dimecres, 15 de juny de 2016

Restaurant Mirko Carturan (Caldes de Montbui, Vallès Oriental): menú degustació #GastroThermalia

Un cop finalitzada la ruta altament hedonista per Caldes, tal com descrivia en l'altre post, vam posar la cireta del pastís al Restaurant Mirko Carturan, un lloc que feia molt de temps que el tenia a la llista de "pendents" i que a hores d'ara ja he pogut resituar a la llista de "per repetir".



Per a l'ocasió, ens va tancar el restaurant per a tots nosaltres. És un espai no especialment gran però´sí molt acollidor. Cuina vista, un primer menjador tradicional a cobert, envoltat de llibres de cuina, un segon espai a l'aire lliure a dos nivells, que és una meravella per ara que tenim bon temps, i un tercer espai que tot just inaugurava el dia que hi vam anar: una cuina amb en una enorme illa on fer showcooking. Un racó que em va agradar molt.



Vam estar molt còmodes en un dinar que va ser informal, a base de platets degustació triats per a l'ocasió, que ens va fer gaudir de valent:

- Caneló de poma àcida amb brandada de bacallà. Refrescant combinació excel·lent per obrir papiles i la gana, per si encara hi havia algú que no la tingués.




- Taco de falsa tonyina a la sangria. Em va encantar, de nou refrescant i potent de gust. Falsa tonyina? A mi em va semblar que ho era, per gust i textura. El contrapunt de la sandia, encertadíssim.



- Pastís de musclos i mató de Caldes. Sobre una base cruixent, un pastís molt delicat en boca que em va agradar força.



- Carbassó farcit de botifarra fresca. Estava genial: el carbassó se'l notava fresc i cuit al punt. Per dins, la botifarra molt melosa i gustosa. Crec que és dels platets que més va triomfar entre els companys.



- Rotllet d'aigua de mar farcit de marisc. De traca i mocador, una com fer-li una queixalada al bo i millor del Mediterrani.



- Raviolo de bolets al vermut. Tant bo a la vista com al paladar. Potent gust de concentrat de bolets.



- Penne de pasta Sanmartí amb préssec i anxoves. En format showcooking, el mateix xef ens va cuinar aquest platillo inspirat en la seva terra de provinença, Asti, a Itàlia. Excel·lent.






- Steak tartar. També ben bo, intens.



- Figues amb mató de Caldes. Dos productes que a mi personalment em tenen el cor robat.



- Mousse de cireres. No vaig poder evitar repetir: em va semblar rodó en tots els sentits, equilibrat.



- Pa, oli, xocolata i sal. Molt bona manera de posar la cireta a un àpat, amb la xocolata intensificada amb la sal i l'oli.


Per acabar de rematar la jugada, la Teresa, del blog Com a casa res, ens va convidar a unes piruletes casolanes de núvol banyat de xocolata, un bon detall que va anar molt bé per acompanyar el cafetò.


Un plaer enorme haver conegut en Mirko i la seva cuina. El restaurant, com deia, ja figura a la llista "per repetir".

Ara sí, per a mi acabava aquí la meva primera trobada blogaire d'aquest tipus però estic convençut que no serà la darrera: tal com algú em va avisar, "això enganxa". Jo ja espero la propera...

Cap a casa, rodolant amb la panxa ben plena.

Salut!

(Dissabte, 4 de març de 2016)






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada