iogurt. Potent tant l'acidesa de la llimona com l'escuma. Neteja de nou la gola i passa molt bé.


- Tatin de poma i figa flor. Per culminar l'àpat amb un mos dolç i acompotat sensacional gràcies a aquesta tatin sublim, de debò. Tenint en compte que aquest era ja el dissetè plat, no va ser gaire complicat, al contrari, atacar-lo a poc a poc, tal com es mereixia, com la resta de plats.


Tot plegat, ho vam regar amb el vi blanc Sicus, Xarel·lo 100% fermentat en àmfora, de Bonastre, que va anar prou bé per acompanyar aquest tipus de menú, d'elaboracions més aviat lleugeres. També vam beure una mica d'aigua.




En el menú no estaven incloses les begude (18 euros del vi; 1'80 euros l'aigua) però sí el pa.



En resum, un menú i un servei de bandera, de traca i mocador, de llagrimeta, sobretot en alguns dels plats que ja acabem de destacar. Un àpat llarg però no pas pesat i que es va posar molt bé a la panxa, fàcil de pair, i això és un altre punt a favor que parla bé tant del xef com dels productes utilitzats.

Després de dinar, una bona tertúlia (principalment gastronòmica, per si ens havíem quedat amb gana) amb els companys instagramers @marcboines i @mariaboines, i els bodeguers ecològics de Mas Bonans, i amb en Xavier Fabra, el xef (foto).


Em quedo amb ganes de tornar en una altra època de l'any, cap a la tardor-hivern, per tastar noves propostes del Quinta Forca, que canvia mes a mes de menú. Aquest del juliol ha agradat molt però hi havia molts plats freds, tal com la calor demanava. Deixo pendent una propera visita de cara al novembre per tastar un menú que de ben segur serà diametralment oposat en producte i elaboracions però sota la mateixa filosofia slow, slow, amb què tant a gust ens hem sentit.

Fins aviat s i salut!

(Data de l'àpat: diumenge, 12 de juliols de 2015)

2 comentaris:

  1. Una explicació molt i molt bona. No seria capaç de fer- ho tant i tant be.
    Salutacions @Mariaboines@Marcboines

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies parella, salut i per molts més àpats!

      Elimina