dijous, 23 de juny de 2016

Restaurante Olano (Cenicero, Rioja Alavesa, La Rioja)

Per acomiadar l'escapada a la Rioja 2016, encara amb el record en boca dels vins de Luis Cañas, havíem d'omplir el pap abans d'iniciar el camí de retorn a casa... quina mandra i quines poques ganes d'abandonar La Rioja. De fet, no n'havíem marxat, que ja començàvem a planificar els llocs on hauríem d'anar la propera vegada, que encara no té dia però sí intenció.

Vam dinar a Olano, un restaurant situat al poble de Cenicero, a l'extrem sud de la Rioja Alavesa. No en sabíem res, ni en teníem referències, d'aquest restaurant. Però vam passar per allà, ens hi vam aturar, de miracle tenien una taula per a nosaltres, i som-hi cap dins.



Local senzill, petit, sense pretensions. Bon servei. Gens de xivarri. Públic tant turista com nosaltres com autòcton. Vam estar-hi molt bé. Taules, a més, prou ben separades.



Tenien carta però ens vam decantar per un menú de cap de setmana, de 17 euros per cap, tot inclòs. L'oferta de plats era prou àmplia i satisferia la nostra voluntat de no marxar sense haver-nos dut a la boca alguns dels plats que venen a continuació, especialment els primers.



- Per començar, gentilesa de la casa, unes croquetetes casolanes, per acabar d'obrir la gana. Tot un detall. Bones!



- Patatas a la riojana. Les vaig tastar i estaven francament bones i amb el suc ben desgreixat, com pertoca perquè no es facin pesades i no entrebanquin tot un camí de tornada.



- Caparrones de Anguiano. Aquesta va ser la meva elecció. Confesso que tinc predilecció pels llegums i, a la Rioja, sempre m'agrada acabar demanant, almenys un cop, aquest plat. I he de dir que estaven sensacionals, molt gustoses, amb el caldo molt ben lligat i fi. 




- Chuletillas de cordero. Poc misteri. Les vaig tastar i estaven tal com les esperava: bones, sense artificis, fetes a la brasa.




- Cordero guisado. Aquesta va ser la meva elecció. Molt bona ració d'un guisadet boníssim i tendre per sucar-hi pa.



Per postres:

- Pastís de formatge amb coulís de fruits vermells. Senzill, industrial, però que va passar bé i, atenent al preu del menú, no es podia exigir pas gaire més. A més, l'emplatat, té un mínim de dedicació.



- Pastís de pera (amb dolç de llet?). Aquesta va ser la meva elecció i la vaig encertar de ple. En aquest cas, una elaboració casolana francament deliciosa, amb pera conferència molt present, de mossegada molt agradable, i amb una salsa que ho acabava de rematar. 



Per beure, un vi negre de la casa, DOC Rioja, elaborat per Bodegas Valentín Pascual. Més que correcte i perfecte per acompanyar el tipus de dinar que vam fer: de cullera per començar i de carn per continuar.



En definitiva, àpat de menú senzill i sense pretensions però amb un resultat força satisfactori. Malauradament, ara tocava tornar a casa, xino-xano, pensant ja a reeditar una nova #escapadaRioja.



Salut!

(Data de l'àpat: dissabte 26 de març de 2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada