dijous, 30 de novembre de 2017

Restaurant Molí del Mallol (Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona): el gran àpat degustació de la #kedadamontblanc17

Aquest dinar segurament va ser, almenys per a mi, un punt culminant clau de la #kedadamontblanc17 (aquí, el post).

La cuina d'aquest restaurant fora muralles de la vila de Montblanc, després del recorregut gastronòmic intens del matí (i abans del que encara havia de venir a la tarda), ens va voler ajudar a carregar les piles a base de petits plats de degustació. Com a comú denominador, a banda del petit format: l'orginalitat, la presentació, la qualitat del producte i el bon gust. Una proposta, a més, molt encertada per al dia en què ens trobàvem, on no venia tant de gust un clàssic primer i segon plat sinó alguna cosa més divertida com la que vam tenir.

Resultat d'imatges de restaurant moli del mallol

Repassem a continuació, cadascun dels plats que van anar desfilant per la nostra taula que, per cert, estava molt ben parada i servida dins d'un menjador reservat. Pitet a punt, que comencem:


- Gin Mallol. Per anar posant a tot les papiles, aquesta ginebra amb licor de mores, en versió tan líquida com sòlida. Bona manera d'obrir l'àpat, sens dubte.


- Trufes de foie. Mossegades altament plaents i sibarites.

No hay texto alternativo automático disponible.


- Piruleta de tres formatges. Cruixent i intensitat de gust a parts iguals. Divertit.


- Salmó carpier amb cítrics i vinagreta de safrà. Focs d'artifici en boca, amb aquesta conjunció d'un producte d'altíssima qualitat com el salmó amb aquest toc cítric, àcid i fresc que contraresta el greix del peix. La presentació, de nou, molt encertada.



- Gelat de tomàquet i pernil en dues textures. De nou, la cuina del Mallol jugant als contrastos, ara de temperatura i tàctils, molt bé!


- Patata brava Mallol. Estil "Arola" en la forma. Francament delicioses, amb un cruixent marcat, sense gota d'excés d'oli, i un farcit ben bo i equilibrat.


- Cruixent de llagostí amb kikos i mousselina de mostassa de Dijon. Divertit, per anar-hi sucant el llagostí com en gavardina, ben cruixent, i una bona salsa de base, més àcida.


- Risotto de bolets amb el seu cruixent. Potser a mi és la proposta que més fred em va deixar en quant a gust. Li vaig trobar a faltar més intensitat i més cremositat, alguna espurna més que sí tenien la resta de plats anteriors i els que vindrien després.

La imagen puede contener: comida

- Coca de llagostins amb tomàquet i ceba confitada. Senzillament, de traca i mocador, a partir de 4 ingredients, això sí, molt ben posats.


- Ou de guatlla amb tòfona i patata. Ex-qui-sit. Presentació molt original, a l'altura d'un gust de tòfona evident, i un punt de l'ou molt clavat. Què bo!



- Pop amb patata trufada i pebre vermell de la Vera. No sé si em va agradar més, el pop (en principi, el protagonista) o la patata: cruixent i fondant a l'hora. Crec que em quedo amb la patata, increïble.


- Vieira ibèrica amb flor de loto, caviar d'oli d'oliva (caviaroli) i nabius. Un mar i muntanya en miniatura d'escàndol. Quan a la vieira se li acompanya de pernil ibèric, agafa un puntch que a mi em va agradar molt. I aquest toc de l'acidesa de la fruita vermella acaba d'arrodonir el platet. És dels que més em va agradar.


- Garrinet amb patates al pebre de Prades. Tot el que esperes del garrinet: aquella crec de la mossegada amb la gran melositat que ve després.


- Bacallà, melmelada de tomàquet i favetes. Un clàssic que no falla amb un bacallà que es desllomava. Chapeau.


- Cargols en salsa.


- Cargols a la llauna. Per a mi, els dos cargols, van ser un vici. No n'hagués parat de menjar.


- Sorbet de mango amb sopa i coulís de fruites del bosc. Em va encantar: desrprés de tants platets, és molt bona idea tenir per postres una proposta dolça però gens empalagosa, que passa sola i que al mateix temps és deliciosa.



- Bunyol amb gelat d'avellana, mousse de xocolata i terra de carquinyoli. Però aquestes altres postres també van ser una meravella, i no sabria amb quin quedar-me. Com és habitual, molt pensat, al detall, molt ben fet.



- Microgintònic. Per rematar i, de nou, sorprenent: amb una esferificació del gintònic.


Per beure, vins de la comarca, de proximitat, ben bons: Clos Montblanc Castell Macabeu Chardonnay, Clos Montblanc Xipella i cava de Carles Andreu Brut Reserva, tot de la comarca.




En definitiva, un àpat degustació d'aquells de traca i mocador que es recordaran i que sens dubte afegeixen, per si en faltaven, més motius per acostar-nos a la Conca de Barberà i a Montblanc.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada