dijous, 2 de juny de 2016

Bodegas Luis Cañas (Villabuena de Álava, Rioja Alavesa, La Rioja)

El segon celler que vam visitar a la darrera escapada a La Rioja (que havia començat el dia abans amb Ramon Bilbao (post) i va continuar amb l'àpat al restaurant Rincón de Emilio (post)) va ser Luis Cañas, del qual teníem bones referències i n'havíem tastat algun dels seus vins i ens havia agradat prou.



Els seus inicis es remunten a l'anomenada Cueva de los Curas, on fa més de 100 anys la família Cañas va començar a elaborar els seus primers vins mitjançant la maceració carbònica, els quals bàsicament estaven pensant per a l'exportació al País Basc. No fou fins als anys 90 que s'inaugurà el nou celler, que compta amb unes instal·lacions molt més modernes, força acollidores, i amb tecnologia per vinificar.



Tenen una nombrosa oferta de vins, que inclouen sobretot negres, i amb diferents gammes: Luis Cañas, Hiru, i Amaren. Els blancs de Luis Cañas es basen en la Viura i inclouen un 15% de Malvasia. Ténen 4 mesos de roure francès. Aquest és el primer que vam tastar tant bon punt hi vam arribar, com a copa de benvinguda, que ens van acabar regalant. Armes de fruita blanca. Frescor i una mica d'untuositat. 



Els negres són bàsicament, és clar, Tempranillo, complementat amb Garnatxa en el cas del Criança, o de Graciano, en el Reserva. El top de Luis Cañas es l'Hiru, una producció limitada d'unes 100 ampolles, amb selecció de les millor vinyes velles altres, d'un a tres raïms per cep.

El celler posa molt d'èmfasi en la cura de la vinya com a element essencial per acabar obtenint un vi de qualitat. Practiquen una viticultura racional o integrada, que utilitza exclusivament productes orgànics. La verema la fan manual, amb selecció de gran un a un gràcies a una màquina pionera a Espanya, segons el pes i la mida que se li progrma. Per aire, es van destriant els raïms. Aquest procediment només s'utilitza per a la gamma top de Cañas i per a  Amaren.




A partir d'aquí, la vinificació es fa per separat, de moltes parcel·les de diferent extensió, orientació, sòl, etc. La primera fermentació es fa en tines; la segona, en barriques.



Vam tastar el vi en rama Luis Cañas Reserva 2014, que sortirà el 2018. Tenia més notes de fruita que de fusta. Fins i tot piruleta, maduixa, cirera. Tanins marcats i acidesa. Llarg.




A continuació, un tercer tast, també de vi en rama. Es tractava del mateix vi però mentre que el d'abans era extret de roure francès, aquest era americà, de porus més ample: més oxigenació. Això es transmet en el vi, amb més fruita negra i madura que vermella. Vainilla. Canyella. Menys acidesa, més suavitat. Fusta i fruita més ben ensamblats.



La malolàctica es fa en fusta durant uns 6 mesos. Després, a la sala de criança, on es treballa amb una bona quinzena de toneleries. En el cas de Luis Cañas, tant la primera com la segona fermentació es fa en tancs d'inox i la fusta només apareix en el procés de criança posterior a la fermentació.









Vam culminar el recorregut al bar de la Bodega, amb una mica més de vi Luis Cañas Reserva acompanyat d'un pintxo de formatge i xoriço.





Visita interessant per les bones explicacions així com pel fet de tastar vins en rama, amb la particularitat de poder comprovar el diferent caràcter que imprimeixen les dues fustes de roure francès i americà.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada