diumenge, 29 de gener de 2017

Marmitako de melva. Maridat amb vi Men de Mencía

M'agrada aprofitar l'època de fresca per preparar i menjar plats de cullera, tant de carn com de peix. D'entre aquests últims, a banda de suquets o fins i tots sopes, n'hi ha un plat tradicional basc que m'agrada especialment: el marmitako.


S'acostuma a fer de tonyina o bonítol però jo en aquesta ocasió el vaig fer de melva, un altre peix blau, amb totes les seves característiques de textura, profunditat de gust, greix i bondats nutricionals. A mi la melva m'agrada força, fins i tot treballar-la a casa. Mai no demano a la peixateria que me la preparin sinó que ho faig jo mateix a casa. L'escapço, li separo els lloms i la ventresca... i aprofito la part enganxada a l'espina central, que retiro amb una cullera, per fer-me'n i bon tartar.






Ingredients:

- 200g ceba
- 500g tomàquet TPM (tallat, pelat i en macedònia)
- 360g melva
- 200g pebrot verd
- 1 dent d'all
- 700g patata
- Punteta de pebre vermell picant (si tenim nyora o choricero, millor això)
- Raig de vi blanc
- Fumet de peix
- Sal, pebre, oli

Elaboració:

Sofregim la ceba tallada ben menuda amb una mica d'oli. Quan comenci a caure, hi incorporem el pebrot verd.



Quan estigui cuit, hi afegim l'all, remenem durant 4 minuts, i finalment la punteta de pebre vermell picant. Mentrestant, si ens quedem sense humitat a la cassola, podem anant-ho mullant amb fumet de peix.


Aleshores ja podem afegir-hi el tomàquet TPM (o ratllat) i el deixem coure fins que tot el sofregit redueixi a sec. Serà el moment de desglaçar amb un raig de vi blanc. Quan hagi evaporat, passem tot aquest sofregit pel túrmix i/o pel xinès, i ens quedem amb tota la substància, que serà la base del nostre marmitako.



A continuació, ja s'hi pot incorporar la patata, mal trencada, per afavorir que ens vagi oferint tot el seu midó.


Salpebrem el conjunt i mullem amb el fumet, a cobrir.


Deixem coure aproximadament entre 20 i 25 minuts, fins que les patates estiguin cuites. Podem anar jugant amb la tapa, tapant i destapant, en funció de com ens vagi evaporant la cassola i de com volguem finalment que ens quedi. A mi, particularment, m'agrada més aviat espès.

Finalment, fora del foc, hi afegim els trossos de melva salpebrats, que podem haver marcat prèviament a la planxa, o no. Es recomana que la melva estigui en trossos més aviat grossos, perquè no ens quedi eixuta sinó ben bé al contrari.



I a gaudir...

Nosaltres, per no caure en el maridatge més fàcil i evident d'un blanc, el vam voler maridar amb un vi negre ben fresc i que fos més aviat lleuger, i vam pensar que un Mencía podria ser una bona opció: i sí, ho va ser: Men de Mencía, de Pago del Vicario (D.O. Bierzo). Frescor, fruita vermella de bosc en tota la seva esplendor, que va deixant pas al final a sensacions més profundes de fusta però sempre subtils (el vi ha passat poc temps per fusta caucàsica). Va acompanyar força bé per al nostre gust aquest plat de cullera de peix blau.


Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada