dilluns, 13 de juny de 2016

#GastroThermalia a Caldes de Montbui: recorregut arqueològic i gourmet per la vila termal

De totes les experiències turístiques que m'interessen, n'hi ha una que em fa gaudir especialment perquè reuneix una sèrie d'elements que combinen a la perfecció i tanquen cercles: em refereixo a les escapades gastronòmiques com la que vam realitzar el passat dissabte 4 de juny a la vila de Caldes de Montbui.


Amb prou feines havia estat un parell de cops a Caldes de Monbui, gairebé sempre de passada excepte un cop que em vaig allotjar a cos de rei a Termes Victòria i alguna altra vegada en ocasió d'una fira en què posen una gran olla al mig de la plaça i la vila bull de gent i de bon ambient. Sempre m'ha semblat un indret molt agradable de passejar-hi, recollit, i amb espais realment macos. Però no hi havia arribat a aprofundir ni de bon tros com fins ara.





Aquesta jornada, anomenada #GastroThermalia, va ser una trobada de companys gastroblogaires que veníem de diferents punts del país. La majoria, ja tenien experiència en d'altres localitats on s'havien reunit però per a mi, Caldes, va ser la primera. Es tracta de disfrutar i exprémer al màxim un dia de turisme de proximitat radical, de Km0, en l'àmbit català, sempre a partir d'un leitmotiv gastronòmic.

Per a mi, aquest eix gastronòmic no pot faltar mai en cap viatge o escapada que faig, tant llunyà com aquí mateix: a partir del mercat i la cuina d'un indret es coneix el país: la història, costums, cultura, economia, geografia, clima, tradicions... sempre són en bona mesura causa o conseqüència d'una determinada cultura gastronòmica, que té el poder de sintetitzar, en el mercat i en el plat, com és una localitat, una comarca o una nació.

Aquesta filosofia és la que penso que presideix trobades com la de l'altre dia. El tret de sortida, de bon matí, es donava a Thermalia, museu i oficina de turisme de Caldes. Allà, un cop recollides les acreditacions i fetes les presentacions i la introducció per part d'en Jordi, l'organitzador de la moguda juntament amb l'Anna, per part del regidor de turisme, una representant del Consell Comarcal i un altre de la colla gastronòmica calderina, ens van oferir la primera de les nombroses degustacions que tindríem al llarg del matí: carquinyolis de l'Espiga d'Or, pa amb llonganissa Pedragosa, mongetes del ganxet bullides en l'aigua termal per part de Llegums cuits Parellada, oli de la Vera, varietat autòtoctona vallesana, i vi Torre Marimón Selecció 2012, de proximitat (IRTA).





Tot estava excel·lent i va ser una mena de preàmbul del matí intens que teníem pel davant. A continuació, ja panxacontents, vam començar a fer la visita guiada a la vila en relació amb les termes, que és segurament el principal tret distintiu o si més no el més conegut del municipi. Pel subsòl de la comarca passa una falla gràcies a la qual pot brollar l'aigua provinent de les profunditats de la terra, amb grans capacitats mineromedicinals pel fet d'arrossegar força mineralitat. Això ja ho van descobrir els romans i se'n van aprofitar, deixant-ne rastre a mode de banys, termes, safareigs, etc. Avui en dia, encara en trobem i són obertes al públic perquè també n'aprofiti les qualitats.

Fonts com les del Lleó (a 74º) serveixen, a més, per remutllar les ametlles i estovar-les, per a la pasta (Sanmartí), per coure llegums, per als iogurts, per a la cistelleria artesanal, per escaldar pollastres, per als boters, etc. Per tant, històricament, les aigues termals calderines han afavorit la pràctica de determinats oficis i costums d'aquesta mena.



Visitem també termes romanes, del s. II A.C, que destaquen pel seu bon estat de conservació.




Després anem cap a l'espectacular menjador de l'antic balneari Can Rius, on hi va arribar a estiuejar la reialesa, i que va adquirir gran prestigi al segle XIX. Tal com es veu, s'ha reformat per reproduir el seu esplendor.





Seguim la ruta pel poble passant per edificis emblemàtics del segle XVIII com el Portal de Cal Bisbe fins arribar al Safareig de la Portalera, tal com vam comprovar, encara en ús. És un espai on encara hi van a rentar alguns vilatans, també força ben conservat, i en l'aigua s'hi reflecteix la natura del voltant. També conserva els espais per a l'aigua on es bullia el llegum.




L'aigua, un cop passada per aquí, és conduïda perquè tingui un ús final per a l'horta calderina, tot just al costat.




Caldes és una vila amb més cops amagats: vam poder visitar també un petit espai dins la farmàcia modernista Can Codina, que recull entre d'altres els estris amb què s'elaborà el primer iogurt amb la utilització de l'aigua termal calderina.




La part més històrica-termal l'acabàvem aquí per donar pas al terreny específicament gastronòmic, que no deixa d'estar-hi lligat en alguns dels casos, com veurem més endavant. Al costat de la Font del Lleó hi ha Embotits Pedragosa, on vam fer-hi una petita parada i degustació. Es tracta d'un establiment que ara mateix està celebrant el seu centenari. És sobretot conegut per l'elaboració de la coneguda llonganissa de Caldes i ara, també, per la comercialització de la primera llonganissa i xoriço 100% de gall dindi. Estava boníssim. Per si això no fos poc, també vam poder tastar un bon assortiment de salses fresques pascalitzades, un recurs molt interessant per a la cuina, sota la marca de Gourmand & Guiard. , exquisides.








Pastes Sanmartí fou la següent aturada. Amb l'eslògan "fideuers des de 1700", tenen l'honor de ser, poca broma, l'empresa artesanal elaboradora de pasta més antiga del continent. Utilitzen sèmola aragonesa de blat dur. Aquesta matèria primera, juntament amb l'aigua termal, l'ús d'una maquinària força antiga i d'unes instal·lacions semblants a armaris de fusta per a l'assecatge de la pasta durant un parell de dies, dóna com a resultat una pasta de gran qualitat, tal com podríem comprovar més endavant a l'hora de dinar.






Després vam anar cap al que per a mi va ser un dels llocs culminants de la ruta, donada la meva atracció per tot el món de la fleca artesana: vam visitar, del bracet de la Meritxell i la Mireia, el forn l'Espiga d'Or, tota una troballa, per a mi, a Caldes. Ens van ensenyar els últims preparatius per enfornar la barra romana, que utilitza també l'aigua termal, així com el pastat de la farellana. L'Espiga d'Or treballa amb farines eco de qualitat, mòltes a la pedra, provinents, entre d'altres, de Gallecs i de Girona. A més, s'hi elaboren productes d'autor, com el butipà, exquisit, de botifarra blanca i negra, o el pa de cireres, a més de brioixeria, pastisseria etc. Val molt la pena passar-hi i badar, badar molt, i endur-se cap a casa mitja botiga... Per exemple, també hem pogut tastar els seus carquinyolis, amb les ametlles remullades també en l'aigua termal, extraordinaris.







La parada següent fou el  Celler la Vallesana, on ens van rebre molt amablement per presentar-nos i donar-nos a tastar el seu anís de taronja i l'emblemàtic licor de Flors del Remei, a més a més de la ginebra Gin 19 Flors, ginebra catalana elaborada en petits alambics de només 100 litres i la utilització de 19 plantes, arrels i flors escollides: excel·lent.






I ja, per acabar d'obrir la gana del tot després de l'esmorzar, l'embotit, i els digestius... cap a la Pastisseria Muntada, una autèntica meravella, una joia la pastisseria de petit format que vam poder tastar: d'una banda, la mousse de coco i pinya infusionada amb anís estrellat, mandarina gelificada, vainilla de Madagascar i pa de pessic d'ametlla: brutal!. D'altra banda, una mousse de xocolata sobre praliné d'avellana cruixent, que és el "supervendes" de Pastisseria Muntada, cosa no pas estranya perquè està de vici.





Amb tot, ens va donar l'hora de dinar. Ja havíem començat a omplir la panxa però el fet de posar-nos en camí cap a casa d'en Mirko Carturan va fer renéixer les ganes de seguir menjant. Aquesta colla blogaire que he conegut és molt de vida, com no podia ser d'una altra manera. 

Per no allargar-me més, aquest capítol final del dinar, però, el veurem en un altre post que publicaré en breu.

Ha estat un plaer molt gran compartir aquesta jornada amb els companys (gastro)blogaires així com conèixer el patrimoni calderí i sobretot les persones que hi ha al darrera d'oficis que treballen artesanalment la matèria primera amb molta delicadesa i honestedat per oferir-nos productes finals acabats que a mi m'han enamorat: embotit, pasta, pa, licors i dolços... una merevella. Moltes gràcies per fer-nos xalar tant!

Gràcies a organitzadors i col·laboradors per fer-ho possible, especialment a en Jordi Canals i l'Anna Continente., del blog Retalls de Cuina.


Salut!

(Data: dissabte, 4 de juny de 2016)

4 comentaris:

  1. Si que va ser intens, oi?? Costa resumir-ho tot en un sol post! Moltes gràcies per participar Albert! I espero que coincidim en moltes més trobades gastro-culturals! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un matí d'aquells ben espremuts. Si n'haguéssim tingut més temps, més que ho hauríem pogut fer durar perquè alguna visita va quedar curta: a l'Espiga n'hi havia com per passar-hi mig matí! També espero anar-nos veient en futures expedicions, salut!

      Elimina
  2. Menuda guia!!!!

    La tidrem en compte! :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades passem de llarg per indrets que bé es mereixerien dedicar-hi més estona perquè realment s'ho valen. Ja ens agrada pujar cap allà amb els bascos i riojanos, oi!? però per aquí a la vora també tenim tresors més o menys amagats. Salut!

      Elimina