diumenge, 26 de novembre del 2017

Xivarri Tasca (Reus, Alt Camp, Tarragona)

Primera incursió a Reus (ja tocava) i primera troballa, d'aquelles que deixen empremta gràcies a la molt bona estona que hi vam passar un bon dissabte al migdia, per dinar.

Resultat d'imatges de xivarri tasca reus

Dins del centre antic reusenc però en un carrer força tranquil trobarem aquest indret canalla de decoració força personal, directa, cridanera. El tracte, molt acollidor i fins i tot amigable, sempre des de la professionalitat, l'ambient, l'oferta gastronòmica... conviden a menjar i a beure, o a beure i a menjar, a parts iguals, ja que Xivarri és una tasca que cuida molt aquests dos aspectes.




La carta està penjada en diferents punts de les parets i, a més, te la deixen a un costat de la taula per major comoditat i per anar fent salivera. Tot crida molt l'atenció. Està organitzada en diferents partides, amb noms provinents del món circense: l'home bala, el mentalista, domadors, malabars, paiassos, etc. segons el tipus de producte o d'elaboració. L'oferta és prou variada com per trobar platets molt suggerents i l'elecció no és pas fàcil. No deixa de ser un homenatge al món del circ reusenc.




Està molt orientat a compartir platets i ells mateixos recomanen uns 2 o 3 per cap. Nosaltres, que érem 2, en vam demanar 5 i vam quedar prou satisfets. Tot i que la carta és prou explícita, el cambrer o fins i tot des de la barra, et detallen tants aspectes com siguin necessaris de l'elaboració i ingredients dels plats, excepte aquells que siguin inconfessables, com veurem de seguida.

Pel que fa al beure, és un espectacle per als aficionats al vi i, més concretament, al vi del país. Aquí, pràcticament freguen el 100% de vins de la terra, fet normal però no pas habitual. Tenen referències tant conegudes com més minoritàries i de petit productor. Davant de tanta oferta, d'acord amb les preferències i gustos del client, et serveixen uns quants culets de copa per tastar i acabar d'afinar a l'hora de triar un vi en concret, que pot ser tant a copes com l'ampolla sencera. 




En el nostre cas, vam triar dos vin-assos: un Mas la Mola (Macabeu i Garnatxa Blanca) DOQ Priorat, edició limitada, de Poboleda. elaborat per l'enòleg Jordi Masdeu Català. Déu n'hi dó quin vi més corpulent i intens, em va agradar molt. L'altre vi escollit va ser un més fàcil Cèrvoles Colors Blanc, més afruitat, àcid i fresc, que també va acompanyar força be l'àpat.

Anem al circ culinari que va desfilar per la taula un cop ja teníem la beguda escollida i servida:

- Braves molt braves clàssiques, amb alliolli casolà i pebre vermell picant. Estaven molt ben cuites i fregides, sota una salsa espectacular, gens cansina o embafadora, sinó al punt en tots els sentits, com per no deixar-ne ni gota al plat.



- Tires de pollastre cruixent amb mostassa i vermut Miró. Unes tires de pollastre força bones, marinades en vermut i espècies, en què destaca sobretot la salseta servida a banda que, segons ens explicava en Juan Diego (el mestre de cerimònies del local), havia estat cuinada durant unes 7 hores i tenia una sèrie d'ingredients que no ens va voler confessar (endevinem vermut, i mel...?). Ens va dir que fins i tot la gent li ve a comprar la salsa per endur-se-la a casa. És realment bona i addictiva.




- Aneckao (premi ganxet pintxo novembre 2014). Tal com ells defineixen a la carta, un foie d'ànec amb compota de ceba al vi, petazeta de xocolata, estimulant amorós afrodisíac i gotes de bogeria. Es tracta d'un panet de llet elaborat pel Forn Sistaré  servit a mode d'entrepà amb aquests ingredients que tenen una bona mossegada, que té un toc cruixent. Destacable l'originalitat de l'embalum, en consonància amb la resta del local i de l'experiència al Xivarri, i sobretot el bon gust que té.



- Bomba de bacallà picant. Nova mostra circense, en servir la bomba amb una bengala. Amaga, al cor, un bacallà que acompanya molt bé el conjunt, picant però sense passar-se de mida. Força bona!




- Pop al carbó amb DOP Siurana. Per rematar el dinar, vam triar aquest pop que ens va semblar boníssim tant per la bona cocció del producte principal com pel regust de brasa, com per la base molt agradable de patata al pebrot vermell amb què es serveix. 



A banda d'això, va caure alguna copeta més a mode de tast a cegues, ofert pel mateix Juan Diego. 




El tracte al client està ple de detalls com aquests, un punt canalla perquè provoquen que surtis de Xivarri ben content, en tots els sentits. Gràcies, Juan Diego i companyia! Es nota que els agrada el que fan, que n'estan convençuts i que ho viuen apassionadament, i això es nota, s'agraeix i s'encomana.



Vaja, que ho vam passar d'allò més bé i a un preu més que raonable i ajustat, a 20 per cap, tenint en compte que només 5 euros ja valia la copa de Mas la Mola.


Salut!

(Data de l'àpat: dissabte 13 d'agost de 2016)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada